Segur que l’han vist moltes vegades. És un casalot del carrer Regomir, que s’estén entre la casa que allotja la capella de Sant Cristòfol i el carrer de Correu Vell, allà on es forma una placeta improvisada, tan estreta que el número 23 del carrer està posat de cantó. El palau Vilana-Perles continua cobert per unes lones grises, sota les quals resisteix la que fou residència de Ramon de Vilana-Perles, secretari d’Estat de l’arxiduc Carles i marqués de Rialp, un dels homes més importants de la seva època.

Edificat per la família Vilana aprofitant diverses cases medievals, resulta inconfusible per la portalada barroca que li dona entrada. Durant la Guerra de Successió va ser un lloc principal, fins que la derrota del 1714 va obligar el propietari a fugir a Viena, on va destacar per l’ajut als exiliats catalans que fugien cap a Àustria. Llavors el palau va passar a mans de José Patiño, principal promotor del Decret de Nova Planta. I posteriorment l’habitarien diversos funcionaris de la nova administració borbònica. En tot aquest temps, la finca seria modificada i convertida en sis cases i tres botigues.

La notícia més antiga que he trobat és que, a mitjans del segle XIX, hi funcionava la fàbrica de velluts de J. Barrau, més tard traslladada a la veïna baixada de Viladecols; a més d’un dipòsit de pianos, i d’un magatzem de sabates. Unes dècades més tard, hi trobem la Botilleria Granell, on oferien vi de Vallbona de Montserrat. I a finals de segle, La Mecánica de Josep Casanovas, una botiga dedicada a la reparació i venda de màquines de cosir i bicicletes, que ocupava tots els baixos.

El 1897 s’hi trasllada, des de la plaça de l’Àngel, el Col·legi Acadèmia de Sant Antoni, dirigit per Josep Maria Marqués i el seu fill, Josep Maria Marqués i Sabater. Obren aules diminutes al principal, primer i segon pis, on ofereixen cursos de primera i segona ensenyança, fins a estudis de comerç. En el seu anunci a la premsa especifiquen les darreres notes dels seus alumnes, ressaltant els diplomes i les matrícules d’honor. No obstant, és una escola de barri, que no tindria més història si no fos perquè, l’any 1900, un dels seus pàrvuls és el futur pintor Joan Miró. Aquí donarà les primeres classes de dibuix.

De taller d’arts gràfiques a fàbrica de ganivets

A principis del segle XX, als baixos del palau funcionava la impremta i litografia de Josep Casamajó, especialitzat en llibres ratllats per al comerç. L’any 1904 venien uns llapis que a l’altre extrem del grafit lluïen una peça de metall amb el retrat d’algun personatge conegut del moment, com Alfons XIII, el doctor Robert o mossèn Cinto Verdaguer. En la dècada dels vint, l’escola s’havia transformat en un taller de marroquineria i la impremta en els Tallers Gràfics Casamajó, als quals La Veu de Catalunya va dedicar un petit reportatge, amb fotografies de quan era un gran taller d’arts gràfiques on treballaven 80 operaris. I als anys trenta, als pisos superiors s’hi llogaven habitacions, amb pensió completa o sense.

En la postguerra va continuar el negoci de marroquineria, i va obrir la fàbrica de ganivets i coberteries Sala y Paris, que s’hi va estar molts anys. A finals dels cinquanta, l’arquitecte Adolf Florensa, un dels artífexs del Barri Gòtic i creador, entre d’altres espais, de la plaça Sant Felip Neri, va fer-hi una restauració en la qual es va modificar l’alçada de la porta principal. Mig buit, el 2014 el palau va ser comprat per un grup inversor que volia fer-hi un hotel. Abans, es van fer prospeccions arqueològiques, i es va documentar l’existència d’unes termes romanes situades fora la muralla. Tanmateix, des de llavors l’edifici ha quedat cobert amb una lona, i s’ignora el seu destí. Quin serà el futur del palau Vilana-Perles?