Diumenge 15/05/2021

Metrònom, un “espai alternatiu”

Gloria Picazo
3 min
Aquesta gran instal·lació de Jordi Benito (Granollers, 1951 - Barcelona, 2008) es va presentar el 1989 a la Sala Metrònom, que ara, per a l’exposició, ha reobert amb la reconstrucció d’aquesta obra, en què l’artista fa referència a la mort de Manolete d’una cornada el 1947 a la plaça de toros de Linares. Benito, un dels artistes més radicals del body art a Catalunya, té també una sala a l’exposició del Macba on es presenten elements de la sèrie Assaig per a l’Òpera Europa, del 1982.
Dossier Metrònom, un “espai alternatiu”

Abans d’endinsar-nos en el que va ser l’espai Metrònom, des del 1980 -any de la seva inauguració- fins al 2006 -quan va tancar les portes-, és necessari fer referència al context en el qual va sorgir a Barcelona, perquè ajudarà a entendre com era de necessari un espai d’aquestes característiques a la ciutat. En aquell moment el sistema galerístic era molt actiu i l’eix Consell de Cent/rambla de Catalunya -amb galeries com Joan Prats, Dau al Set, Ciento, Trece...- va aconseguir ser un focus de dinamització artística. Al mateix temps, algunes institucions com la Fundació Miró, amb l’Espai 10 i després l’Espai 13, i la Sala Montcada iniciaven activitats expositives amb un enfocament diferent del que oferien les galeries, mentre que certs espais “alternatius”, com l’Espai B5-125 de la UAB, creat el 1977, donaven visibilitat als artistes conceptuals, com ho feia la Galeria G i la Sala Vinçon.

És en aquest context que l’industrial tèxtil Rafael Tous va decidir obrir un nou espai “alternatiu”, terme molt utilitzat a l’època, al carrer Berlinès del barri de Sant Gervasi. No es tractava d’un projecte que sorgís del no-res, perquè Rafael Tous ja comptava amb un important fons d’art i perquè havia reunit una biblioteca i un centre de documentació especialitzats en art contemporani, que en aquell moment era insòlit a Barcelona. Aquesta particularitat del Rafael Tous col·leccionista marcarà el projecte de Metrònom al llarg dels seus 26 anys d’existència. Ell mateix assegurava que Metrònom sempre havia format part de la seva idea de col·leccionista. En primer lloc perquè li permetia mostrar el que li interessava, el que no trobava a les galeries comercials; i en segon lloc perquè era una manera de fer créixer la col·lecció. Així, les exposicions d’Art postal (1980) i de Llibres d’artista (1981) van ser unes iniciatives cabdals per incrementar substancialment els fons del seu centre de documentació, i molt aviat la col·lecció de llibres d’artista, enriquida, a més, amb visites a llibreries especialitzades de Nova York, Londres i París, es va convertir en una col·lecció molt rellevant.

Rafael Tous va tirar endavant Metrònom comptant sempre amb la col·laboració d’artistes, que també eren amics pròxims, com Francesc Abad, Pere Noguera i Josep Maria Joan i Rosa, que aviat va posar en marxa el Museu del Joguet de Figueres. Una relació personal que també va establir amb artistes de Mallorca, com Andreu i Steva Terrades i Sara Gibert, i del País Basc: va donar l’oportunitat de mostrar els seus treballs a artistes com Txomin Badiola i el grup CVA, format per Juan Luis Moraza i María Luisa Fernández. Aquesta relació es va anar mantenint en tots els àmbits al llarg de les més de dues dècades d’activitat continuada: els va comprar obres per a la col·lecció, va presentar exposicions seves i van tenir molt a dir en el funcionament del projecte, ja que alguns d’ells van formar part del patronat de Metrònom.

Metrònom, en la seva primera seu al carrer Berlinès, es va inserir en el teixit artístic de la ciutat d’una manera molt particular, no només per les exposicions que s’hi mostraven, sinó per les activitats que s’hi organitzaven. Per exemple, s’hi va projectar la pel·lícula Office Barok de Gordon Matta-Clark, s’hi va mostrar documentació sobre les activitats d’l.C.C. d’Anvers, un centre d’art belga molt prestigiós, i s’hi van fer presentacions de la revista Èczema i concerts de música contemporània, com el de Peter van Riper.

Al passar al nou espai del carrer Fusina, al Born, les exposicions es van acompanyar d’unes activitats molt diversificades, amb espais dedicats a la projecció continuada de vídeos (recordem aquí que durant molt temps Toni Serra, gran coneixedor de videoart, va ser el coordinador de Metrònom). El programa Música a Metrònom, de la mà de Barbara Held, va ser una aportació molt valuosa pel que fa a la difusió de l’art sonor a la ciutat. Des dels seus inicis el caràcter interdisciplinari va ser un aspecte sempre present, que va anar evolucionant amb el pas del temps fins a arribar a la posada en marxa del Metrònom Lab, un programa específic per estar amatents a les noves tecnologies, aplicades tant a la imatge com al so.

Mirant enrere i intentant fer un balanç ràpid, el fet que des de la iniciativa privada un “espai alternatiu” iniciat el 1980 sobrevisqués a més de 25 anys d’activitat continuada té un mèrit extraordinari. I que a sobre hagi deixat un bon record que perdura en el temps, encara en té més.

Dossier Metrònom, un “espai alternatiu”
Vés a l’ÍNDEX
stats