Info/gràfica

Diumenge 06/05/2022

La marató, la reina de totes les curses

Aquest diumenge milers de corredors tornaran a omplir els carrers en la 43a edició de la Marató de Barcelona. Ho aprofitem per repassar alguns fets i anècdotes que han marcat la història de la mítica prova de 42,195 quilòmetres, els orígens de la qual es remunten a l’antiga Grècia

Maria Subirana Bolíbar

Dani Colmena

1 min

TWT infografica marató — Filípides guiant els corredors Maria Subirana Bolibar

1.1 milió

de persones

corren maratons

cada any al món

Edat mitjana

dels corredors

Temps mitjà global

1.1 milió

de persones

corren maratons

cada any al món

Edat mitjana

dels corredors

Temps mitjà global

1.1 milió

de persones

corren maratons

cada any al món

Temps mitjà global

Edat mitjana

dels corredors

1.1 milió

de persones

corren maratons

cada any al món

Temps mitjà global

Edat mitjana

dels corredors

490 a.C

El 490 aC el grec Filípides va córrer els 40 quilòmetres que separen les ciutats de Marató i Atenes per anunciar la victòria sobre els perses, i a l’arribar, va morir exhaust. És una interpretació de la gesta del missatger grec. Una altra més ambiciosa diu que va anar fins a Esparta (246 quilòmetres). A partir d'aquesta llegenda, la marató ha arribat fins als nostres dies.

Distribució de participants per distància

5 km

10 km

Mitja marató

Marató

100%

Alemanya

Espanya

Països Baixos

Irlanda

França

República Txeca

Filipines

Àustria

Austràlia

Regne Unit

Sud Àfrica

Bèlgica

Estats Units

Canadà

Polònia

Noruega

Dinamarca

Font: International Institute for Race Medicine

Distribució de participants

per distància

Mitja marató

Marató

5 km

10 km

100%

Alemanya

Espanya

Països Baixos

Irlanda

França

República Txeca

Filipines

Àustria

Austràlia

Regne Unit

Sud Àfrica

Bèlgica

Estats Units

Canadà

Polònia

Noruega

Dinamarca

Font: International Institute for Race Medicine

Distribució de participants

per distància

Mitja marató

Marató

5 km

10 km

100%

Alemanya

Espanya

Països Baixos

Irlanda

França

República Txeca

Filipines

Àustria

Austràlia

Regne Unit

Sud Àfrica

Bèlgica

Estats Units

Canadà

Polònia

Noruega

Dinamarca

Font: International Institute for Race Medicine

1896

El filòleg Michel Breal va proposar a Pierre de Coubertin que bategés la cursa més llarga dels primers Jocs Olímpics moderns, que es farien el 1896 a Atenes, amb el nom de la ciutat de Marató. El corredor local Spyridon Louis en va ser el guanyador, davant de 80.000 espectadors. El premi va ser una medalla de plata (llavors considerada més valuosa que l’or) i diversos regals donats per persones prominents del moment, com una copa de plata i una peça de ceràmica del segle VI abans de Crist.

Premis actuals del guanyador

de la marató

Marató de...

Dubai

180.000 €

Boston

135.000 €

Nova York

90.000 €

Chicago

90.000 €

Tòquio

85.000 €

Berlín

40.000 €

Londres

36.000 €

Barcelona

20.000 €

*Algunes ofereixen premis extra si es bat

el rècord de la prova

Premis actuals del guanyador

de la marató

Marató de...

Dubai

180.000 €

Boston

135.000 €

Nova York

90.000 €

Chicago

90.000 €

Tòquio

85.000 €

Berlín

40.000 €

Londres

36.000 €

Barcelona

20.000 €

*Algunes ofereixen premis extra si es bat

el rècord de la prova

Premis actuals del guanyador

de la marató

Marató de...

Dubai

180.000 €

Boston

135.000 €

Nova York

90.000 €

Chicago

90.000 €

Tòquio

85.000 €

Berlín

40.000 €

Londres

36.000 €

Barcelona

20.000 €

*Algunes ofereixen premis extra si es bat

el rècord de la prova

1960

El 1960 l’etíop Abebe Bikila va aconseguir a Roma una de les victòries més mítiques de la marató olímpica, prova que va disputar amb els peus descalços. Era el primer africà que es penjava un or olímpic. Quatre anys després va repetir victòria a Tòquio i es va convertir en el primer atleta de la història que ha encadenat dues maratons olímpiques.

Maratonians amb dos ors olímpics

Abebe Bikila

(Etiòpia)

1960 - Roma

1964 - Tòquio

Waldemar Cierpinski

(RDA)

1976 - Mont-real

1980 - Moscou

Eliud Kipchoge

(Kènia)

2016 - Rio

2020 - Tòquio

Maratonians amb dos ors olímpics

Abebe Bikila

(Etiòpia)

1960 - Roma

1964 - Tòquio

Waldemar Cierpinski

(RDA)

1976 - Mont-real

1980 - Moscou

Eliud Kipchoge

(Kènia)

2016 - Rio

2020 - Tòquio

Maratonians amb dos ors olímpics

Abebe Bikila

(Etiòpia)

1960 - Roma

1964 - Tòquio

Waldemar Cierpinski

(RDA)

1976 - Mont-real

1980 - Moscou

Eliud Kipchoge

(Kènia)

2016 - Rio

2020 - Tòquio

1967

Primer cop que una dona s’inscriu a una marató. Kathrine Switzer va ser agredida durant la cursa i desqualificada a larribar a la meta.

