Senderisme mil·lenari. Una altra manera de caminar per Barcelona
Tot i que la història urbanística de la capital catalana ha submergit l’empremta de vells camins sota la catifa de l’asfalt, la ciutat conserva rutes que permeten fer volar la imaginació fins dos mil·lennis enrere. Us proposem quatre recorreguts per l’antiga Via Augusta i el camí del Mig amb els quals descobrir racons i detalls d’èpoques llunyanes.
Els camins antics de Barcelona
21 itineraris de senderisme urbà
Els quatre itineraris proposats en aquestes pàgines sorgeixen del llibre ‘Camins antics de Barcelona: 21 itineraris de senderisme urbà seguint les traces dels camins antics al pla de Barcelona’ que acaben de publicar l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Cossetània. El geògraf Xavier Martínez i Edo rescata una vintena de recorreguts basant-se en les traces obtingudes de la consulta de documentació històrica.
Parc Nou
de la Trinitat
Itinerari 4
Plaça de
Francesc Macià
Hospital de
Sant Pau
Itinerari 3
Avinguda Diagonal
Itinerari 2
Plaça de
les Glòries
Itinerari 1
Plaça d’Espanya
Plaça de
Catalunya
Parc de la
Ciutadella
Itinerari 3
Itinerari 4
Itinerari 1
Itinerari 2
Itinerari 3
Itinerari 4
Itinerari 1
Itinerari 2
Itinerari 3
Itinerari 4
Itinerari 1
Itinerari 2
La Via Augusta
Resseguint els passos dels romans
Abans de ser reformada en temps d’Octavi August i de ser batejada amb el nom de l’emperador, havia estat coneguda amb el nom de Via Hereclea. Seguia la ruta d’un camí ibèric que els romans havien adequat ràpidament en ocupar la península Ibèrica al segle II aC. L’itinerari complet (des de Cadis fins als Pirineus) comprenia mil cinc-cents quilòmetres, uns dos mesos de viatge a peu.
A Barcelona, tot i que un dels carrers principals de Sarrià-Sant Gervasi s’anomena Via Augusta, el seu traçat no té cap relació amb el de la Via Augusta romana. Per poder trepitjar (o més aviat observar) els vestigis d’aquest camí que unia Barcino amb altres camins d’origen romà cal desplaçar-se fins al Mercat de Sant Antoni, on en el decurs de les obres de remodelació es va recuperar un tram pavimentat de la calçada d’aquesta via.
Itinerari 1
Un passeig pel ramal marítim de la Via Augusta
La Via Augusta circulava per la plana vallesana i anava a creuar el Llobregat per Ad Fines (l’actual Martorell). En fundar-se la colònia de Barcino a finals del segle I aC, es van traçar variants de la Via Augusta que s’endinsaven fins al pla de Barcelona.
Aquest itinerari sortia de la ciutat pel portal del carrer del Call i anava cap al Llobregat.
Distància
5,8 km
Inici del recorregut
Portal del carrer del Call
Liceu L3 o Jaume I L4
59, N9, N12, N15 V3 al pla de la Boqueria
39, 55 i 116 a la plaça de l’Àngel
Final del recorregut
Església de Santa Eulàlia de Provençana
Santa Eulàlia L1
Itinerari 1
Un passeig pel ramal marítim de la Via Augusta
La Via Augusta circulava per la plana vallesana i anava a creuar el Llobregat per Ad Fines (l’actual Martorell). En fundar-se la colònia de Barcino a finals del segle I aC, es van traçar variants de la Via Augusta que s’endinsaven fins al pla de Barcelona.
Aquest itinerari sortia de la ciutat pel portal del carrer del Call i anava cap al Llobregat.
Distància
5,8 km
Inici del recorregut
Portal del carrer del Call
Liceu L3 o Jaume I L4
59, N9, N12, N15 V3 al pla de la Boqueria
39, 55 i 116 a la plaça de l’Àngel
Final del recorregut
Església de Santa Eulàlia de Provençana
Santa Eulàlia L1
Itinerari 1
Un passeig pel ramal marítim de la Via Augusta
La Via Augusta circulava per la plana vallesana i anava a creuar el Llobregat per Ad Fines (l’actual Martorell). En fundar-se la colònia de Barcino a finals del segle I aC, es van traçar variants de la Via Augusta que s’endinsaven fins al pla de Barcelona.
Aquest itinerari sortia de la ciutat pel portal del carrer del Call i anava cap al Llobregat.
