No era fàcil assumir la reforma d’una casa de només 3,10 metres d’amplada i proporcionar als nous propietaris una vida lliure de la sensació d’estretor que en principi temien poder tenir. Això és el que ha aconseguit l’estudi Anna Prats Joan Valls Arquitectes, de Barcelona, amb la reforma d’un petit habitatge entre mitgeres situat al centre del municipi gironí de Fornells de la Selva, a tocar de l’església.

Només 3,10 metres d’amplada i 15 de profunditat a la planta baixa -12 metres, a la de dalt-és tot el que tenien en una casa que es trobava força deteriorada per haver estat molts anys tancada. I és tot el que tenien per convertir-la, no en un habitatge per a estades curtes, com de vacances, sinó per ser la primera residència d’una parella amb dues criatures. Cal dir que les normes municipals no permetien l’ampliació del volum i, a més, s’havia d’economitzar. El repte per tornar a habitar aquesta casa ha sigut, sens dubte, maximitzar l’espai disponible. En total, 90 m construïts, en dues plantes i amb un petitíssim pati a la part posterior avui és l’espai de què la família disposa.

Asseguren els arquitectes Anna Prats i Joan Valls que, només veure la façana, es van adonar que l’amplada tan reduïda que havien d’afrontar venia donada per una més que possible divisió de la casa original -del 1830- en dues cases bessones. Totes dues tenien un portal petit i una finestreta a peu de carrer, i un balcó a la planta alta. A més, alguna porta deixada a l’interior per facilitar el pas de l’una a l’altra confirmava la tesi que la construcció primera havia estat dividida en dos.

Havien de buidar la casa d’envans per guanyar espai i llum, i a més van decidir eliminar els acabats que hi van trobar per poder afrontar les solucions més adients per al nou espai, sempre tenint en compte els materials que poguessin recuperar. En començar a picar la façana, hi van descobrir un arc que els va donar peu a eixamplar l’entrada de llum natural des del carrer fent una portalada de vidre que, endarrerida respecte del carrer, deixa un petit cancell que és garantia d’una certa intimitat, d’amortiguació de renous i també d’entrada d’aire que té sortida per la porta del pati, a l’altre costat de la planta baixa.

I des de l’arc de la façana es projecta cap endins una gran volta de tova artesana que estava parcialment tapada i que, en descobrir-la, s’ha convertit en un dels elements que més presència tenen a la casa. Decidir que l’escala es mantindria al lloc original, al mig de l’habitatge, permet a la planta baixa separar l’espai de la sala -cap al carrer- del que acull la cuina i el menjador -a la part del pati. És l’únic element que trenca la unitat longitudinal coronat per la gran volta de tova, i és a més aquesta escala un pou de llum natural que la condueix des de les lluernes del sostre fins a baix.

La parella amb dues criatures petites volien tres dormitoris, encara que de moment els infants en comparteixin un. Així, a la planta alta, aprofitant precisament l’alçada de la part més elevada del sostre a dues aigües, Anna Prats i Joan Valls van construir un altell amb material lleuger. Aquesta zona amb el terra de fusta i també el sostre és l’espai de les criatures, el que consideren seu. Si cal un dormitori més, un dia es pot tancar l’altell. Ara ningú no se sent estret en aquesta casa.