Sovint, les millors oportunitats no ens arriben quan més les desitgem sinó quan menys les esperem. I el que acaba marcant la diferència és la capacitat per adaptar-se a una situació inesperada i convertir-la en una experiència excepcional. Lògicament, el talent és un gran aliat en aquesta aventura i facilita tot el procés, però també hi juguen un paper fonamental la passió, les ganes i l’esperit de sacrifici dels implicats. Ho saben molt bé la Marta Morales, el Manu Núñez i el Carles Ramón, el trident que des de fa poc intenta fer créixer el Restaurant Batea de Barcelona i al mateix temps alimenta el Besta, obert fa un any i mig. L’exigència gastronòmica del Besta els tenia absorbits i entregats, i el somni llunyà d’obrir un local per oferir producte pur s’havia desdibuixat, fins que els amos de l’hotel Avenida Palace els van oferir un dels seus espais i tot va canviar.

L’oportunitat no es podia rebutjar, Batea havia de néixer de forma prematura, però amb un concepte molt clar: el millor producte marí amb un toc personal, però poca intervenció. I en un entorn especial, modern, amb una decoració inspirada en un clàssic bistró de la Riviera francesa. Un restaurant de peix i marisc, sense tanta elaboració com el Besta però amb el segell reconeixible del Carles que, a la cuina, no pot parar de pensar: “Tinc un problema perquè sento una necessitat creativa constant que no puc frenar. Serveixo un plat una setmana i ja el vull canviar”. La Marta és qui controla i gestiona l’espai, peça clau per al bon funcionament de tota la maquinària del restaurant. Ella és qui mana, qui crea la carta de còctels (la seva especialitat) i també és qui ens ofereix la carta del menjar i frena el nostre impuls de demanar-ho absolutament tot. La carta és curta però molt atractiva.

Comencem amb una “mariscada freda”, que consisteix en una navalla amb emulsió de Codium, un petit tàrtar de gamba blanca sobre una rodanxa de llima i un Saam de musclos (tres productes que canvien en funció del material que arriba o del que ve de gust als xefs). Hi afegim un parell d’ostres i compartim també la coca d’escalivada a la gallega amb sorell brasejat (una mossegada que es fa curta perquè el producte és espectacular), croqueta de niguiri de salsa verda i peix del dia, verat en escabetx, cuetes de rap fregides amb maionesa de cítrics, raviolis de porc celta, i finalment la truita de Betanzos amb tàrtar de gamba vermella, que hauria de ser una de les meravelles gastronòmiques del món. Tot ben acompanyat amb una ampolla de Terrer d’Aubert 2018, DO Tarragona, un vi fresc, de textura agradable i cos suau que dona el punt perfecte al dinar.

El Batea és un molt bon restaurant que tot just comença a caminar. La rotació de producte és constant i és per això que, si hi aneu, difícilment hi trobareu exactament el mateix que nosaltres, però sempre identificareu la mà del Carles i el Manu. “Busquem oferir el millor producte, donant-li el nostre toc, potenciant-lo o acompanyant-lo, però sense tapar-lo. Volem dominar la carta i canviar-la de tant en tant sense que sigui la bogeria del Besta”, explica la Marta. Tenen navalles, cloïsses, musclos, escopinyes, gambes i el millor peix que es pot trobar, però l’ambició de tots és poder jugar a la Champions i fitxar les millors bèsties del mercat: llamàntols, llagostes, nècores i cabres de mar. “Que la gent pugui menjar per 40 euros o per 200 ”. La marisqueria moderna ja és una realitat.