Contràriament al que succeeix als locals comercials, la seva reconversió en habitatge aconsella que l’entrada no sigui directa. És el que ha fet l’arquitecte Santiago Martín-Borregón, d’Auba Studio, en aquesta llar que ha nascut d’un vell forn de pa. Ha creat una galeria d’entrada que és molt més que un espai de transició que protegeix la casa de les mirades i del renou del carrer, però amb la transparència necessària per a l’entrada generosa de llum natural. Amb lames metàl·liques inclinades, una solució que l’arquitecte diu inspirada en les que fa l’estudi català CRÜ, és també un petit jardí. De la mateixa manera, les piques dels banys són molt més que un lloc de transició entre els dos dormitoris, són un espai de trobada.
La nova vida d’un vell forn de pa reconvertit en un habitatge
NZ10 (Palma). Un projecte de Santiago Martín-Borregón d'Auba Studio
Va ser un forn de pa obert al carrer i ara és un habitatge igualment obert de cap a cap, tot i que s’ha sabut preservar de la via pública. El forn, situat a la planta baixa d’un edifici de veïns d’una de les zones més denses de Palma, feia anys que estava tancat. I una parella jove que buscava una llar que els fos assumible en un mercat, el de Mallorca, cada cop més inassequible, es va fixar en aquell local abandonat i el va poder comprar per demanar el canvi d’ús, transformar-lo i convertir-lo en la seva llar. Avui, aquell vell forn de pa és un habitatge lluminós, confortable i molt adient per a l'estil de vida contemporani, el que hi fa la parella propietària, una parella jove sense fills. Per a aquest projecte de reforma conclòs l’any passat i que ha rebut el nom de NZ10, el seu autor, l’arquitecte Santiago Martín-Borregón Navarro, d’Auba Studio, ha guanyat el premi Art Jove d’Arquitectura i Disseny Interior 2023 que atorga el Govern balear.
Tres reptes (o més)
L’arquitecte diu que es va fixar tres objectius per a la transformació en casa d’aquell local comercial abandonat: la il·luminació, la intimitat i el paisatge. Però el fet és que cadascun d’aquests objectius segur que li ha plantejat un o més reptes per assolir-lo. Ja només per voler donar entrada a la llum natural a una planta baixa que era ben fosca se n’havien de superar uns quants, de reptes. L’arquitecte va veure que la millor opció per aconseguir banyar de llum la casa i fer-hi córrer l’aire era recuperar l’antic pati, al fons del local, que s’havia recobert amb un sostre per acollir l’obrador, la cuina del forn. Aconseguir un pati és garantir la llum i l’aire, però també és guanyar un espai per sortir de casa, per estendre les seves dimensions i sobretot per crear un paisatge per a ella.
I sí, si aquests 51 m² eren els del vell obrador, ara ho són per a la convivència amb la vegetació, el verd natural i viu, amb la creació d’un jardí que es gaudeix des de qualsevol punt de l’interior de la casa, i més quan la galeria d’entrada a la casa també s’entén bastant com un espai verd. Per crear aquest pati-jardí ha estat essencial la idea d’un parterre lineal que recorre l’amplada de la casa i que esdevé un teló de fons vegetal amb banc seguit inclòs. És més, el fet que l’arquitecte d’Auba Studio optés per treure les rajoles dels murs del pati (o de l’antic obrador) però hi deixés les restes de l’enrajolat, ha donat materialitat a l’espai exterior, ha creat un matalàs sonor amb les cases veïnes i a més, i especialment, ha generat una superfície per la qual s’enfilen gustoses les plantes.
L’habitatge s’obre al pati i s’hi obre del tot, amb unes vidrieres que van de mitgera a mitgera, de la mateixa manera que unes altres vidrieres l’obren cap a l’espai que fa de coixí amb el carrer, una interpretació contemporània del tradicional batiport de les cases dels pobles, si més no a Mallorca. En tot cas, la nova casa ha crescut dos metres cap al pati, i ho ha fet a la manera dels porxos, amb bigues de fusta i coberta de vidre, fet que dona més llum a l’interior de la casa.
Només s'ha de recórrer per veure que el repte de la distribució interior (de 105 m²) s’ha resolt d’una manera tan senzilla com eficaç. Senzilla perquè un moble de fusta divideix la casa en dos, però ho fa perpendicular al carrer i al pati, així que la vegetació hi està sempre present. A una part del moble, la vida de dia (cuina, taula menjador i zona d’estar). A l’altra, els dos dormitoris amb els banys entre ells. El moble és el lloc per a tot: guardar la roba, les coses de la cuina, el refugi per al llit, per a les piques del bany. Aquest moble està insonoritzat, comunica i divideix, i en tot cas està preparat per tancar acústicament amb un vidre que se li superposaria fins a arribar al sostre. La vida canvia, i una casa com aquesta ho vol facilitar.