PragaPraga és una de les ciutats més literàries d'Europa. A més d'haver estat residència de grans autors, ha pres vida en un ingent nombre d'obres en les quals els escriptors l'han recreat sota el paraigua de les seves fantasies. Ha estat tantes vegades usada per crear històries literàries que a vegades s'arriba a confondre la ciutat real amb la creada en l'imaginari col·lectiu. A tot plegat s'hi suma una aura de melancolia, la màgia dels seus carrers, la bellesa d'uns magnífics edificis i l'estreta relació que guarda amb Franz Kafka (1883-1924). Ha costat, però per fi l'escriptor ha adquirit el protagonisme que mereix als carrers de la capital txeca, i s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat fins a tal punt que "Kafka és Praga i Praga és Kafka". Actualment, el seu nom forma part inqüestionable del màrqueting turístic de la ciutat, com Pessoa de Lisboa, Gaudí de Barcelona o Cervantes d'un lloc de la Manxa.

Una capital enigmàtica

La Praga que va veure l'autor de La metamorfosi era la capital del decadent Imperi Austrohongarès, un agitat gresol de cultures carregat de conflictes, on al caràcter alemany que pretenia inundar-ho tot s'oposava el desig d'independència del poble txec, amanit amb una gran comunitat jueva, a la qual pertanyia Kafka. Ingredients que dibuixaven una ciutat enigmàtica, culta, cosmopolita i carregada de les contradiccions pròpies que caracteritzaven les urbs del nucli de la Vella Europa, dominades per grans potències a finals del segle XIX i principis del XX. 

Des del cim del pujol de Hradcany hi ha una gran vista sobre la ciutat, que sembla un immens decorat armat amb llibres de lloms vermells i tapes de colors, esquitxats per nombrosos campanars punxants que sobresurten a manera de punt de llibre. Aquesta biblioteca configura un laberint de carrers medievals amb un toc barroc, que molt sovint als matins sol estat cobert d'una boirina que el dota del misteri que tota biblioteca amb solera guarda. Aquí, entre tanta saviesa, la nostra ruta intentarà anar desgranant els llocs i espais que van configurar la vida de l'autor d'El procés.

La plaça de la Ciutat Vella

Des del cim es veuen alguns dels 17 ponts que recorren el riu Vltava en primer terme. En el seu horitzó destaca per sobre de tot Nostra Senyora de Tyn coronant la plaça de la Ciutat Vella, on es condensa l'agitada història de la ciutat i del nostre autor. Ell mateix, el 1920, mirant per una de les finestres de la casa dels seus pares, en el desaparegut i luxós edifici Oppelt, va dir "en aquest petit cercle està tancada tota la meva vida". Des de la finestra es contemplava la plaça de la Ciutat Vella, que continua sent el cor de Praga. Just darrere de l'església de Nostra Senyora de Tyn hi ha un carreró pel qual cada matí passava Kafka per anar al col·legi quan era petit. A la plaça, a l'esquerra del gran temple, hi ha el Palau Kinsky, una excel·lent construcció barroca que en el seu segon pis allotjava l'Institut d'Humanitats on Kafka va assistir a classes durant el batxillerat. En aquest mateix edifici, Hermann Kafka, el seu pare i figura important en la seva obra, tenia una botiga d'articles de luxe i regal, a la planta baixa, on actualment hi ha la Llibreria Kafka.

Aquesta plaça és el lloc a partir del qual es va generar tot el teixit urbà de Praga. En la seva cara sud, el mític rellotge astronòmic, situat a la porta de l'Ajuntament, des del 1490 indica l'hora als passejants, que, com solia fer Kafka, dirigeixen els seus passos pel carrer Karlova en direcció al Palau Clam-Gallas i del Clementinum. Aquest últim és una ciutat, dins d'una altra ciutat, aixecada pels jesuïtes. En el complex destaquen les seves tres esglésies i la Biblioteca Nacional. A uns 20 metres s'alça el pont de Carles V, un concorregut pas sobre el Vltava que uneix els barris de Malá Strana i Staré Mestó, que amb trenta grans escultures configura un museu de pedra excepcional, on el Barroc es fusiona amb el Gòtic magistralment. El nom d'aquest pont recorda la persona que va ordenar alçar-lo, Carles IV, l'emperador que volia convertir Praga en una de les capitals més esplendoroses d'Europa. 

