Aquest dimarts els mitjans ens alertaven que una empresa de criptomonedes s’havia instal·lat en un centre comercial de Barcelona amb una oferta que va provocar cues llarguíssimes de gent. En una campanya de captació de clients molt efectiva, Worldcoin “regalava” deu criptomonedes a tots els usuaris que es deixessin escanejar l’iris. Com que el valor d’aquesta moneda virtual és fluctuant, es calcula que el dia de l’intercanvi els conillets d’índies que participaven del reclam publicitari s’embutxacaven l’equivalent a uns seixanta euros, somniant que al cap de pocs dies el preu per token pugés substancialment. La fantasia de fer-se ric a canvi de pràcticament res. L’alarma va arribar poques hores després, quan els experts van advertir que els usuaris estaven cedint dades biomètriques personals, exclusives i immodificables a canvi d’un plat de llenties. Si diuen que els ulls són el mirall de l’ànima, la gent que feia cua possiblement s’estava venent l’ànima al diable. Només en el futur sabrem l’abast de la tragèdia i les conseqüències de cedir a una empresa amb pocs escrúpols la seva identitat.

L’original iniciativa de Worldcoin, que s’ha dut a terme a altres ciutats i que també han utilitzat altres empreses, recorda un tipus de negoci turístic que funciona en ciutats d’arreu del món. En els últims tres o quatre anys s’han multiplicat diferents franquícies que ubiquen els seus locals en punts molt concorreguts. Com a proposta artística o souvenir ofereixen la possibilitat de retratar l’iris i obtenir-ne una impressió en paper en diferents mides i acabats que pots emmarcar. Cada empresa té els seus models: creen muntatges amb els iris de tots els membres de la família, o entrellacen els iris d’una parella enamorada o, senzillament, amplien a dimensions espectaculars el fascinant entramat de filaments i colors que componen l’iris d’una criatura. La fotografia de l’iris és captivadora. Fins i tot la nineta de l’ull més vulgar es transforma en un paisatge còsmic prodigiós, en pols interestel·lar d’una bellesa extrema, en una nebulosa espectacular d’una galàxia llunyana. Els turistes, admirats per l’espectacle lluminós que s’amaga dins del seu ull, entren a la botiga i, per l’import mínim d’una cinquantena d’euros, s’asseuen il·lusionats davant d’un aparell semblant al d’un oculista. Recolzen la barbeta en un petit suport i acosten els ulls a uns binocles connectats a un ordinador. Els demanen que mirin fixament una petita llumeta que s’albira al fons de la foscor i fotografien l’iris. En pocs segons, els clients obtenen la imatge resultant al correu electrònic i un sobre amb la fotografia hipnòtica de l’ull. Hi ha franquícies de retrat de l’iris amb més d’un miler de seus repartides entre Europa i Amèrica.

Ara que l’estratègia publicitària de Worldcoin ha fet agafar consciència que l’iris és un codi identitari tan preuat, és fàcil recelar d’aquest innocent negoci que escaneja l’ull. Sense la firma de cap contracte ni protecció de dades, ni la garantia que esborrin les imatges de l’iris dels arxius de l’ordinador, aquests negocis poden estar creant uns magatzems infinits de codis amb un plantejament comercial ben càndid. Són unes bases de dades que poden resultar molt suculentes per al tipus d’empreses que surten a caçar dades. ¿On van a parar tots els iris dels turistes que han quedat emmagatzemats en el disc dur dels ordinadors d’aquestes franquícies? ¿Qui destruirà els iris arxivats coneixent el valor real de les dades biomètriques i el preu que moltes empreses estan disposades a pagar-ne? Si George Orwell es va imaginar un futur amb un ull gegant que ens observava a tots, potser hi haurem d’afegir una realitat en què els que ens vigilen ens hauran desposseït també de la nostra mirada.