FA ANYS QUE ES PARLA DEL MUSEU D’ARQUITECTURA. De fet, en algun moment es parlava de dos museus amb seu a Barcelona, un d’estatal i l’altre més pròpiament barceloní o català. Tots dos va semblar que es concretaven pels volts del 2006. L’estatal era una iniciativa del ministeri d’Habitatge, en l’època Zapatero, que va idear, com a compensació a Salamanca -que se sentia perjudicada per la sortida dels papers catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil-, la creació d’un museu nacional que tindria la seu d’arquitectura a la ciutat castellana i la d’urbanisme a Barcelona. Hi havia una tercera seu, de fet central, que era Madrid, on se situava l’arxiu i el centre de documentació. Aquest museu es va crear el 29 de desembre del 2006 i fins i tot es va nomenar un director. El 2008, quan era ministra d’Habitatge Carme Chacón, es va anunciar que la seu barcelonina se situaria a la fàbrica Can Batlló i el 2011 estaven a punt de licitar-se les obres de la seu salmantina a l’antic edifici del Banc d’Espanya. Ni una cosa ni l’altra. La pujada del PP al govern va aturar els dos projectes i del museu espanyol no se n’ha sabut res més.

L’altre projecte, també del 2006, estava impulsat, com el d’ara, pel Col·legi d’Arquitectes (CoAC) i comptava amb la complicitat absoluta de l’Ajuntament de Barcelona, que tenia previst cedir-li les naus de l’antiga fàbrica Oliva Artés, una de les quals és avui una de les seus del Museu d’Història de la Ciutat. De fet, l’interès de tenir un discurs museogràfic sobre l’arquitectura ve de lluny. En els seus inicis el Macba tenia un departament d’arquitectura, que portava Xavier Costa, i el projecte del Disseny Hub que va fer Ramon Prat donava una importància cabdal a l’arquitectura, que, més de reüll, també s’integra en l’actual discurs del programa del MNAC. L’arquitectura, doncs, fa temps que demana un museu i la presentació dimecres del MAUC (Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya) és un nou pas endavant.

MONTJUÏC, MILLOR PER AL MNAC QUE PER AL MAUC

El projecte presentat del MAUC es pot situar en qualsevol espai amb les mínimes condicions de conservació. No està pensat, en principi, per a cap edifici en concret i, de fet, no n’hi ha cap de tancat. Cultura proposa que sigui al palau d’Alfons XIII o al de Victòria Eugènia del recinte firal, al peu de la Font Màgica. Sembla una idea equivocada, per dues raons. La primera i principal és que aquests espais són necessaris per al MNAC. El Palau Nacional és molt gran, sí, però la superfície expositiva és petita i el museu té una clara necessitat de créixer per poder donar aire a les col·leccions. La segona és que les exposicions temporals, en un soterrani demencial que mai ha acabat de funcionar, no permeten ni lluir el que es fa ni tampoc encabir exposicions de més envergadura. Oblidant la faraònica pretensió de fer una mena de piràmide del Louvre que enllacés subterràniament aquests pavellons amb el MNAC -que seria costós i propi d’altres èpoques- bastaria remodelant els dos pavellons per aconseguir que el museu disposés d’espais adequats a les seves necessitats. El MNAC ens l’hem de creure d’una vegada. Això vol dir anar-hi invertint i, sobretot, pensar en el seu futur.

L’altra raó per la qual no pareix una bona idea situar-hi el MAUC és el mateix edifici. ¿Voleu dir que el museu de l’arquitectura s’ha de situar en un dels pitjors edificis de Puig i Cadafalch? Uns pavellons historicistes amb portada neobarroca. ¿Tan difícil seria pactar un pressupost i, amb la inversió determinada i clara, fer un concurs en què els arquitectes catalans poguessin mostrar la seva adaptabilitat a una arquitectura barata, sostenible i creativa?

És més, ara mateix hi ha diversos llocs que necessitarien una actuació contundent i clara que podria anar ben bé de bracet del museu. Ja sé que s’ha acabat l’època en què la cultura s’aprofitava com a excusa per a grans operacions de creixement ciutadà, i immobiliari. És veritat. Però hi ha un cert acord que s’ha d’actuar a la zona del Besòs, a nivell social principalment, però també amb una certa reordenació urbanística. Sant Adrià de Besòs fa temps que demana una solució per poder mantenir les Tres Xemeneies i ara mateix Endesa empeny per enderrocar-les i poder fer-hi negoci. El municipi necessita ajuda de tots els agents: ajuntaments, AMB, Generalitat, privats i el que calgui. Aquesta és una inversió cara, esclar, però tal vegada el museu podria posar-hi un primer peu en una nau adaptada dintre el recinte. Seria un inici, una imatge potent i una raó per girar els ulls cap a una zona que ho necessita. Així, amb els anys es podria anar redefinint el conjunt per donar-li una utilitat ciutadana i cultural que permetria dignificar la zona. És una idea.