Us vull parlar d’un lloc d'on sempre surts content: La Pubilla. És un petit restaurant davant del Mercat de la Llibertat, a Gràcia, que té molt èxit perquè ha trobat la fórmula de la felicitat: esmorzar de forquilla, menú de migdia de qualitat i carta de temporada per sopar. Us poso en situació. Quan hi entres, és un d’aquells locals en què veus clarament que hi ha clients assidus. M’incloc en aquest grup, perquè he invertit una fortuna en croquetes de rostit al llarg dels anys –demaneu-ne una si hi aneu a sopar– per formar part del selecte club. També hi ha molts repetidors que tenen ganes de formar part del grup dels assidus. No és estrany, perquè és un d’aquells espais propers on t’acabes sentint com a casa. Suposo que aquest ambient és reflex del caràcter del seu propietari i xef, l’Alexis Peñalver, que ofereix una cuina honesta, de mercat, que escalfa la panxa i l’ànima. Anem per franges horàries.

Matí: comença amb un bon esmorzar de forquilla. Acostumes a trobar-hi grups d’amics sèniors endrapant a base de bé i regant-ho amb un bon vi. Fan truites de patates (la clàssica i diverses combinacions que canvien cada dia) que serveixen amb pa amb tomàquet. I evidentment ous ferrats que pots acompanyar amb terrina de porc de peu i morro, cansalada, botifarra negra o sobrassada amb mel. Però la carta va més enllà dels ous: hi ha embotits, salsitxes, botifarra acompanyada de patata, bacallà amb samfaina o fesols i ceba confitada. Comença a les 9 h i acaba al migdia. Amb un esmorzar així, que s’apartin tots els brunch.

Migdia: és segurament el moment del dia amb més moviment. Fan un menú de migdia repartit en dos torns. De dimarts a divendres val 19 euros i el dissabte 29. El menú el canvien cada dia, però us poso exemples de plats recents. Primers: carabassa rostida amb vinagreta de llenties i verduretes, cebes tendres escalivades amb crema de botifarra negra i allioli de codony, amanida d’escarola amb romesco i arengada. Exemples de segons: tall que es pela amb tximitxurri i patata amostassada, cansalada rostida amb gamba, lluç de palangre amb samfaineta. No cal dir que els dijous hi ha sempre un arròs per triar. Per postres: trufes de xocolata, maduixes amb anís del Mono, mel i mató amb ametlles i dàtils.... Un festival, vaja. Els dissabtes el concepte és el mateix, però els plats tenen primeres matèries més cares, d’aquí la diferència de preu. Mireu de reservar sempre. Si sou panarres, el pa que tenen és excel·lent. Sempre penso que el pa és un bon barem per valorar restaurants. 

Nit: la carta la refan estacionalment. Quan toca canviar-la passem un dol perquè perdem els plats que ens han enamorat. El dol s’acaba el dia que arriba la nova carta i ens enamorem dels nous. La croqueta sempre hi és. A banda, fan un menú degustació amb els highlights. Ideal cites i sopars d’amics (per l’espai, però, jo no faria sopars de més de sis persones). La carta de vins no és llarga però la tria és impecable. Salut i Pubilla.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.