1970

El setembre del 1970 es va fer la primera edició de la Marató de Nova York a Central Park, on els 127 participants van pagar per la inscripció la quantitat d’un dòlar. Només 55 la van acabar. Gairebé 50 anys més tard, el 2018, la prova arribaria als 52.813 corredors, el rècord històric de participants arribats a meta en una marató.

Quant costa ara inscriure’s en una gran marató?

Preus aproximats

150 €

Berlín

185-210 €

Chicago

185-230 €

Boston

230-285 €

Nova York

55-100 €

Londres

80-100 €

Perth

60-150 €

València

125-140 €

Tòquio

65-89 €

Barcelona

75 €

Roma

95 €

Amsterdam

Quant costa ara inscriure’s

en una gran marató?

Preus aproximats

185-230 €

Boston

230-285 €

Nova York

150 €

Berlín

185-210 €

Chicago

60-150 €

València

125-140 €

Tòquio

55-100 €

Londres

80-100 €

Perth

75 €

Roma

95 €

Amsterdam

65-89 €

Barcelona

Quant costa ara inscriure’s

en una gran marató?

Preus aproximats

185-230 €

Boston

230-285 €

Nova York

150 €

Berlín

185-210 €

Chicago

60-150 €

València

125-140 €

Tòquio

55-100 €

Londres

80-100 €

Perth

75 €

Roma

95 €

Amsterdam

65-89 €

Barcelona

1984

El 1984 es va fer a Los Angeles la primera marató olímpica femenina, guanyada per Joan Benoit (a sota). Aprofitava el camí obert per altres dones, com Kathrine Switzer (1967).

Participació femenina a la Marató de Barcelona

Percentatge sobre el total i nombre absolut de corredores

100%

2.587 corredores

2.401

1.343

338

144

157

1980

1985

1990

2000

2006

2010

2015

2019

Participació femenina a la Marató

de Barcelona

Percentatge sobre el total i nombre

absolut de corredores

100%

2.587 corredores

2.401

1.343

338

144

157

2000

1980

2006

1985

1990

2010

2015

2019

Participació femenina a la Marató

de Barcelona

Percentatge sobre el total i nombre

absolut de corredores

100%

2.587 corredores

2.401

1.343

338

144

157

2000

1980

2006

1985

1990

2010

2015

2019

2002

El 13 d’octubre del 2002 la britànica Paula Radcliffe es va colar en el duel històric entre Kènia i Etiòpia i va aconseguir un rècord del món (primer va fer 2:17:18 i l’any següent 2:15:25) que retindria durant 16 anys. L’actual recordista mundial és la keniana Brigid Kosgei (2:14:04).

Procedència de les 50 atletes més ràpides de la història

Alemanya

Xina

Etiòpia

Israel

EUA

Kènia

Namíbia

Japó

Procedència de les 50 atletes

més ràpides de la història

Xina

Etiòpia

EUA

Kènia

Japó

Israel

Namíbia

Alemanya

Procedència de les 50 atletes

més ràpides de la història

Xina

Etiòpia

EUA

Kènia

Japó

Israel

Namíbia

Alemanya

2013

El dilluns 15 d’abril del 2013 dues bombes van explotar ben a prop de la línia de meta de la Marató de Boston. L’atemptat, perpetrat per Tamerlan Tsamayev (mort per la policia) i pel seu germà Dzhojar (detingut pocs dies després), va provocar tres morts i més de 200 ferits. El 2016 es va estrenar ‘Patriots Day’, pel·lícula protagonitzada per Mark Wahlberg sobre aquests fets.

Tres documentals sobre maratons

‘Spirit of the marathon’

2008 | Amazon

‘Gun Runners’

2016 | Netflix

‘Kipchoge . The last milestone’

2022 | Amazon

Tres documentals sobre maratons

‘Spirit of the marathon’

2008 | Amazon

‘Gun Runners’

2016 | Netflix

‘Kipchoge . The last milestone’

2022 | Amazon

Tres documentals sobre maratons

‘Spirit of the marathon’

2008 | Amazon

‘Gun Runners’

2016 | Netflix

‘Kipchoge . The last milestone’

2022 | Amazon

2019

L’11 d’octubre del 2019 Eliud Kipchoge va baixar de les mítiques dues hores en l’anomenat repte INEOS. El temps no es va reconèixer de manera oficial, ja que no complia les condicions exigides: un cotxe i 41 llebres li van marcar el ritme; ni el circuit ni les sabatilles estaven certificades per la federació.