19 D’ABRIL DEL 2015. Amposta es converteix en l’escenari principal de la polèmica que envolta la festa dels correbous. Un total de 5.000 persones segons la policia local, 10.000 segons l’organització, surten als carrers de la capital del Montsià amb l’única i clara finalitat de protegir i blindar les activitats taurines al sud de Catalunya. L’èxit d’aquesta manifestació ha reactivat -i aquest cop amb molta més intensitat que anteriorment- el conflicte existent entre els defensors i els detractors de la festa. Els primers la consideren un símbol d’identitat, de cohesió, de cultura, molt més que una simple celebració festiva; en canvi, els segons la veuen com un autèntic atac a la salut i a la integritat dels animals que hi participen, una pràctica totalment arcaica i salvatge que no té lloc en una societat civilitzada que vetlla pel benestar i els drets dels animals.

Un mes i mig després, el 3 de juny passat, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) es reuneix al Parlament de Catalunya amb diputats de l’Ebre i Tarragona de CiU, PSC, PP, ICV-EUiA i Ciutadans. No hi assisteix cap representant d’ERC ni de la CUP. Els taurins els lliuren un document en què demanen la protecció i la defensa de la festa de bous, reconeguda per la llei, tot i que les corrides de toros sí que estan prohibides a tot Catalunya. “El 30 de juny farem públic qui dóna suport a la nostra tradició i qui no”, comenta Joaquim Martí, president de l’entitat, a la sortida de la reunió. A les Terres de l’Ebre dir no als bous té conseqüències.

Als patis de les escoles de la zona cada vegada els nens prefereixen més jugar a bous que a altres jocs; als bars dels pobles es repassa de dalt a baix el cartell que aquell any la comissió taurina de la vila ha preparat per a les festes majors; la setmana abans de festes, totes les colles d’amics preparen el seu carro per construir la plaça i, allà, passar la tarda mirant les vaques… La festa dels correbous no només són bous. Fins i tots alguns diuen que els bous són el que menys importa, que el que fa que siguin tan especials a les Terres de l’Ebre és la festa que els acompanya. La música, el berenar, els retrobaments, els amics, la família, les pubilles, el poble… Tota una localitat unida per una mateixa tradició, tot un municipi reunit en una plaça de bous a so de trompetes i timbals.

Cada dia, però, els aficionats de les Terres de l’Ebre esperen amb por notícies del Govern. El que abans era una festa innocent s’ha convertit en un enfrontament entre la moral i la tradició.

INICI DE LA POLÈMICA

Tot comença el 28 de juliol del 2010, quan al Parlament de Catalunya s’aprova la llei que prohibeix, en la seva totalitat, les corrides de toros a Catalunya. Aquesta decisió, tan polèmica en el seu moment, fa trontollar també la continuïtat dels correbous. Per a les associacions animalistes són el següent gegant a batre en la cursa per transformar Catalunya en un país exempt de tauromàquia. A partir d’aquell moment, la seva voluntat de fer prohibir els correbous a les Terres de l’Ebre agafa més força. Tot i això, al llarg de la història aquesta festa ja s’ha vist tacada altres vegades per un conflicte ètic en relació al tractament que reben els animals.

Davant l’amenaça que les seves festes siguin el pròxim objectiu dels antitaurins, les Terres de l’Ebre es comencen a preparar per assegurar la continuïtat dels bous al territori. En aquesta línia, l’any 2009 es funda l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre. Aquesta entitat neix de la unió de totes les penyes i comissions taurines de les poblacions de les Terres de l’Ebre amb la finalitat d’articular i organitzar tots els moviments per defensar la festa dels bous en totes les seves expressions i modalitats. Les associacions antitaurines, conscients de l’avenç que aquesta organització significa, intensifiquen la seva denúncia de la festa. És a partir d’aquest moment que l’APCTTE, veient que cada cop tenen més força però que, alhora, estan sent més perseguits que mai pel sector animalista, decidirà elaborar un manifest per exigir a la política catalana unes condicions per garantir el blindatge dels correbous.

Així doncs, el Parlament de Catalunya tornarà a ser el punt neuràlgic del conflicte taurí. El 22 de setembre del 2010 s’aprova al ple del Parlament la llei 34/2010, sobre la regulació de les festes tradicionals amb bous al territori català. El mateix Parlament que, dos mesos abans, havia abolit les corrides de toros a Catalunya decidirà no prohibir els correbous. La pressió de tot un territori i el rebuig cap al Govern que ocasionaria prohibir els actes taurins als pobles de l’Ebre condiciona el resultat de la votació, amb 114 vots a favor de la preservació de la festa i 14 en contra. El resultat no deixa del tot content el sector taurí, ja que fins llavors els correbous només estaven regulats per un manual de recomanacions i, en canvi, amb la nova llei s’haurà de seguir fil per randa un reglament més restrictiu.

