Des de fa un temps, estem vivint una autèntica efervescència de les sèries històriques i una de les protagonistes d’aquest reviscolament és la saga d'Els Bridgerton. Un autèntic fenomen de masses amb rècords d’audiència, que ara ha estrenat l'spin-off La reina Carlota: una història dels Bridgerton. Una de les claus de l’èxit està en el fet de barrejar elements clarament antagònics: balls del passat amenitzats amb música contemporània, certs intents feministes amb una clara visió masclista de l’amor romàntic més ensucrat, un moment històric tan eurocèntric unit a lluites racials i modes pertanyents a tendències confrontades. O és que no us havíeu adonat que la reina Carlota i la resta de personatges no vesteixen de la mateixa manera en les dues primeres temporades? I no em refereixo al fet que Carlota, per ser la reina, porti una indumentària més fastuosa que la resta, sinó que les modes respectives pertanyen a moments històrics diferents. 

El sexe i les tassetes tornen a Netflix amb ‘La reina Carlota', 'spin-off' d''Els Bridgerton'

La reina Carlota duu el que anomenem moda a la francesa, que és una de les tendències pròpies del Rococó de ple segle XVIII. Aquesta es caracteritza, sobretot, per una esquena volant, és a dir, que mentre la part del davant té una zona del tronc definida, una cintura ajustada i unes faldilles amb volum, la part del darrere cau des de les espatlles fins als peus com una capa folgada. Una autèntica cascada de tela que representa un dels elements més bonics i característics de la moda de l’època. I què dir de les perruques que llueix la reina? És interessant com en aquest cas fusiona, altra vegada, dos elements mai vistos de la mà. El primer són les perruques tan exagerades del moment, un bon símbol de la desbocada ostentació pecuniària de la noblesa de l’Antic Règim, fusionades amb el pentinat afro, la visibilitat del qual és un element molt reivindicat des de les lluites de les persones afrodescendents. 

Contràriament, la resta de personatges pertanyents a la burgesia apareixen vestits amb la moda imperi, una tendència que va regir la indumentària de finals del XVIII i principis del XIX i que rep aquest nom per l’Imperi Napoleònic. Un dels elements més propis serà el desplaçament de la línia de la cintura just a sota del pit, a més de la seva simplicitat i l’absència d’estructures internes. Com a resultat, les faldilles no tenen volum i cauen rectes fins a terra, donant pas a una silueta femenina similar a una cariàtide. Els braços queden al descobert, a causa d’unes mànigues curtes i bollades, i els cabells naturals, ja sense perruca, es mostren recollits, rinxolats i sovint ornamentats amb plomes d’estruç. 

Però, quin fet va determinar que dues modes tan diferenciades estilísticament es trobessin tan properes en el temps? Doncs que entre la primera i la segona va tenir lloc la Revolució Francesa, la qual va suposar un canvi importantíssim en l'àmbit polític, social i econòmic que, lògicament, va tenir el seu impacte en la moda. La societat voldrà visibilitzar el seu allunyament respecta els ideals de l’Antic Règim i per això s’apartarà dràsticament de la seva moda i n’inventarà una de nova basada en l’antiguitat clàssica. En aquest cas, la sèrie les fa conviure en el mateix espai-temps, amb una reina Carlota que, com queda clar a l'spin-off, encarna els ideals de les antigues monarquies absolutistes. Els Bridgerton, en canvi, representen l’ascensió d’una burgesia que usurparà el poder monàrquic i encarnarà els nous valors de les societats modernes. Dues modes que exemplifiquen dues maneres d’entendre el món, la política i la societat.