Les cases i tertúlies de l'escriptor

El 3 de juliol del 1883 va néixer Franz Kafka en el si d'un gueto jueu, en un immoble de la plaça de la Ciutat Vella. Al costat de l'Ajuntament, a la cantonada del carrer Maiselova amb Franze Kafky, una escultura de metall ancorada a manera de placa mostra la figura de Kafka i recorda que l'escriptor i la seva família van viure aquí. La façana de l'immoble emana reminiscències de Carta al pare, obra en la qual l'escriptor descriu un pare cruel i despietat. Posteriors estudis han assenyalat que gairebé amb tota seguretat el pare era una bellíssima persona i que Kafka el va utilitzar com un simple recurs literari. Un altre habitatge dels Kafka va ser la casa dels Tres Reis, situada al carrer Celetná, molt a prop de la plaça Vella; tenia 13 anys i aquí va tenir per primera vegada una habitació per a ell sol on poder concentrar-se en l'escriptura. 

Praga, com tota ciutat europea de finals del XIX, coïa en els seus cafès la cultura més refinada. El jove Kafka, callat i reservat, assistia a les tertúlies que tenien lloc en diversos temples de la paraula, per descomptat alguns ja desapareguts i altres tancats durant el període comunista i tornats a la vida fa molt pocs anys. En la zona sud de la plaça de la Ciutat Vella encara es pot veure el logotip de l'Unicorn Daurat, un cafè on el nostre geni es va donar a conèixer en els cercles intel·lectuals de la ciutat. Aquí va passar moltes hores xopant-se de la saviesa que es desplegava en denses converses entre personatges de la talla de Franz Werfel, Max Brod o Rainer Maria Rilke. Kafka i el seu cercle més pròxim van traslladar posteriorment les seves tertúlies a cafès menys encotillats, com el Louvre i el Slavia. Actualment tots dos segueixen oberts en la seva ubicació original, al carrer Narodni, una de les artèries més importants de la ciutat a principis del segle passat. A l'empara de converses erudites, Kafka va conèixer Milena Jesenká (1896-1944). Aquesta gran escriptora va ser una de les dones que van marcar sentimentalment i intel·lectualment la vida de l'escriptor.

Josefov, una petita ciutat jueva

A un pas de la plaça de la Ciutat Vella s'estén Josefov o el barri jueu, al qual s'accedeix pel carrer Parizska. Aquesta petita ciutat jueva va arribar a tenir 40 sinagogues i un ajuntament propi. La sinagoga Pinkas era molt freqüentada per la família Kafka; en paraules de l'escriptor, de petit, quan acudien a aquest temple, "badallava i dormisquejava constantment". En aquest antic gueto es va desenvolupar tota la seva infantesa. L'emplaçament més emblemàtic de Josefov és el Cementiri Vell; el camp sant hebreu més vell d'Europa, que actualment ha estat transformat en el Museu Jueu de Praga. 

Deixant enrere el centre de la ciutat, a l'altre costat del riu Vltava segueix l'itinerari kafkià. Cal pujar fins al castell. Una gran ciutadella que està organitzada entorn de tres grans patis units per corredors, amb diverses capelles, una catedral, un palau, jardins i fins i tot habitatges adossats a les muralles. A la muralla nord hi ha el carreró Daurat, un emplaçament que ha alimentat tota mena de llegendes, encoratjades tant pel seu nom com per l'encant de les seves diminutes cases. En elles van viure els fusellers que vigilaven les veïnes muralles fins que les monges del convent de Sant Jordi van elevar les seves queixes a Rodolf II, molestes pel soroll de les festes que aquells organitzaven. Des de llavors, al carrer es van instal·lar artesans de la cort i, segons la llegenda, alquimistes que buscaven transformar els metalls innobles en or. Aquí la germana de l'escriptor tenia una petitíssima casa, on Kafka es va instal·lar a la recerca d'assossec per escriure i on va adquirir una gran intensitat en la seva producció literària entre els anys 1915 i 1917, fins que la tuberculosi li va posar fre. Actualment, una botiga de souvenirs centrada en la seva persona ocupa aquest habitatge. Aquí va ambientar el geni la seva última novel·la El castell, que mai va poder acabar a causa de la gravetat de la seva malaltia, que inevitablement el va portar a la mort.