Info/gràfica
Diumenge 10/10/2022

Quantes banderes del món reconeixes?

“Estan tan tacades de fang i sang que haurien de desaparèixer d’una vegada”. Gustave Flaubert va escriure el 1869 una de les frases més cèlebres sobre aquests trossos de tela carregats de significat que, lluny de dissipar-se, continuen tenint un paper molt rellevant a la nostra societat

2 min
TWT Banderes Ok copia

Vegem algunes curiositats sobre les banderes estatals dels 195 països actuals, les quals les pots consultar al final de l'article.

Tot queda en família

Gairebé una tercera part de totes les banderes formen part d’alguna de les set famílies principals de banderes, i aquestes relacions es poden notar en els colors o el disseny, basats en la cultura, la història o la geografia.

Creu nòrdica

Paneslava

Paniraniana

Panàrab

Panafricana

Miranda

Belgrano

Paneslava

Creu

nòrdica

Paniraniana

Panàrab

Panafricana

Miranda

Belgrano

Paneslava

Creu

nòrdica

Paniraniana

Panàrab

Panafricana

Miranda

Belgrano

Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents

Creu nòrdica

També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.

Paneslava

Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.

Miranda

Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.

Paniraniana

Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.

Belgrano

Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.

Panàrab

La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.

Panafricana

La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.

Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents

Creu nòrdica

També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.

Paneslava

Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.

Miranda

Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.

Paniraniana

Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.

Belgrano

Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.

Panàrab

La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.

Panafricana

La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.

Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents

Creu nòrdica

També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.

Paneslava

Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.

Miranda

Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.

Paniraniana

Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.

Belgrano

Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.

Panàrab

La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.

Panafricana

La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.

Els petits canvis són poderosos

Més enllà de les famílies, amb tantes banderes al món és normal que en algun moment algunes s’acabin assemblant, i més si tenim en compte que se solen utilitzar patrons i dissenys similars. Amb un canvi –o dos– podem transformar la bandera d’un país en una altra.

Copiar i enganxar

Aixafar o estirar

Multiplicar

Intercanviar

Girar

Emmarcar

Reflectir

Afegir

Acostar

Copiar i enganxar

Afegir

Intercanviar

Multiplicar

Reflectir

Emmarcar

Aixafar o estirar

Acostar

Girar

Copiar i enganxar

Afegir

Intercanviar

Multiplicar

Reflectir

Emmarcar

Aixafar o estirar

Acostar

Girar

Les ensenyes de Catalunya

Catalunya encara no és considerada un estat independent, però té bandera pròpia que la representa. A més, hi ha un seguit de banderes amb diferents significats que engloben moviments i/o territoris. Fem un petit repàs d’algunes banderes de la nostra terra.

La bandera de Catalunya

Impròpiament anomenada senyera, és la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l’emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l’any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. El 1979 se’n restableix l’oficialitat després de ser il·legalitzada i patir persecucions durant la dictadura i el franquisme.

Les províncies de Catalunya

Les banderes també poden representar territoris concrets, regions, poblacions, etc. En aquest cas mostrem les quatre províncies catalanes actuals, que estan representades per la bandera de Catalunya amb alguns canvis.

Bandera de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona

L’estelada

Simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans i data d’inicis del segle XX. Neix de la fusió de la bandera de Catalunya amb el triangle i l’estel de la de Cuba, país que es va independitzar de l’imperi espanyol. N’hi ha moltes variacions, amb diferents connotacions ideològiques.

L'estelada blava i la vermella o roja, i un llarg etc.

Els Països Catalans

Coneguts així perquè són els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català. En forma part l’Aragó per la Franja de Ponent, així com Andorra, país independent amb bandera estatal pròpia entre les dels 195 països del món.

Bandera de les Illes Balears, el País Valencià, l'Aragó i Andorra

Bandera negra catalana

També anomenada estelada negra. Inspirada en el setge de Barcelona del 1714, com a senyal de no defallir i de lluita sense treva. Creada recentment arran de la situació política.

Banderes estatals dels 195 països actuals

Àustria

Aràbia Saudita

Algèria

Angola

Afganistan

Antigua i

Barbuda

Bahames

Argentina

Azerbaidjan

Bahrain

Alemanya

Austràlia

Albània

Andorra

Armènia

Benín

Botswana

Burkina Faso

Burundi

Barbados

Belize

Bolívia

Brasil

Bangladesh

Bhutan

Bèlgica

Brunei

Bòsnia i

Herzegovina

Bulgària

Bielorússia

Corea del Nord

Costa d’Ivori

Djibouti

Camerun

Cap Verd

Canadà

Comores

Colòmbia

Cambodja

Corea del Sud

Costa Rica

Cuba

Ciutat del Vaticà

Croàcia

Dinamarca

Egipte

Eritrea

Etiòpia

Emirats

Àrabs Units

Estats Units

d’Amèrica

Eslovènia

Espanya

Eslovàquia

Dominica

Fiji

Equador

Estònia

El Salvador

Finlàndia

Filipines

Guinea Bissau

Guinea

Equatorial

Gabon

Ghana

Gàmbia

Guinea

Hondures

Haití

Guaiana

Grenada

Guatemala

Grècia

França

Geòrgia

Hongria

Índia

Kazakhstan

Kènia

Jordània

Iraq

Israel

Iran

Japó

Jamaica

Kirguizistan

Iemen

Itàlia

Irlanda

Islàndia

Indonèsia

Madagascar

Líbia

Malawi

Lesotho

Libèria

Laos

Kuwait

Líban

Malàisia

Liechtenstein

Lituània

Letònia

Luxemburg

Macedònia

Kiribati

Moçambic

Marroc

Maurici

Mauritània

Mali

Illes Marshall

Mèxic

Myanmar

(Birmània)

