LES MALALTIES CARDIOVASCULARS són la primera causa de mortalitat al món. Són el motiu pel qual cada any moren quatre milions de persones a Europa. A Catalunya, 18.000. Quan ja s’ha patit un episodi d’aquest tipus cal prendre diàriament tres pastilles per evitar tornar-hi. No obstant, tot i la importància del tractament, la meitat dels pacients crònics no el segueix bé o deixa de prendre-les al cap de sis mesos, quan ja ha passat l’ensurt i es troben prou bé. A més, sovint, els pacients són gent gran, de més de 65 anys, que prenen altres pastilles i és probable que es despistin.

Està demostrat que seguir bé la medicació redueix en un 20% el risc de nous episodis cardiovasculars i en un 35% el risc de mort. Per això, aconseguir reunir tres pastilles en una, a més de ser còmode, pot tenir un gran impacte sobre aquest col·lectiu. Els investigadors del Centro Nacional de Investigación Cardiovascular (CNIC), dirigit per Valentí Fuster, en col·laboració amb el grup Ferrer, han estat investigant set anys fins a aconseguir la polipíndola, un fàrmac que reuneix en una les tres pastilles que formen part del dia a dia d’aquests pacients: l’aspirina, l’estatina i un inhibidor de l’enzim de conversió de l’angiotensina (IECA). Segons diferents treballs, entre d’altres l’estudi Focus, en el qual han participat el CNIC i Ferrer i que ha comptat amb ajuts de la Unió Europea, l’estratègia de la polipíndola augmenta de manera estadísticament significativa l’adherència dels pacients al tractament dels malalts, fins a arribar a millorar-la entre un 10% i un 25%, depenent del tipus de pacients amb els quals es faci l’estudi.

RECERCA PÚBLICA I PRIVADA

Els set anys de recerca que hi ha darrere de la polipíndola es deuen en bona part a les dificultats per barrejar aquests tres compostos de manera que mantinguin les propietats, però sense interferir l’un sobre l’altre, ni provocar efectes no desitjats. “El desenvolupament farmacèutic ha sigut el més complicat”, explica Fabiana D’Aniello, responsable del projecte polipíndola al grup Ferrer. “Hem hagut de protegir uns compostos respecte als altres, però sense modificar el principi d’alliberament dels compostos actius, si no perdria l’eficàcia”, explica D’Aniello. Un dels reptes ha sigut evitar la interferència de l’àcid acetilsalicílic de l’aspirina en l’estabilitat de la composició de la polipíndola. Superats tots els reptes, Ferrer ja ha començat a fabricar el primer producte farmacèutic català que arriba al mercat fruit d’una col·laboració entre la recerca pública i la privada.

Des del punt de vista econòmic, la polipíndola també té avantatges. Segons Ferrer, l’increment en adherència podria donar com a resultat, durant un període de 4 anys i per al sistema de salut a tot Espanya, un estalvi acumulat de 28 milions d’euros. Els càlculs es basen en la suposició que el 20% dels candidats prenguessin el nou fàrmac. Si són més, els beneficis seran encara més importants.

El nou fàrmac serà a les farmàcies a partir del gener. Es comercialitza en tres formats: una píndola blanca, de 2,5 mil·ligrams de ramipril, la blanca i la rosa, de 5, i la completament rosa, de 10. El color de la polipíndola no és casual. “El rosa és el color que associem a les malalties cardiovasculars”, explica D’Aniello. El color dels fàrmacs té una certa acció funcional, segons estudis realitzats en altres entorns. El fet que cada un dels formats sigui diferent contribueix a evitar confusions en la dosi. Visualment el blanc resulta molt útil perquè la gent gran pugui apreciar millor els contrastos.