Info/gràfica
Diumenge 23/10/2021

La patata, el tubercle que va canviar el món

La patata, pataca, trumfo o creïlla és un tubercle comestible de la planta de la patatera que s'ha convertit en un element imprescindible per a la nostra supervivència. Rica en hidrats de carboni d'absorció lenta, proporciona energia gradualment al nostre organisme. Les recomanacions apunten a menjar-ne de 3 a 4 dies a la setmana

3 min
Varietats amb nom propi

Breu història de la patata

L'origen de la patata es remunta al 8.000 aC, quan aquest tubercle es va començar a cultivar de manera organitzada en àrees muntanyoses dels Andes. Els pobles que vivien en els actuals Bolívia, Xile i Perú la utilitzaven com a remei contra la fam.

Travessar l'oceà. La patata la va introduir a Europa durant la segona meitat del segle XVI Pedro Cieza de León, un historiador espanyol que entre el 1535 i el 1550 va participar en les exploracions del Perú. Primer es va considerar una excentricitat botànica però es va anar introduint als cultius d'arreu d'Europa com a aliment per al bestiar.

Del camp a taula. El farmacèutic i gastrònom francès Antoine Auguste Parmentier va ser el responsable que la patata comencés a utilitzar-se per al consum humà durant el segle XVII. Tot i que els pagesos ja la consumien, Parmentier va popularitzar aquest tubercle entre les classes socials més adinerades i va fer que aquest aliment, considerat llavors no apte per al consum, fos acceptat. La cuina actual aplica el terme Parmentier a moltes elaboracions que tenen la patata com un dels seus ingredients principals.

Als Països Catalans el seu conreu apareix a partir del 1780 a Collsacabra, el Lluçanès i a la Vall d’Aran en la classe de pela negra (trumfes) destinada al bestiar.

Desastre humanitari. Alguns països, com Irlanda, van acceptar la patata amb els braços oberts i la van convertir en l'aliment principal de la seva dieta. A finals del 1845, una plaga va destruir les plantacions de patata de l'illa en qüestió de setmanes, i això va desencadenar l'anomenada Gran Fam Irlandesa, que va provocar la mort d'un milió de persones i l'emigració d'un altre milió.

Els menjadors de patates de Vincent van Gogh

Actualment la patata constitueix un aliment de primer ordre per a gran part de la població mundial. Aproximadament 1.400 milions de persones consumeixen aquest tubercle regularment i la producció total mundial del seu cultiu sobrepassa els 300 milions de tones mètriques.

Composició

Propietats nutricionals

Principals minerals

per cada 100 g

Aigua 77%

Fòsfor /50 mg

88 Kcal

100 g

Potassi

570 mg

Hidrats de carboni

18%

Magnesi /25 mg

Calci / 9 mg

Proteïnes 2,5%

Sodi / 7 mg

Greixos 0,2%

Fibra 2%

Propietats nutricionals

Aigua 77%

88 Kcal

100 g

Hidrats

de carboni

18%

Proteïnes 2,5%

Fibra

2%

Greixos

0,2%

Principals minerals per cada 100 g

Fòsfor /50 mg

Potassi

570 mg

Magnesi /25 mg

Calci / 9 mg

Sodi / 7 mg

Propietats nutricionals

Aigua 77%

88 Kcal

100 g

Hidrats

de carboni

18%

Proteïnes 2,5%

Fibra

2%

Greixos

0,2%

Principals minerals per cada 100 g

Fòsfor /50 mg

Potassi

570 mg

Magnesi /25 mg

Calci / 9 mg

Sodi / 7 mg

Classificació segons el moment de recollida

Patates noves

La seva pell és més fina, tenen un sabor més suau, més quantitat d’aigua i són més tendres que les altres.

També contenen menys midó.

Aguanten bé el bull i la fritada. Tenen un període de conservació més breu degut a la major quantitat d’aigua.

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

Semitardanes

Estan al punt just. Duren més que les noves i tenen menys aigua, però són les més versàtils de totes. Resisteixen bé les diferents tècniques culinàries i es poden utilitzar per a tot tipus de receptes. Un comodí.

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

Velles

Contenen més midó (és a dir, més hidrats de carboni complexos) i són més seques que les altres. El seu sabor és més intens i la seva pell, gruixuda i aspra, les protegeix de l’entorn. La seva textura és idònia per fer purés o guisats, ja que aporta cos a aquest tipus de receptes.

OCTUBRE

NOVEMBRE

Patates noves

La seva pell és més fina, tenen un sabor més suau, més quantitat d’aigua i són més tendres que les altres.

També contenen menys midó.

Aguanten bé el bull i la fritada. Tenen un període de conservació més breu degut a la major quantitat d’aigua.

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

Semitardanes

Estan al punt just. Duren més que les noves i tenen menys aigua, però són les més versàtils de totes. Resisteixen bé les diferents tècniques culinàries i es poden utilitzar per a tot tipus de receptes. Un comodí.