Mongòlia

Maldives

Estats Federats

de Micronèsia

Malta

Mònaco

Montenegro

Moldàvia

Nepal

Nova Zelanda

Namíbia

Níger

Nauru

Nigèria

Nicaragua

Oman

Pakistan

Palestina

Panamà

Països Baixos

Noruega

Palau

Papua Nova

Guinea

Regne Unit

Rep. Democràtica

del Congo

República

Centreafricana

República

del Congo

Ruanda

Qatar

Paraguai

Saint Lucia

Saint Kitts

i Nevis

Perú

Polònia

Portugal

Rússia

Romania

República

Dominicana

Saint Vincent i

les Grenadines

Somàlia

Sudan

Sierra Leone

Singapur

Seychelles

Sud-àfrica

Senegal

São Tomé

i Príncipe

Sri Lanka

Síria

Sèrbia

San Marino

Salomó

Samoa

Sudan del Sud

Tunísia

Tanzània

Swazilàndia

(Eswatini)

Togo

Tadjikistan

Tailàndia

Timor Oriental

Turkmenistan

Surinam

Trinitat i Tobago

Suècia

Turquia

Suïssa

Tonga

Txad

Zàmbia

Uganda

Xile

Zimbàbue

Xina (PRC)

Vietnam

Uzbekistan

Uruguai

Veneçuela

Ucraïna

Tuvalu

Xipre

Vanuatu

Txèquia

(República Txeca)

Banderes estatals dels 195 països actuals

Aràbia Saudita

Algèria

Angola

Afganistan

Antigua i

Barbuda

Argentina

Alemanya

Albània

Andorra

Àustria

Bahames

Barbados

Azerbaidjan

Bahrain

Bangladesh

Bèlgica

Austràlia

Armènia

Benín

Botswana

Belize

Bolívia

Brasil

Bhutan

Brunei

Bòsnia i

Herzegovina

Bielorússia

Burkina Faso

Burundi

Camerun

Cap Verd

Canadà

Colòmbia

Cambodja

Ciutat del Vaticà

Bulgària

Corea del Nord

Costa d’Ivori

Djibouti

Comores

Corea del Sud

Costa Rica

Cuba

Croàcia

Dinamarca

Egipte

Eritrea

Emirats

Àrabs Units

Eslovènia

Espanya

Eslovàquia

Dominica

Equador

El Salvador

Gabon

Etiòpia

Gàmbia

Estats Units

d’Amèrica

Fiji

Estònia

França

Finlàndia

Filipines

Guinea Bissau

Guinea

Equatorial

Ghana

Guinea

Guaiana

Grenada

Guatemala

Grècia

Geòrgia

Índia

Hondures

Iraq

Iran

Haití

Iemen

Irlanda

Indonèsia

Hongria

Kazakhstan

Kènia

Jordània

Israel

Japó

Jamaica

Kirguizistan

Itàlia

Islàndia

Líbia

Lesotho

Libèria

Laos

Kuwait

Líban

Liechtenstein

Letònia

Kiribati

Madagascar

Malawi

Mali

Malàisia

Maldives

Lituània

Luxemburg

Macedònia

Malta

Moçambic

Marroc

Maurici

Mauritània

Illes Marshall

Mèxic

Estats Federats

de Micronèsia

Mònaco

Moldàvia

Nepal

Namíbia

Níger

Nauru

Nigèria

Nicaragua

Myanmar

(Birmània)

Mongòlia

Montenegro

Nova Zelanda

Oman

Pakistan

Palestina

Panamà

Països Baixos

Noruega

Palau

Papua Nova

Guinea

Regne Unit

Rep. Dem.

del Congo

República

Centreafricana

República

del Congo

Qatar

Paraguai

Perú

Polònia

Portugal

Ruanda

Saint Lucia

Saint Kitts

i Nevis

Rússia

Romania

San Marino

República

Dominicana

Salomó

Samoa

Saint Vincent i

les Grenadines

Somàlia

Sierra Leone

Singapur

Seychelles

Senegal

São Tomé

i Príncipe

Síria

Sèrbia

Sudan

Sudan del Sud

Sud-àfrica

Swazilàndia

(Eswatini)

Sri Lanka

Tadjikistan

Surinam

Suècia

Suïssa

Tunísia

Tanzània

Togo

Tailàndia

Timor Oriental

Turkmenistan

Trinitat i Tobago

Turquia

Tonga

Txad

Uganda

Uzbekistan

Uruguai

Veneçuela

Ucraïna

Tuvalu

Vanuatu

Txèquia

(República Txeca)

Zàmbia

Xile

Zimbàbue

Xina (PRC)

Vietnam

Xipre

Banderes estatals dels

195 països actuals

Algèria

Afganistan

Alemanya

Albània

Aràbia

Saudita

Angola

Antigua i

Barbuda

Andorra

Àustria

Argentina

Austràlia

Armènia

Bahames

Bangladesh

Azerbaidjan

Bahrain

Benín

Barbados

Belize

Bèlgica

Bolívia

Bhutan

Bòsnia i

Herzegovina

Bielorússia

Botswana

Brasil

Brunei

Bulgària

Burkina Faso

Burundi

Camerun

Cambodja

Cap Verd

Canadà

Colòmbia

Ciutat

del Vaticà

Corea

del Nord

Costa d’Ivori

Comores

Corea

del Sud

Costa Rica

Cuba

Croàcia

Dinamarca

Egipte

Djibouti

Dominica

El Salvador

Eritrea

Emirats

Àrabs Units

Eslovàquia

Equador

Estats Units

d’Amèrica

Eslovènia

Espanya

Estònia

Etiòpia

Fiji

Finlàndia

Filipines

Gabon

Gàmbia

França

Geòrgia

Ghana

Guaiana