Les hores de llum

No és estrany que l’arribada de la primavera sigui un dels millors moments de l’any: el fred marxa i el dia s’allarga a pas de gegant. La velocitat amb què la llum del dia creix augmenta del solstici d’hivern a l’inici de la primavera i decreix entre aquest moment i l’inici de l’estiu. Des d’ara i fins a Sant Joan el dia continuarà allargant-se, però cada cop guanyarem menys segons de llum per dia. Aquests canvis de velocitat són més marcats com més alta és la latitud. En una ciutat com Oslo ara el dia s’allarga gairebé 5 minuts i mig per dia.

És curiós que el ritme de creixement del dia no és simètric. Ara la llum de dia s’està estirant a força més velocitat als matins que a les tardes, i de fet el moment de l’any en què les tardes s’estiren a més velocitat per dia és a principis de febrer.

Per què no hi ha simetria?

El dia solar no dura exactament 24 hores. Factors com el fet que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és lleugerament el·líptica i la inclinació de l’eix amb què la Terra gira al voltant del Sol provoquen que hi hagi variacions de gairebé un minut entre la durada d’un dia de desembre i d’un de setembre. El fet que el migdia solar es desviï una mica de l’hora oficial provoca aquestes asimetries.

No et casis a finals d’abril

En molts indrets de Catalunya l’estació plujosa en termes de quantitats és la tardor. El mar més calent afavoreix que les pertorbacions que arriben puguin deixar més aigua, però en realitat quan és més fàcil veure ploure és entre l’abril i el maig. El refranyer és precís sobre això: “Al maig cada dia un raig” i “A l’abril, aigües mil”.

Imagineu que sou en un lloc qualsevol de Catalunya: ¿quina és la probabilitat que en un dia determinat de l’any ploguin o nevin com a mínim 0,5 l/m2? Aquest càlcul elaborat amb dades de 86 estacions del Meteocat per al període 2009-2022 ens dibuixa clarament un pic a finals d’abril, el moment de l’any en què la precipitació apareix amb més freqüència. Per suavitzar les dades s’ha aplicat una mitjana mòbil de set dies.

Quin és el dia i el lloc en què ha plogut més vegades? 14 anys de dades són pocs, però a Das, a la Cerdanya, dels 14 últims 30 de maig ha plogut en 10. Estacions com Sant Pau de Segúries o Guardiola de Berguedà tenen diversos dies del calendari en què dels últims 14 anys ha plogut 9 vegades. La majoria a la primavera.

L’estat de la sequera

La sequera té dues lectures: com està el territori i com estan les reserves d’aigua. Durant mesos la sequera ja era manifesta al territori, però les reserves d’aigua es mantenien altes perquè veníem d’un període tan plujós que el temporal de l’abril del 2020 va obligar a obrir comportes dels embassaments.

Aquests tres mapes mostren la perspectiva de la sequera tirant enrere 6 mesos, un any i dos anys. El mapa més dramàtic és el dels últims dos anys, cosa que vol dir que la sequera ja fa molt de temps que dura, especialment en comarques de l’est, és a dir, a les conques internes de Catalunya, on viu el 90% de la població.

La sequera del territori ja és pitjor que la del 2006-2008, però el nivell de les reserves no ha arribat encara a nivells tan baixos. L'abril del 2008, quan el conseller d’ICV Francesc Baltasar va admetre haver demanat a la Moreneta que plogués, els embassaments de les conques internes havien arribat al 21%.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge