“Estan tan tacades de fang i sang que haurien de desaparèixer d’una vegada”. Gustave Flaubert va escriure el 1869 una de les frases més cèlebres sobre aquests trossos de tela carregats de significat que, lluny de dissipar-se, continuen tenint un paper molt rellevant a la nostra societat
Vegem algunes curiositats sobre les banderes estatals dels 195 països actuals, les quals les pots consultar al final de l'article.
Tot queda en família
Gairebé una tercera part de totes les banderes formen part d’alguna de les set famílies principals de banderes, i aquestes relacions es poden notar en els colors o el disseny, basats en la cultura, la història o la geografia.
Creu nòrdica
Paneslava
Paniraniana
Panàrab
Panafricana
Miranda
Belgrano
Paneslava
Creu
nòrdica
Paniraniana
Panàrab
Panafricana
Miranda
Belgrano
Paneslava
Creu
nòrdica
Paniraniana
Panàrab
Panafricana
Miranda
Belgrano
Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents
Creu nòrdica
També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.
Paneslava
Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.
Miranda
Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.
Paniraniana
Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.
Belgrano
Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.
Panàrab
La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.
Panafricana
La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.
Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents
Creu nòrdica
També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.
Paneslava
Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.
Miranda
Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.
Paniraniana
Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.
Belgrano
Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.
Panàrab
La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.
Panafricana
La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.
Destacades les banderes que són considerades les primeres de cada família, i que han pogut inspirar o originar les subseqüents
Creu nòrdica
També anomenada creu escandinava, la llueixen els estats nòrdics, incloent-hi territoris autònoms com Åland o les illes Fèroe. La idea és representar una creu grega (com el símbol +) però amb la peculiaritat que la branca situada a la part flotant apareix prolongada exageradament per crear un efecte decoratiu i també per corregir l’efecte òptic que la faria semblar més curta quan la bandera onegés per culpa del vent.
Paneslava
Els colors paneslaus es van definir a la Convenció Paneslava de Praga l’any 1848, basant-se en la bandera de Rússia, la qual data de finals del segle XVII. El paneslavisme neix amb l’objectiu de promoure la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d’Europa en una sola entitat política.
Miranda
Dissenyada per Francisco de Miranda, un general veneçolà considerat el precursor de l’emancipació americana de l’imperi espanyol.
Paniraniana
Origen d’una ideologia que busca la solidaritat i la reunificació del poble iranià, que habita a l’altiplà iranià i comparteix trets culturals. També influïda per la Revolució Islàmica, ha inspirat altres banderes com la del Kurdistan.
Belgrano
Obra de Manuel Belgrano, intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar argentí. La va encarregar fer amb els colors de l’escarapel·la nacional, blau cel i blanc. Va onejar per primera vegada a la ciutat de Rosario el 27 de febrer del 1812.
Panàrab
La família s’origina a les revoltes àrabs del 1916, quan el xerif Hussein ibn Ali en dissenya la bandera. El 1948, Palestina l’adopta com la seva pròpia bandera estatal. Les que no tenen el color verd neixen de la revolució egípcia del 1953 i representen l’alliberació àrab.
Panafricana
La principal font d’inspiració per triar els colors panafricans –verd, groc i vermell– va ser la bandera d’Etiòpia, el país independent més antic de l’Àfrica. Més tard s’hi inclou el negre, present en una bandera del 1917 de Marcus Garvey pel primer moviment negre d’unificació als EUA. Ghana és el primer que inclou els quatre colors a la bandera, el 1957. El vermell representa la sang dels morts a causa de l’esclavitud, la colonització i en guerres per la independència; el negre representa la persona negra africana; i el groc i el verd, la riquesa mineral i la riquesa natural del continent, respectivament.
Els petits canvis són poderosos
Més enllà de les famílies, amb tantes banderes al món és normal que en algun moment algunes s’acabin assemblant, i més si tenim en compte que se solen utilitzar patrons i dissenys similars. Amb un canvi –o dos– podem transformar la bandera d’un país en una altra.
Copiar i enganxar
Aixafar o estirar
Multiplicar
Intercanviar
Girar
Emmarcar
Reflectir
Afegir
Acostar
Copiar i enganxar
Afegir
Intercanviar
Multiplicar
Reflectir
Emmarcar
Aixafar o estirar
Acostar
Girar
Copiar i enganxar
Afegir
Intercanviar
Multiplicar
Reflectir
Emmarcar
Aixafar o estirar
Acostar
Girar
Les ensenyes de Catalunya
Catalunya encara no és considerada un estat independent, però té bandera pròpia que la representa. A més, hi ha un seguit de banderes amb diferents significats que engloben moviments i/o territoris. Fem un petit repàs d’algunes banderes de la nostra terra.
La bandera de Catalunya
Impròpiament anomenada senyera, és la bandera del poble català i un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l’emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l’any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. El 1979 se’n restableix l’oficialitat després de ser il·legalitzada i patir persecucions durant la dictadura i el franquisme.
Les províncies de Catalunya
Les banderes també poden representar territoris concrets, regions, poblacions, etc. En aquest cas mostrem les quatre províncies catalanes actuals, que estan representades per la bandera de Catalunya amb alguns canvis.
L’estelada
Simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans i data d’inicis del segle XX. Neix de la fusió de la bandera de Catalunya amb el triangle i l’estel de la de Cuba, país que es va independitzar de l’imperi espanyol. N’hi ha moltes variacions, amb diferents connotacions ideològiques.
Els Països Catalans
Coneguts així perquè són els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català. En forma part l’Aragó per la Franja de Ponent, així com Andorra, país independent amb bandera estatal pròpia entre les dels 195 països del món.
Bandera negra catalana
També anomenada estelada negra. Inspirada en el setge de Barcelona del 1714, com a senyal de no defallir i de lluita sense treva. Creada recentment arran de la situació política.