Una polèmica ha sacsejat els ambients selectes de l’Upper West Side de Nova York. Com és habitual en aquests espais on fins i tot els capricis més superflus estan atesos, els detalls més intranscendents sovint es converteixen en un problema d’ordre públic, incloent-hi una dosi de drama a les xarxes. Aquest cop el focus del conflicte ha aparegut en una cadena de gimnasos que, en els últims dotze anys, ha patit una expansió fulgurant. Són els Solidcore, uns gimnasos que van néixer a Washington DC i s’han batejat com a fitness boutique. Deu classes costen al voltant d’uns quatre-cents dòlars. Han reversionat –o copiat– el pilates i l’han conduït a l’extrem. Són classes que porten la musculatura al límit, pel que fa a la força i la resistència, en un ambient propi d’un lounge bar. Sales mig a les fosques, punts d’il·luminació blavosa per donar un caràcter d’intimitat i música que indueix a un estat de flow. Un clima per reduir l’ansietat social i potenciar l’atenció en l’experiència individual, tant a escala física com emocional. Es busca que els usuaris es concentrin en ells mateixos. Aquestes classes de cinquanta minuts d’alta intensitat volen transformar l’exercici en una experiència immersiva que influeixi en l’estat d’ànim, la motivació i l’autopercepció. És òptim, es veu, per a les persones que no s’acaben de trobar còmodes en els gimnasos tradicionals.

Des de la seva fundació, la majoria dels seus clients eren dones. No és estrany en disciplines associades al pilates, que molta gent –sobretot homes– vincula, erròniament, a pràctiques femenines lleugeres associades al benestar. Quan, a través de TikTok, es va fer difusió de la seva elevada intensitat i duresa i dels sorprenents resultats sobre la musculatura, més homes van començar a participar en aquesta activitat. I la batalla ha esclatat. A un sector femení que estava més còmode en classes només amb dones ara no li agrada tenir homes al costat que suen la cansalada per completar el programa de cinquanta minuts. “No vull veure ni un sol home”, han dit algunes de les usuàries. I així ha començat una guerra oberta entre les anomenades princeses pilates i els mascles dels centres Solidcore. Els homes, com era d’esperar, reivindiquen el seu dret a assistir a les classes, col·locar-se a l’aparell que els doni la gana i exercitar-se vigorosament fins a l’extenuació. S’han sentit perseguits i assenyalats perquè algunes clientes han penjat fotografies d'ells a les xarxes substituint el seu cap per un emoji. Però si avances en els comentaris de la polèmica pots trobar el nucli del conflicte. Moltes de les dones no es queixen de la simple presència dels homes, sinó del que ha suposat la seva irrupció a les classes. Si fins ara les dones s’exercitaven en silenci, concentrades en elles mateixes i en l’exercici i amb la suggeridora música de fons, la presència dels homes ha canviat la banda sonora de l’activitat. Estan tipes de sentir com els homes del seu costat grunyen, esbufeguen, gemeguen per l’esforç i exhalen fort. Tot plegat trenca el clima d’intimitat i concentració que s’havia aconseguit fins ara. Moltes dones consideren que els mascles forçuts han fet una invasió acústica de la sala que transforma radicalment l’experiència. Caldrà veure com Solidcore gestiona la batalla, i si es plantejarà practicar la segregació per gènere. O potser hauran de considerar separar les classes entre grunyidors i silenciosos, com aquell dentista de l’acudit que arrencava els queixals amb dolor o sense. Les classes en què hi hagués grunyidors haurien de ser més cares, i així n’hi hauria més que s’esforçarien per exercitar-se en silenci. Si es tracta de fer exercici extrem, estar calladets pot formar part del repte.