Ni un dia a casa
Diumenge 23/02/2022

Petit Comitè: la trempera de Carles Gaig

2 min
Carles Gaig a la sala del restaurant, basat en la cuina catalana tradicional i de qualitat.

Els que tenim una edat no oblidarem mai el restaurant que Carles Gaig regentava al passeig Maragall de Barcelona. Era la culminació gastronòmica d’una evolució familiar que van iniciar els seus besavis l’any 1869. “A mi em van parir al restaurant”. D’aquesta manera tan lacònica el mestre Gaig descriu la seva vida al voltant de la cuina. La proposta d’en Gaig al Petit Comitè es basa en la cuina catalana tradicional i de qualitat. Hi ha alguna detall avantguardista, però és molt discret. La cuina d’arrels, de producte i de temporada ha tornat al centre de Barcelona.

Serà gairebé impossible empeltar-nos totalment del recorregut gastronòmic que un dels hortencs més reconeguts ha proposat al llarg de la seva prolífica carrera, però nosaltres ho intentarem. Comencem el dinar amb una truita oberta amb bacallà, mongeta del ganxet, alls tendres i piquillo; uns pèsols amb cansalada i botifarra negra; els canelons amb crema de tòfona i els famosos macarrons del Cardenal. Darrere dels canelons i els macarrons hi ha dues històries centenàries per explicar. Els canelons són de la mare, ella va ser una de les primeres a fer canelons per emportar-se. Quan la comanda era massa gran per al restaurant, el forner del barri els deixava el forn per gratinar-los quan acabava de fer el pa. Pel que fa als macarrons del Cardenal, són extrets d’un llibre de receptes populars de l’any 1835. Es presenten en forma de timbal, gratinats amb formatge parmesà i amb uns tocs personals on es fa palesa la mà talentosa del mestre Gaig.

Per a aquest àpat tan especial triem un Priorat excel·lent: Ferrer Bobet Vinyes Velles 2018. Els segons són un homenatge a la temporalitat i al producte. És època de caça i per això tastem la perdiu vermella “d’Alcántara”, un plat consistent i saborós; els peus de porc sense feina farcits de confit d’ànec i l’espeto de colomí de sang a la brasa i ceps confitats. A finals del segle XIX gairebé totes les cases del barri d’Horta tenien colomar. La de la besàvia de Carles Gaig també, i aprofitava els colomins per fer-ne un arròs excels que delitava un jove Carles en un dels seus primers records al voltant de la cuina familiar.

De les postres del Petit Comitè en triem la crema catalana, les textures de xocolata i una selecció de formatges que serveixen per concloure una gran experiència gastronòmica i un reconeixement personal a una de les figures més importants de la història de la cuina catalana.

Ens honora que Carles Gaig segui a la taula amb nosaltres. Volem conèixer el seu pensament culinari i mostrar-li la nostra admiració. “Mentre m’ho passi bé treballant i la salut m’acompanyi, seguiré fent aquesta activitat. M’agrada anar al mercat, m’agrada cuinar i estic ben cobert amb el meu equip, perquè les forces no són les mateixes de quan era jove. No em vull jubilar. Encara em dona trempera anar als mercats i trobar el millor producte”, ens explica.

En Carles és un tipus proper i planer que es fa escoltar. Hem gaudit de la seva cuina i admirem la seva carrera. Esperem que trigui a jubilar-se per poder seguir acostant-nos al Petit Comitè i seguir tastant una cuina tradicional, acurada, catalana i excepcional. 

Petit comité

Passatge de la Concepció, 13 (Barcelona)

Carta: Cuina catalana tradicional

Must’: Macarrons del Cardenal

Vi: Carta amb bones referències

Servei: Atent i professional

Local: Còmode i agradable

Preu final per persona: 90 € (carta)

stats