La menopausa no és el final. Tampoc és una malaltia, malgrat que s’hagi medicalitzat un procés fisiològic normal de les dones. “No és una malaltia, però dona lloc a símptomes i molèsties que, segons com les visquis i segons el grau d’intensitat, poden condicionar la vida”, diu la cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, Elisa Llurba, que ho està vivint en primera persona. I està constatant la falta d’informació i el desconeixement que hi ha sobre aquesta etapa de la vida de la dona. “Falta recerca. He trobat pocs estudis i cada professional té respostes diferents. ¿Mètodes naturals o artificials? He tingut els meus dubtes i no hi ha evidències clares. Estem als llimbs. ¿S’ha preguntat a les dones què els preocupa sobre aquesta etapa? Perquè les necessitats de les dones d’ara no són les mateixes que fa 25 anys. Han canviat, i volem viure més anys en bones condicions”, reivindica Llurba.
La maduresa coincideix amb la menopausa, una etapa normal de la vida d’una dona que es caracteritza pel final de la menstruació i la pèrdua de fertilitat. Se situa al voltant dels 51 anys, però pot oscil·lar entre els 45 i els 55 anys. La dona comença a perdre progressivament la seva funció ovàrica i baixa la producció de les hormones femenines, els estrògens i la progesterona. No totes les dones tenen els mateixos símptomes. Poden aparèixer, o no, fogots, sudoració, intranquil·litat, insomni, atròfia i sequedat vaginal i taquicàrdia. A llarg termini hi ha dones que poden desenvolupar osteoporosi, problemes cardiovasculars i artrosi. “El cos canvia, hi ha una sacsejada que serà més o menys forta segons la dona, però no m’agrada que hi arribem amb por. A cada dona l’afecta de manera diferent. I podem estar queixant-nos del que ja no tinc o mirar cap on vaig. Per això jo en dic plenipausa : el cos es transforma”, assegura la fisioterapeuta Mireia Grossmann.
Vida sexual
D’entre els molts canvis que experimenta el cos de la dona durant la menopausa hi ha l’atròfia vaginal, i això es pot traduir, en alguns casos, en dolor en les relacions sexuals amb penetració. Grossmann explica que aquest és un tema encara tabú que preocupa a moltes dones. “La fisioteràpia del sòl pelvià pot ajudar-hi molt”, diu. Ella recomana orgasmes terapèutics -veure quadre adjunt- per combatre l’atròfia vaginal. “Tinc 47 anys, em trobo millor que mai, em cuido i faig exercici, i no estic disposada a no tenir ganes de tenir relacions sexuals o que em faci mal. Vull viure al 100% durant molts anys més”, diu Llurba. Els experts aconsellen fer prevenció i canviar hàbits: dieta saludable i practicar exercici.
El consell de la fisioterapeuta, per Mireia Grossmann
“Durant la menopausa és molt comuna l’atròfia vaginal, que engloba els canvis que experimenta la vagina quan hi ha la caiguda hormonal: el teixit es torna més dèbil, perd elasticitat i lubricació i es pot traduir en dolor en les relacions sexuals amb penetració”.
“Quan un múscul no s’utilitza parlem d’atròfia. I què fem llavors? Gimnàstica. I en l’atròfia vaginal, vindria a ser el mateix. La vagina és un conducte muscular i, com a bon múscul, necessita contraure’s per fer gimnàstica. Però és musculatura involuntària, com la de les parets de l’estómac, que es contrauen sota un estímul, no voluntàriament.
Els exercicis de Kegel funcionen sobre el sòl pelvià però no sobre el conducte de la vagina”.
“Per contraure la vagina es necessita un estímul: l’orgasme. Durant els orgasmes la vagina es contrau i aquesta contracció és gimnàstica vaginal. Parlem d’orgasmes terapèutics per fer reviure el teixit muscular de la vagina. Contra l’atròfia vaginal, orgasmes terapèutics”.
