L’Oriol i el Teo porten tota la vida junts. Compartien classe a l’Institut Montserrat, jugaven al mateix equip de futbol i des de fa gairebé cinc anys remen plegats per fer créixer l’espai gastronòmic que van muntar, amb molta il·lusió i pocs calés, a la part dreta de l’Eixample de Barcelona. La seva connexió vital és tan potent que fins i tot han estat pares al mateix temps i ara han d’organitzar-se millor per poder fer-se càrrec de totes les criatures. El Teòric els reclama gairebé tota l’atenció: l’Oriol és el responsable de la cuina i el Teo s’encarrega de la sala. Tots dos es desviuen per aconseguir que el client es diverteixi quan visita el seu local i repeteixi l’experiència. I, de moment, han aconseguit el doble objectiu. Asseure’s en una de les poques taules del restaurant és una aventura, perquè no és gens fàcil trobar-hi lloc i perquè el client mai sap exactament què hi menjarà, però aquest viatge a cegues ho fa tot encara més fascinant.

“Molts clients venien al restaurant i em deien: «Fes-nos el que vulguis»”, explica l’Oriol, que va decidir suprimir la carta per oferir un menú degustació sorpresa amb deu plats a 35 euros. Ara medita recuperar-la perquè a molts clients de tota la vida els agrada triar i remenar, però el menú és una meravella. De fet, malgrat el secretisme que l’envolta, es tracta d’un menú flexible: “Sempre pregunto prèviament a la gent si tenen al·lèrgies i si alguna cosa no els agrada, m’adapto al que prefereix el client o al que li ve més de gust en aquell moment”, confessa. Nosaltres l’hi posem fàcil. Només li exigim que s’ho passi bé a la cuina, que ens sorprengui i que ens confirmi que efectivament val la pena visitar la seva taverna gastronòmica.

La rotació de plats i ingredients a la cuina del Teòric és constant. Hi ha molta elaboració i cada plat del menú és especial, tot té un sentit i una dedicació exclusiva. Fins i tot el meló amb pernil que ens serveixen com a entrant per anar fent boca. O la croqueta de sípia amb botifarra i julivert; els tomàquets amb oliva negra, alfàbrega i llimona; les cocotxes al pil-pil amb samfaina; l’escalivada amb albergínia, ceba i pebrot; i un arròs extraordinari d’ànec, anguila fumada i poma, per esmentar-ne alguns exemples. Plats aparentment senzills, però amb una elaboració magnífica que expliquem ara sense por de fer espòilers perquè el menú canvia sovint. “Intento seguir la temporada, que hi hagi dos o tres canvis de menú a cada estació de l’any”, diu l’Oriol abans de portar-nos el festival de postres com a cloenda de l’espectacle: un préssec cuit amb farigola i vainilla; un pastís de xocolata, remolatxa i pruna; un assortiment de formatges catalans; i la joia de la corona, l’estel·lar coulant d’ametlla, canyella i llimona. Tot plegat, ben acompanyat amb una ampolla de Nona (DO Priorat) i amb els gintònics de Gin Mare corresponents. La ginebra també feta a casa.

Al Teòric tot està perfectament pensat i calculat. Res és fruit de l’atzar. El nom del restaurant neix de la unió de Teo i Ori (Teòric), però la seva essència va més enllà. “Intentem assemblar-nos al màxim a un gran restaurant. Al menú no hi ha gamba, escamarlà o espardenyes, però hi ha una feinada i donem sorell, guatlla i cocotxes. Vam pensar bastant el projecte”. I encara no han acabat. Els pensadors de la cuina continuen teoritzant sobre la manera de millorar l’oferta. I ens continuarem divertint amb el Teo i l’Oriol.