Tot i que en un principi la promulgació de la nova llei s’havia vist com un pas més en el camí de blindar la festa dels correbous a Catalunya, amb el temps el sector taurí ebrenc la veurà com un caramel enverinat. I és que des del vessant animalista s’interpreta aquesta norma com un primer pas cap a l’abolició. Aida Gascón, activista pels drets dels animals i directora a Espanya de la plataforma internacional AnimaNauralis, recordava en el seu moment que des de les plataformes antitaurines estarien molt atents a les festes de l’Ebre per denunciar totes les irregularitats possibles i fer cada cop més difícil la supervivència de la celebració. No obstant, tot i les limitacions de la llei i l’increment de les despeses per poder celebrar aquests espectacles, el nombre de festes de bous no recula.

ELS BOUS A LA MAR, EL PRIMER TEST

Actualment, el clima segueix sent tens i el conflicte entre taurins i antitaurins està més viu que mai. Els animalistes, totalment a l’aguait, no deixen passar cap tipus d’irregularitat respecte als correbous i no dubten a denunciar-les.

Després d’haver suspès cautelarment l’abril del 2013 les tientas a les ramaderies -és a dir, el negoci amb el toreig turístic de vedells per part d’aficionats- a la localitat d’Alfara de Carles, els protaurins reben un altre cop el febrer del 2015, quan la Generalitat de Catalunya obre un expedient sancionador als bous a la mar de l’Ampolla i les Cases d’Alcanar arran de la denúncia que el setembre del 2014 va presentar l’associació antitaurina Actyma (Associació Contra el Maltractament i la Tortura Animal). En la denúncia es diu que els bous a la mar no estan previstos per la llei 34/2010 i que, per tant, no entren dins el marc legal.

El problema, segons els ajuntaments dels pobles afectats, i com explica la mateixa APCTTE, està causat pel redactat de la llei: a l’esborrany es van especificar els bous a la mar, però quan la llei va arribar a la Generalitat aquest terme s’havia de canviar per bous a la platja perquè es fes referència a una zona terrestre i aquàtica. Aquesta modificació es va fer sense consultar-ho a les persones de les Terres de l’Ebre que havien treballat en l’elaboració de la llei i, com a conseqüència, va quedar un buit legal que ha originat la polèmica en aquesta modalitat. Els bous a la mar són un tipus de correbous que s’acostumen a fer a les zones portuàries de les poblacions i en què el mar juga un paper protagonista perquè forma part de l’escenari de la festa. Des del vessant animalista es critica aquesta pràctica i, segons la mateixa Aida Gascón, les freqüents caigudes de l’animal a la mar agreugen el seu patiment.

Arran d’aquestes decisions del Govern, des de l’APCTTE van veure l’organització d’una gran manifestació protaurina a les Terres de l’Ebre com la manera més adequada de demostrar la força que s’amaga darrere la tradició taurina. El cas d’Alfara i la problemàtica dels bous a la mar seran, doncs, els detonants que impulsaran la manifestació del 19 d’abril del 2015. Tant Joaquim Martí com Santi Albiol, president i vicepresident de l’ACPTTE, respectivament, eren conscients que convocar una manifestació d’aquesta magnitud era una autèntica prova de foc en el camí de demostrar l’arrelament dels correbous a les Terres de l’Ebre. Des de l’organització taurina es creia que s’havia de donar un cop de puny damunt la taula. El suport rebut abans de la manifestació els va fer saber que no estaven sols, que tenen molta gent al darrere. Comptaven amb els mitjans, els motius i l’empenta per dur a terme la manifestació.

Un mes després de la marxa protaurina a Amposta, els membres de l’ACPTTE en parlen orgullosos com d’un gran triomf. “Hem demostrat que la festa dels bous va molt més enllà dels bous”, afirma Santi Albiol. Per la seva banda, les associacions animalistes, en concret AnimaNaturalis, recorden que el suport rebut en una manifestació multitudinària no ha de fer passar per alt el patiment dels animals en la festa que els taurins estan intentant defensar. Per als defensors dels drets dels animals la manifestació no canvia res, fins i tot els dóna més força per seguir sent constants en la seva lluita per posar fi a una tradició totalment “primitiva i descontextualitzada”. De fet, les denúncies han continuat, i Actyma ja n’ha presentat dues contra els organitzadors i els responsables de controlar els correbous celebrats al Mas de Barberans el 2 de maig passat. Segons l’APCTTE, els activistes antitaurins van intentar boicotejar la festa irrompent a la plaça, i per això estan preparant un protocol d’actuació per evitar possibles incidents entre animalistes i aficionats en les pròximes convocatòries.