Distància
5,8 km
Inici del recorregut
Portal del carrer del Call
Liceu L3 o Jaume I L4
59, N9, N12, N15 V3 al pla de la Boqueria
39, 55 i 116 a la plaça de l’Àngel
Final del recorregut
Església de Santa Eulàlia de Provençana
Santa Eulàlia L1
Masia de
Can Colom
segle XVIII
Can Batlló
1878
Les Arenes
Xemeneia de
La Porcelana
Estació de
Magòria
1912
Plaça
d’Espanya
Plaça de
Catalunya
Mercat de
Sant Antoni
Església de
Sant Llàtzer
segle XII
Estàtua de
Santa Eulàlia
1673
Hospital de
la Santa Creu
Teatre
Romea
Façana
neoclàssica-
romàntica
Font del Pla
de la Boqueria
1830
C/Hospital, 10
Masia de
Can Colom
segle XVIII
Xemeneia de La Porcelana
Can Batlló
1878
Les Arenes
Estació de Magòria
1912
Plaça
d’Espanya
Mercat de
Sant Antoni
Plaça de
Catalunya
Església de Sant Llàtzer
segle XII
Estàtua de Santa Eulàlia
1673
Hospital de la Santa Creu
Teatre Romea
Font del Pla de la Boqueria
1830
Façana
neoclàssica-
romàntica
C/Hospital, 10
12
11
8
9
10
Plaça
d’Espanya
Plaça de
Catalunya
7
6
5
4
3
2
1
12
11
8
9
10
Plaça
d’Espanya
Plaça de
Catalunya
7
6
5
4
3
2
1
Estàtua de Santa Eulàlia
Mercat de Sant Antoni
En el decurs de les obres de remodelació del mercat es va recuperar un tram pavimentat de la calçada de la Via Augusta i del baluard de Sant Antoni (muralla medieval).
Les Arenes
Can Batlló
A l'època medieval hi havia una forca per indicar el límit jurisdiccional de la ciutat.
Construïda el 1878, va ser una de les indústries tèxtils més importants de la ciutat i veritable motor del creixement demogràfic i urbanístic de la Bordeta.
1
Font del Pla de la Boqueria
1830
2
Façana neoclàssica-romàntica
C/Hospital, 10
3
Teatre Romea
4
Hospital de la Santa Creu
5
Església de Sant Llàtzer
segle XII
6
Estàtua de Santa Eulàlia
1673
Foto: Wikipedia
7
Mercat de Sant Antoni
En el decurs de les obres de remodelació del mercat es va recuperar un tram pavimentat de la calçada de la Via Augusta i del baluard de Sant Antoni (muralla medieval).
8
Les Arenes
A l'època medieval hi havia una forca per indicar el límit jurisdiccional de la ciutat.
9
Xemeneia de La Porcelana
10
Estació de Magòria
1912
11
Can Batlló
1878
Construïda el 1878, va ser una de les indústries tèxtils més importants de la ciutat i veritable motor del creixement demogràfic i urbanístic de la Bordeta.
1
Font del Pla de la Boqueria
1830
2
Façana neoclàssica-romàntica
C/Hospital, 10
3
Teatre Romea
4
Hospital de la Santa Creu
5
Església de Sant Llàtzer
segle XII
6
Estàtua de Santa Eulàlia
1673
Foto: Wikipedia
7
Mercat de Sant Antoni
En el decurs de les obres de remodelació del mercat es va recuperar un tram pavimentat de la calçada de la Via Augusta i del baluard de Sant Antoni (muralla medieval).
8
Les Arenes
A l'època medieval hi havia una forca per indicar el límit jurisdiccional de la ciutat.
9
Xemeneia de La Porcelana
10
Estació de Magòria
1912
11
Can Batlló
1878
Construïda el 1878, va ser una de les indústries tèxtils més importants de la ciutat i veritable motor del creixement demogràfic i urbanístic de la Bordeta.
Itinerari 2
Resseguint la Via Augusta cap al Vallès
Es tracta de la continuació de la ruta anterior, el ramal de la Via Augusta que, des de Semproniana (Granollers), anava a buscar el coll de Montcada per entrar al pla de Barcelona.
Distància
8,2 km
Inici del recorregut
Plaça de Sant Agustí Vell
Arc de Triomf L1 o Jaume I L4
39, 55, 116 a la plaça de l’Àngel
Final del recorregut
Casa de l’Aigua de Trinitat Vella
11, 126 i 127 al carrer Peníscola
Itinerari 2
Resseguint la Via Augusta cap al Vallès
Es tracta de la continuació de la ruta anterior, el ramal de la Via Augusta que, des de Semproniana (Granollers), anava a buscar el coll de Montcada per entrar al pla de Barcelona.
Distància
8,2 km
Inici del recorregut
Plaça de Sant Agustí Vell
Arc de Triomf L1 o Jaume I L4
39, 55, 116 a la plaça de l’Àngel
Final del recorregut
Casa de l’Aigua de Trinitat Vella
11, 126 i 127 al carrer Peníscola
Itinerari 2
Resseguint la Via Augusta cap al Vallès
Es tracta de la continuació de la ruta anterior, el ramal de la Via Augusta que, des de Semproniana (Granollers), anava a buscar el coll de Montcada per entrar al pla de Barcelona.
