La gimnàstica abdominal hipopressiva -aquella en què es treballa en apnea la musculatura abdominal i es tonifica el sòl pelvià- s’ha popularitzat, sobretot en el postpart i entre esportistes, ja que també es treballa la reeducació postural. Però els professionals del sòl pelvià adverteixen dels seus riscos si es fa malament [vegeu el quadre adjunt], perquè pot provocar en les dones l’efecte contrari del que es vol aconseguir: un descens dels òrgans interns, és a dir, un prolapse. “Els hipopressius són una eina molt potent, però és molt tècnica, i la gent a vegades fa aproximacions i han de ser exactes. Que s’hagi posat de moda és un problema perquè si s’aprèn malament o s’ensenya malament es genera més pressió sobre la zona”, adverteix Mireia Grossmann, fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià. És per això que no recomana aprendre a fer-ne per internet sinó amb un professional especialitzat. El mateix passa, diu, amb els exercicis de pilates mal fets. “Segons com es facin poden provocar prolapses, ja que generen hiperpressió”.
Els hipopressius poden ser amics o enemics del sòl pelvià
Quan parlem de sòl pelvià, sovint la frase inclou les paraules part o menopausa, però no cal ni esperar a la maduresa ni passar per un embaràs per fer-se una revisió. “Les dones joves es pensen que no va amb elles, però el sòl pelvià és un tema de dones, i com més aviat sapiguem què tenim sobre la taula, millor”, argumenta Grossmann, que alerta que qualsevol disfunció o dolor que sentim en aquesta part del cos “no és normal”. Orinar molt sovint, tenir dolor en les relacions sexuals amb penetració o fins i tot el restrenyiment poden ser motius de consulta. Els professionals recomanen no esperar que hi hagi símptomes. “Ningú sap que té sòl pelvià fins que hi té problemes, i l’ideal és que no n’arribis a tenir. Però com que està relacionat amb la sexualitat, és una part del cos que no s’explica. I les zones del cos que no coneixes i no cuides es deterioren. Si les dones es miressin i es toquessin no caldria fer revisions del sòl pelvià perquè estaria cuidat”, diu Maria Llavoré, llevadora a l’Hospital de Sant Pau.
Contràriament al que es pensa, no tots els problemes del sòl pelvià són per debilitat dels teixits. També sorgeixen problemes quan hi ha excés de tensió muscular. “La hipertonia -excés de to muscular- i les contractures del sòl pelvià estan a l’ordre del dia. Cada cop veiem més noies joves amb el sòl pelvià com una pedra, tens, i això pot provocar també incontinència urinària perquè el múscul no funciona”, diu Grossmann. També es relaciona amb dolor en les relacions sexuals o disparèunia, que a Europa afecta entre un 20% i un 25% de les dones d’entre 18 i 25 anys. Una xifra molt elevada que la fisioterapeuta Anna Abelló atribueix també al fet de tenir relacions sense excitació prèvia.
El consell de la fisioterapeuta, amb Mireia Grossmann
“Hi ha una sèrie de músculs al cos que són hipopressius, amics del sòl pelvià, i d’altres que són hiperpressius, enemics del sòl pelvià. Les postures de la gimnàstica abdominal hipopressiva estan pensades per connectar els amics i desconnectar els enemics. Per exemple, la musculatura pectoral és enemiga i per això els hipopressius es fan en una determinada postura”.
“Els hipopressius són molt bons, però han d’estar ben fets, i es recomana aprendre a fer-los en sessions individuals amb un fisioterapeuta per després fer-los a casa. Perquè és una eina molt poderosa però molt esmolada, i mal fets són una agressió per al sòl pelvià”.
“L’esport d’impacte també està darrere d’algunes de les disfuncions del sòl pelvià. Cada cop que correm, les vísceres reboten sobre el sòl pelvià. ¿Vol dir que hem de deixar de córrer?
No, però s’han de prendre precaucions i donar eines per minimitzar aquesta agressió”.
