El gran carnaval
Diumenge 09/06/2021

Records de Kevin Costner

2 min
Records de Kevin Costner

Recordeu quan Kevin Costner era l’estrella més gran del cinema mundial? Es va esdevenir, més o menys, a principis dels anys noranta. Ballant amb llops va triomfar als Oscars a principis del 1991 i es van estrenar successivament Robin Hood: Príncep dels lladres, JFK i El guardaespatlles. Una bomba a la taquilla de tot el món, un rostre familiar, un actor que no era un actoràs però que posseïa aroma clàssica, versatilitat arregladeta i carisma per donar i per vendre. Des de la colossal Els intocables, la seva carrera va ser imparable durant aproximadament una dècada. I després d’Un món perfecte i Wyatt Earp, un cert declivi de la seva erràtica faceta de director (Missatger del futur, Open Range ) que tantes expectatives havia generat i satisfet amb la seva opera prima. La primera dècada dels 2000 és estranya, sense grans títols, sense papers per recordar, la seva estrella sembla apagada i prova sort en la música country. Si fa deu anys m’haguessin demanat que expliqués què és la decadència d’un actor segurament hauria posat Costner d’exemple.

Que per què ho explico, tot això? Doncs perquè a Kevin Costner el tenim a la cartellera al capdavant d’una molt bona pel·lícula anomenada Uno de nosotros. Bé, en realitat és titula Let him go però aquí l’han rebatejada de manera força absurda. No us en faré cap crítica, però voldria recomanar-vos que aneu al cine a veure-la. Gaudireu de la maduresa de Costner i de la gran Diane Lane, d’un western modern, violent, romàntic, desesperançat, melancòlic. Pensareu en els westerns de Costner, en els llops ballant, en un passat-present que sembla mentida que ens aixafi d’aquesta manera. Recordareu quan éreu joves i fèieu llargues cues per anar a la sessió de tarda del cine i trobar-vos amb Robin Hood saltant i corrent pels boscos de Sherwood, enamorat de Lady Marian, complint la promesa de venjar la mort del seu pare. I com tantes vegades abans, els anys transcorreguts s’esvairan amb un cop d’aire, es fondran com la cera que crema. Queden sempre els records i, sobretot, el present, l’un de nosaltres.

stats