“JO DE GRAN VULL SER TORERO”

Sense pensar-s’ho i aliè a tot aquest rebombori, el Genís, un nen de 7 anys de Santa Bàrbara, diu entusiasmat que ell, de gran, vol ser torero i torejar “bous grans” a la plaça del poble. Com el Genís, són molts el nens de les Terres de l’Ebre que des de ben petits conviuen amb els correbous, i la seva afició a la festa creix a mesura que es van fent grans. L’arrelament que han tingut als pobles de l’Ebre ha fet que els correbous siguin una activitat molt present en el dia a dia dels seus habitants.

Segurament la força d’aquesta tradició es troba en aquesta mateixa capacitat de cohesió i d’unitat que té a les viles on se celebra. Els correbous han creat amb els anys un teixit emotiu molt fort al seu voltant per tot el sentimentalisme que envolta la festa. Aquesta emotivitat ha potenciat la idea que es té dels bous com a símbol d’identitat dels pobles ebrencs i, per tant, el simple fet de veure amenaçada una pràctica tan seva provoca el rebuig a qualsevol institució externa que en plantegi l’abolició. A més a més, el fort arrelament de la tradició i la por de pensar en la seva desaparició fan que a les Terres de l’Ebre es negui automàticament qualsevol sentència que les associacions antitaurines puguin fer contra l’espectacle taurí. Realment, es tracta d’una mostra de com la força d’una tradició passa per sobre de qualsevol conflicte moral o ètic que es pugui plantejar.

Àlex Coello, antropòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra, apunta el procés d’adquisició d’una tradició com a part de la socialització de l’individu, que s’interessa pels gustos locals d’un determinat poble. La festivitat permet que les persones adquireixin un rol dins la celebració i participin de manera proactiva en l’espectacle. Les persones se socialitzen en un àmbit social i educatiu, però sobretot en un determinat context local, que configura una identitat col·lectiva i una cohesió social molt potents. En el cas de la tradició taurina a Catalunya, l’arrelament és bàsicament a escala local. És per això que fora de les Terres de l’Ebre es veu mancat de sentit, ja que les realitats nacional i local són diferents.

En la seva tesi doctoral La muerte de un dios, Manuel Delgado, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona, ja exposava com a possible focus del conflicte l’època del pujolisme. En aquest context d’auge del catalanisme polític es va generar una reacció en contra de tot el que era considerat espanyol, com ara el flamenc, la sangria o els bous, que van passar a ser vistos com una tradició espanyola i estranya a Catalunya, a més d’atribuir-los un rerefons bàrbar i primitiu. Per tant, el centralisme de Barcelona també esdevé una de les principals causes de tensió entre les polítiques de cohesió social i la realitat local. Des de la capital catalana, consideren a les Terres de l’Ebre, s’intenta imposar un model de ser català estàndard des d’una visió clarament etnocèntrica. Això provoca que les perifèries hagin de lluitar contra aquest gegant per tal de preservar les seves festes i tradicions.

ENS DIVERTEIX EL PATIMENT DEL BOU?

Des del vessant animalista, conceptes com tradició, cultura o identitat no són suficients per justificar el patiment dels animals durant la festa dels correbous. La crítica que el sector antitaurí fa de la festa dels bous és clara: l’animal pateix i és maltractat. És sobre aquesta premissa que giren totes les denúncies que intenten abolir la festa.

Actualment la lluita animalista s’ha centrat en tres modalitats concretes: el bou embolat, el bou capllaçat i els bous a la mar. Segons les associacions animalistes, la participació del foc en el bou embolat, el fet de lligar l’animal per les banyes en el capllaçat i les freqüents caigudes de l’animal al mar en els bous a la mar són situacions massa greus perquè puguin passar inadvertides.

Per la seva banda, des de la comunitat taurina la major part dels aficionats als bous neguen aquest patiment. Alguns, pocs, el reconeixen, però d’una intensitat totalment inferior a la que s’afirma des de fora del territori ebrenc. No obstant, tots prioritzen la festa a un patiment que consideren de baixa intensitat i que només apareix les primeres vegades que l’animal participa en les activitats taurines.

