S’ acaben les vacances per a la majoria dels mortals i ja estem pensant en la pròxima escapada. No n’hem tingut prou, mai en tenim prou. Nosaltres, coneixedors en primera persona d’aquesta circumstància, us proposem una sortida a un poble encisador del Gironès, bonic, tranquil, prop de tot arreu i lluny alhora, envoltat de camps i boscos i a cobert del massís de les Gavarres. Us convidem a Madremanya. Jaume Vidal és propietari de l’hotel-restaurant La Plaça de Madremanya, una casa del segle XV convertida en un paradís terrenal per a gaudi dels clients. Poques i precioses habitacions i un servei de restauració impecable. En Jaume va adquirir notorietat quan l’any 1985 va inaugurar un restaurant als baixos de casa seva a la plaça del poble. Ara, trenta-sis anys després i a pocs metres de la primera ubicació, segueix oferint la seva manera d’entendre la cuina però deixant-ho en mans de Josep Sáez, cap de cuina amb una extensa i destacada trajectòria. El cor és el d’en Jaume, però les mans executores i el talent a la cuina són les d’en Josep.

La terrassa on sopem és acollidora i tranquil·la, ideal per quan fa bon temps. Tot i això, el menjador interior també captiva. “Cuina tradicional catalana, polida i ben presentada” és com defineix en Jaume la cuina de La Plaça de Madremanya. Comprovem-ho!

Ens decantem per un remenat d’ous amb espàrrecs, foie i tòfona. Els ous són de les gallines que en Jaume té al seu galliner. També té un hortet per satisfer alguna de les necessitats de la cuina. “Hem plantat dues mil cebes, però amb això només en tenim per un mes”, diu, i ens fa saber que la resta de productes són de km 0. Tot el que no poden produir directament ho van a buscar a productors del voltant. Seguim amb uns elegants raviolis de gamba i ceba tendra amb salsa de corall i una sopa freda de remolatxa i sardina marinada. La segona tongada de plats arriba: filet de bou amb foie i salsa de porto, tàrtar de tonyina i pollastre de pagès al curri. Acabem contents i tips. Bona teca i molt ben feta, en un entorn fantàstic.

En aquest cas el vi triat va ser el Clos Floresta del 2016, del celler Pere Guardiola. Un celler de Capmany amb tradició familiar a l’Empordà. Amb l’estómac ben satisfet, degustem de postres un assortiment de formatges catalans, que ens permet acabar el vi tranquil·lament mentre gaudim de la sobretaula a la terrassa. Golafreria i plaer a parts iguals.

La casa de pedra que va comprar en Jaume l’any 1989 s’ha convertit, a poc a poc, en l’hotel-restaurant que havia somiat. Els clients gaudim del bon gust d’en Jaume, de la bona mà d’en Josep a la cuina i de la joventut, bonhomia i professionalitat de tot l’equip.

Anar a Madremanya i, especialment, al restaurant La Plaça de Madremanya et reconforta. Saps que al Gironès i a tocar de l’Empordà hi ha un petit tresor en una ubicació exquisida, habitacions amb molt bon gust, sala de lectura, hort, piscina, terrassa i una cuina que et fa gaudir. En Jaume i en Josep fan possible que l’enyorança de les vacances es pugui remeiar amb un gran àpat i, si podeu, amb un bon descans.