JULIOL

AGOST

SET.

Velles

Contenen més midó (és a dir, més hidrats de carboni complexos) i són més seques que les altres. El seu sabor és més intens i la seva pell, gruixuda i aspra, les protegeix de l’entorn. La seva textura és idònia per fer purés o guisats, ja que aporta cos a aquest tipus de receptes.

OCT.

NOV.

Patates noves

La seva pell és més fina, tenen un sabor més suau, més quantitat d’aigua i són més tendres que les altres.

També contenen menys midó. Aguanten bé el bull i la fritada. Tenen un període de conservació més breu degut a la major quantitat d’aigua.

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

Semitardanes

Estan al punt just. Duren més que les noves i tenen menys aigua, però són les més versàtils de totes. Resisteixen bé les diferents tècniques culinàries i es poden utilitzar per a tot tipus de receptes. Un comodí.

JULIOL

AGOST

SET.

Velles

Contenen més midó (és a dir, més hidrats de carboni complexos) i són més seques que les altres. El seu sabor és més intens i la seva pell, gruixuda i aspra, les protegeix de l’entorn. La seva textura és idònia per fer purés o guisats, ja que aporta cos a aquest tipus de receptes.

OCT.

NOV.

Varietats amb nom propi

Els diversos tipus de patata es diferencien, entre altres coses, pel color de la pell i la polpa, la mida, la forma, la rugositat, la profunditat dels ulls (dels enfonsaments dels quals surten noves arrels) i en gran part pel seu cicle de maduració o recol·lecció. Arreu del món existeixen més de 5.000 varietats de patates. Aquestes són algunes de les més comunes que podem trobar quan anem a comprar. Quina és millor adquirir per cuinar què?

Monalisa

Conté molt de midó i té una forma regular. És una de les varietats més versàtils del mercat. Per fregir, bullir o rostir.

Kennebec

Ovalada, grossa i de pell fina, té un color groguenc per fora i la polpa blanca. Les patates de Prades són d'aquesta varietat. Ideal per fer-ne truita. Per fer al forn, rostir o guisar.

Spunta

De forma allargada i gust suau és molt habitual als mercats del nord d'Espanya. Per bullir i per a amanides.

Agra

Per fora s'assembla a una Kennebec, tot i que és més fosca i allargada. És la reina dels fregits.

Red Pontiac

Vermella per fora i blanca per dins és una de les varietats que més aguanta la refrigeració. Per coure i guisar.

Violeta

Coneguda també com a vitelotte, conté molt de midó i té un gust suau. Xips, rostir i puré.

Bufet

N'hi ha dues varietats, vermella i blanca, i totes dues són molt gustoses. Es planta a les comarques d'Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, l'Urgell i el Solsonès

Sopes i cremes.

Producció

Segons la FAO, la producció mundial de patates l'any 2018 va ser de 368.168.914 totes

Xina

90.259.155

Índia

48.529.000

Ucraïna

22.503.970

La Xina produeix gairebé una quarta part de totes les patates del món

Rússia

22.394.960

Estats Units

20.607.342

Bangladesh

9.744.412

Alemanya

8.920.800

França

7.870.973

Polònia

7.478.184

Països Baixos

6.029.734

Espanya

2.010.933

Xina

90.259.155

Índia

48.529.000

Ucraïna

La Xina produeix gairebé una quarta part de totes les patates del món

22.503.970

Rússia

22.394.960

Estats Units

20.607.342

Bangladesh

9.744.412

Alemanya

8.920.800

França

7.870.973

Polònia

7.478.184

Països Baixos

6.029.734

Espanya

2.010.933

Xina

90.259.155

Índia

48.529.000

Ucraïna

La Xina produeix gairebé una quarta part de totes les patates del món

22.503.970

Rússia

22.394.960

Estats Units

20.607.342

Bangladesh

9.744.412

Alemanya

8.920.800

França

7.870.973

Polònia

7.478.184

Països Baixos

6.029.734

Espanya

2.010.933

L'ingredient més versàtil

Segles després d’arribar als nostres fogons, la patata és la protagonista d’algunes de les millors receptes de la nostra cuina o l’acompanyament imprescindible per a multitud de plats en qualsevol de les seves versions: fregides, bullides, al forn, farcides...

'Fish and chips'

Truita de patates

Patates

braves

Ensaladilla

Puré de

patates

Trinxat de

la Cerdanya

Patates xips

Nyoquis

Patata

farcida

Amanida de patates

Truita de patates

Patates

braves

Nyoquis

Patates xips

Ensaladilla

Puré de

patates

Amanida de patates

Patata

farcida

'Fish and chips'

Trinxat de

la Cerdanya

Truita de patates

Patates

braves

Patates xips

Nyoquis

Ensaladilla

Puré de

patates

Amanida de patates

Patata

farcida

'Fish and chips'

Trinxat de

la Cerdanya

Infografia al paper de l'ARA Diumenge
Font: Elaboració pròpia
stats