Jordi Vendrell, veterinari expert en activitats taurines, afirma que l’animal pateix, sempre que s’entengui aquest patiment com a estrès. Un estrès que és provocat per l’angoixa que pateix en diversos moments de la festa, com ara el transport en camió, la sortida a la plaça... Vendrell nega qualsevol tipus de danys físics regulars sobre l’animal. En canvi, Aida Gascón afirma que els animals pateixen tot tipus de maltractament. Segons la directora d’AnimaNaturalis, en els bous capllaçats, per exemple, l’animal rep puntades de peu i cops d’objectes contundents. En el cas dels bous embolats, els animals, per apagar-se les flames seguint l’instint natural, es claven cops de cap contra terra i es fereixen. Per al president de l’agrupació de penyes, Joaquim Martí, no es pot pat parlar de maltractament i assegura que al llarg de tota la festa el respecte que és té a l’animal és màxim.

Davant la impossibilitat d’arribar a un consens envers la polèmica del patiment dels animals, Jordi Vendrell considera que la pregunta és moral: “¿Em puc divertir amb el patiment d’un animal?” La resposta i la possible solució al problema passen per acceptar aquest fet, que també és present en altres activitats, com l’hípica i la caça. Els bous, uns animals nascuts per estar en llibertat, pateixen estrès en totes les modalitats dels correbous ja només pel simple fet de ser desplaçats del seu hàbitat.

LA TRADICIÓ DE L’ESFORÇ

Les controvèrsies provenen de tots els àmbits, i els malentesos també els trobem en el vessant econòmic del conflicte. Alguns ramaders, com Hilario Príncep, expliquen que estan a la corda fluixa, pendents de quina serà la següent decisió dels polítics en relació a la feina de la qual viuen. Segons ell, no només depenen del govern local, sinó que és la mateixa Generalitat qui genera incertesa en un sector tan petit com la ramaderia dedicada als correbous.

Príncep, que ha dedicat més de 20 anys de la seva vida als bous, rep com a rèdit una mitjana de 1.000 euros per cada tarda de bous a la plaça, però la seva principal recompensa, assegura, “és veure la gent a la plaça gaudint dels animals”. Considera que la major part dels diners van destinats als veterinaris, sense tenir en compte que els ramaders han de cobrir una sèrie de despeses durant tot l’any, com és el menjar o el transport del bestiar.

Actualment hi ha set ramaderies dedicades a la cria d’espècies utilitzades en els correbous a les Terres de l’Ebre. Hilario Príncep explica que, per a ell, la seva ramaderia va néixer com un somni, infundat per la cultura de la seva localitat, que l’ha nodrit des de que era petit. Ara que ha aconseguit esdevenir una de les ramaderies més importants del sector a les Terres de l’Ebre, no concep mantenir-la desvinculada de la festa dels correbous. De fet, afirma que si es prohibissin optaria per sacrificar tots els animals, que en total són 70, entre bous, vaques i mansos.

El món de la ramaderia taurina fa un ús purament utilitarista dels animals. En el cas de les corrides de toros, els animals són sacrificats perquè ja no servirien per a un segon espectacle, ja que haurien après que han d’atacar el torero i no la capa. En canvi, en el cas dels correbous el bou adquireix més valor com més experiència té. A més, l’espècie dels bous braus no existiria si no fos per les activitats taurines.

Per als activistes contra el maltractament, aquesta minoria ramadera no té gaire pes econòmic. Aida Gascón, per exemple, considera que en realitat nomé es pot parlar d’una ramaderia important a les Terres de l’Ebre.

CAP A UN FUTUR INCERT

Abans que els diferents grups parlamentaris facin saber la seva posició sobre el document de compromís amb la festa que els va entregar l’agrupació de penyes, hi haurà hagut altres episodis importants que mostraran cap on avança aquesta batalla. Les festes majors de l’Ampolla, del 19 al 25 de juny, tenen programada, de moment, la celebració dels bous a la mar. Tot i que la festa està suspesa de manera cautelar, tant l’Ajuntament com l’APCTTE confien que finalment es podrà dur a terme. La celebració o no dels bous a la mar a l’Ampolla serà, sens dubte, un factor important en aquesta lluita. Segons com vagi, la victòria serà per als uns o per als altres.

Els protaurins volen que totes les modalitats es puguin fer i, a més, també que es reconeguin els correbous com a element patrimonial de la cultura popular catalana. Des del vessant animalista es creu que només s’arribarà a un acord si s’aboleixen les modalitats de bou embolat, bou capllaçat, bous a la mar i les vaquetes. Dos mons antagònics que, de moment, sembla que estan destinats a no entendre’s mai.