Quan expliquen el projecte, els arquitectes que en són els responsables se situen en un segon pla. L’equip de Feina Studio, un gabinet amb seu a Palma, dirigit per Aina Salvà i Alberto Sánchez, posa l’accent de la rehabilitació d’una casa al llogaret d’es Llombards, a Santanyí, en l’ofici que conserven els mestres d’obra de la zona. Concretament, accentuen la feina d’en Blai, als coneixements del qual van voler adequar la intervenció arquitectònica sobre la casa antiga, inacabada, habitada només en planta baixa, i que necessitava d’actualització i d’adaptació a les noves necessitats de la família propietària.

“En Blai, el nostre mestre d’obres, domina les formes de construir humils, senzilles i de baixa tecnologia. En Blai viu al mateix carrer de la casa, coneix els propietaris i sap com fer-ho. Així que hi va fer feina sol, i aquest projecte va ser la seva gesta personal d’onze mesos de durada. Poques vegades les tasques a realitzar exigeixen més mans i, en les ocasions escasses que les va necessitar, va recórrer a l’ajut d’en Tomeu i en Ricard. Totes les accions i decisions del projecte es van orientar a amplificar el coneixement i la polivalència d’en Blai. Cada nou repte constructiu es va adaptar al seu ofici i a la capacitat humana disponible, tot i que no per això es va descartar l’assumpció de nous reptes”, confessen els arquitectes Aina Salvà i Alberto Sánchez.

El valor cultural

Els integrants de Feina Studio prefereixen parlar d’un projecte d’actualització que no de reforma, entenent que l’actualització posa al mateix nivell l’edificació existent i la intervenció. Així, es va valorar la necessitat, o no, d’intervenir cada element, saber si calia realment fer-ho i, en cas de ser inevitable, buscar les estratègies per minimitzar l’agressió en la construcció original. “La casa té un valor cultural important, és molt autèntica, amb una tipologia i uns materials molt significatius del Llevant de Mallorca. Ho volíem respectar, així que vam optar per fer intervencions mínimes, en comptes d’una reforma que hagués pogut transformar-ne l’essència”, afirma Aina Salvà.

Per això, es van fer servir els materials que ja hi havia: marès, fusta i ciment mallorquí. Per això, la nova instal·lació elèctrica es va dissenyar en superfície. Per això també la nova cuina es va adaptar i es va fer entrar dins la que hi havia originalment. Amb aquest mateix objectiu, el terra de ciment es va polir a mà, com també es van deixar les velles parets de marès com estaven, només consolidant-les. Fins i tot un element nou com la piscina s’envolta de marès, la pedra maresa més habitual a les construccions tradicionals mallorquines i que, en aquesta casa d’es Llombards, va ser un element no només per conservar sinó també per potenciar. Igualment, les noves peces dels banys i de la cuina s’encomanen al taller d’Huguet, al poble de Campos, tornant a la marmolina com a material tradicional per a aquests elements, ara formalment renovats.

Així, aquesta edificació que respon a la tipologia de la comarca, després de l’actualització ofereix una atmosfera discretament contemporània que subratlla els trets d’una tradició de segles. D’aquesta manera, aquesta casa de poble amb coberta a dues aigües, situada en el límit entre el petit nucli urbà i el camp, en una generosa parcel·la d’ametllers, figueres i magraners, conserva avui la solidesa constructiva dels seus murs exteriors fets de pedra i calç, combinats amb els interiors de marès. I conserva i potencia, sobretot, l’ofici dels vells mestres d’obra que, sovint treballant sols, aixecaven o transformaven una casa amb naturalitat, com sabien i podien fer-ho amb els recursos que tenien més a prop. En aquest sentit, els arquitectes de Feina destaquen de la intervenció: “Tot i que no ens vam allunyar de les intencions inicials del projecte, les solucions adoptades van ser una combinació entre la planificació i la improvisació a peu d’obra”. Com s’ha fet sempre.