El Festival de Cinema de Sant Sebastià ha anunciat aquesta setmana un canvi en la seva política de premis. Se suprimeixen els guardons a millor actor i millor actriu i es creen els de millor interpretació principal i millor interpretació de repartiment. Sense distinció de gènere. Justificació? “El gènere, una construcció social i política, deixa de ser un criteri per a la distinció d’una actuació”, diu el director del festival, José Luis Rebordinos. I afegeix: “Així s’obren els premis d’interpretació al gènere no binari”. El festival de cinema de Berlín ja va adoptar en la seva última edició una decisió molt similar. La inspiració ve, encara que sembli mentida, dels premis MTV, els primers a prendre la iniciativa.

Em pregunto algunes coses al respecte. Què passarà si el premi a la millor interpretació protagonista del Festival de Sant Sebastià és atorgat durant tres anys seguits a un home? I si són cinc anys? I si són deu? I si són trenta? Què passaria si això succeís? Podria passar: el jurat és, suposadament, sobirà. Si es tracta de premiar la millor interpretació del certamen prescindint de variables de gènere podria passar que durant trenta anys guanyés un home. O també que durant trenta anys guanyés una dona. És improbable, ho sé, però podria passar. Serien iguals, les reaccions, en un cas i en l’altre? No, oi? Tots sabem que no serien iguals. Que les suspicàcies serien sensiblement diferents. Què passaria, doncs? Els jurats serien qüestionats? Sí, i segurament amb raó. I llavors, què? Se’ls condicionaria? Se’ls suggestionaria? Se’ls coartaria? Se’ls amenaçaria? ¿És preferible, per exemple, visibilitzar el gènere no binari que invisibilitzar les dones obrint la possibilitat que guanyi sempre un home? Quina manera tan estranya de procedir. Volent ser moderns i avançats, ¿no esteu fent precisament el contrari del que preteníeu? O sigui, carregar-vos la igualtat. Quina cosa tan estranya.