Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents

Creu nòrdica

També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.

Paneslava

Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.

Miranda

Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.

Paniraniana

Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.

Belgrano

Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.

Panàrab

La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.

Panafricana

La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.

Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents

Creu nòrdica

També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.

Paneslava

Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.

Miranda

Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.

Paniraniana

Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.

Belgrano

Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.

Panàrab

La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.

Panafricana

La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.

Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents

Creu nòrdica

També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.

Paneslava

Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.

Miranda

Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.

Paniraniana

Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.

Belgrano

Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.

Panàrab

La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.

Panafricana

La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.