S’ ha estrenat la pel·lícula Mediterráneo, dirigida per Marcel Barrena, que explica l’odissea fundacional d’Open Arms a càrrec d’Oscar Camps i els seus col·laboradors. Per la seva pròpia idiosincràsia -naufragis de pasteres, rescats, moltes escenes aquàtiques, escenaris grecs- ha sigut un film complicat d’aixecar i també de rodar, cosa que no es va aconseguir fins als mesos immediatament posteriors al primer confinament, el més dur. El pressupost és elevat, tot i que no desproporcionat, i s’ha aconseguit treure molt profit d’uns recursos limitats. Una de les realitats del film és que compta amb el suport econòmic majoritari de Televisió Espanyola i de Movistar+, i també amb un suport minoritari de Televisió de Catalunya. Aquesta qüestió és important perquè, entre altres coses, ha condicionat l’idioma del rodatge, el castellà. Hauria de ser així? No. Qualsevol film que compti amb diners públics de l’estat espanyol s’hauria de poder rodar, si així ho decideixen els seus responsables artístics, en qualsevol dels idiomes oficials de l’Estat. Però la realitat dista de ser ideal. Els polítics, els encarregats de gestionar aquesta mena de situacions, no han fet la feina. Les quotes, els usos lingüístics, la defensa de les minories, el doblatge, les identitats i totes les suspicàcies que vulgueu són qüestions enquistades.

'Mediterráneo': el rodatge més èpic de l'any

Amb motiu de l’estrena de Mediterráneo unes quantes personalitats públiques, entre les quals l’expresident Quim Torra i els periodistes Toni Soler i Antoni Bassas, han recomanat públicament el film a Twitter. Ja sé que Twitter, sortosament, no és el món real i que és un cau de polèmiques artificials i prefabricades. Però això em va molestar: molts tuitaires -la majoria anònims- van decidir que calia fer boicot al film de Barrena perquè estava rodat en castellà. No els importa ni la qualitat, ni la temàtica, ni els actors ni res. No el veuran perquè no està rodat en català i, per aquest motiu, decideixen que és una porqueria i demanen que ningú més el vegi. De fet, tampoc el veurien si fos en castellà, anglès, francès o sànscrit. El que els interessa, tan sols, és atiar el desacord. Es comporten de manera semblant o igual que la banda de tarats de la ultradreta.

Doncs jo sí que recomano Mediterráneo.