Distància
8,2 km
Inici del recorregut
Plaça de Sant Agustí Vell
Arc de Triomf L1 o Jaume I L4
39, 55, 116 a la plaça de l’Àngel
Final del recorregut
Casa de l’Aigua de Trinitat Vella
11, 126 i 127 al carrer Peníscola
Casa de
l’Aigua
Creu de
Terme
Parc Nou
de la Trinitat
Casa Vidal
1907
Menjador
popular
Avinguda Meridiana
Cansaladeria
Puig
Fabra i Coats
Can
Guardiola
Can Fontanet
Impremta
Baltasar
1861
Torre d’Aigua
1849
Torre de la Sagrera
Torre del Fang
Casa Budesca 1920
Cases del s. XIX (1837)
Plaça de
les Glòries
Farinera del Clot
Els Encants
Carrer de Ribes
Museu del
Disseny
Teatre Nacional
Auditori
Estació del Nord
1862
Arc de Triomf
Passeig de
Lluís Companys
Volta dels Jueus
Plaça de Sant
Agustí Vell
Portal Nou, 2
Parc de la
Ciutadella
Creu de
Terme
Casa de
l’Aigua
Parc Nou
de la Trinitat
Casa Vidal
1907
Menjador
popular
Cansaladeria
Puig
Fabra i Coats
Can
Guardiola
Can Fontanet
Impremta
Baltasar
1861
Torre d’Aigua
1849
Torre de la Sagrera
Torre del Fang
Plaça de
les Glòries
Casa Budesca 1920
Els Encants
Cases del s. XIX (1837)
Farinera del Clot
Arc de
Triomf
Museu del
Disseny
Auditori
Volta
dels Jueus
Estació
del Nord, 1862
Teatre Nacional
Portal Nou, 2
Parc de la
Ciutadella
Plaça de Sant
Agustí Vell
24
23
Parc Nou
de la Trinitat
22
19
20
17
21
16
18
14
15
Plaça de
les Glòries
13
11
12
8
10
9
6
7
5
3
4
1
2
Parc de la
Ciutadella
24
23
Parc Nou
de la Trinitat
22
19
20
17
21
16
18
14
15
Plaça de
les Glòries
13
11
12
8
10
9
6
7
5
3
4
1
2
Parc de la
Ciutadella
Portal Nou, 2
Farinera del Clot
Baix relleu, figura d’un lleó. Símbol del gremi dels pellaires.
Fins ben entrat el segle XIX, gairebé les úniques construccions de la zona eren molins hidràulics que treien l'aigua del Rec Comtal per regar els horts i els camps.
Torre del Fang
Fabra i Coats
Edifici d'origen medieval carregat d'història i llegendes que encara conserva els finestrals gòtics.
1
Plaça de Sant Agustí Vell
2
Portal Nou, 2
Baix relleu, figura d’un lleó. Símbol del gremi dels pellaires.
3
Volta dels Jueus
4
Arc de Triomf
5
Estació del Nord
1862
6
Auditori
7
Teatre Nacional
8
Els Encants
9
Museu del Disseny
10
Farinera del Clot
Fins ben entrat el segle XIX, gairebé les úniques construccions de la zona eren molins hidràulics que treien l'aigua del Rec Comtal per regar els horts i els camps.
11
Cases del s. XIX
1837
12
Casa Budesca
1920
13
Torre del Fang
Edifici d'origen medieval carregat d'història i llegendes que encara conserva els finestrals gòtics.
14
Torre d’Aigua
1849
15
Torre de la Sagrera
16
Can Guardiola
17
Cansaladeria Puig
18
Impremta Baltasar
1861
19
Menjador popular
20
Fabra i Coats
21
Can Fontanet
22
Casa Vidal
1907
23
Creu de Terme
24
Casa de l’Aigua
1
Plaça de Sant Agustí Vell
2
Portal Nou, 2
Baix relleu, figura d’un lleó. Símbol del gremi dels pellaires.
3
Volta dels Jueus
4
Arc de Triomf
5
Estació del Nord
1862
6
Auditori
7
Teatre Nacional
8
Els Encants
9
Museu del Disseny
10
Farinera del Clot
Fins ben entrat el segle XIX, gairebé les úniques construccions de la zona eren molins hidràulics que treien l'aigua del Rec Comtal per regar els horts i els camps.
11
Cases del s. XIX
1837
12
Casa Budesca
1920
13
Torre del Fang
Edifici d'origen medieval carregat d'història i llegendes que encara conserva els finestrals gòtics.
14
Torre d’Aigua
1849
15
Torre de la Sagrera
16
Can Guardiola
17
Cansaladeria Puig
18
Impremta Baltasar
1861
19
Menjador popular
20
Fabra i Coats
21
Can Fontanet
22
Casa Vidal
1907
23
Creu de Terme
24
Casa de l’Aigua
El camí del Mig
Reviure el passat ibèric i romà
Es tracta d’un dels camins més antics del pla de Barcelona, fins i tot pot ser que es tracti d’un camí d’origen preromà que connectava els pobles ibèrics de la zona. Els romans el van reutilitzar i tot i que no se sap del cert si li van donar el nom de ‘Strata Subteriora’ més endavant va ser conegut com a camí del Mig.
Itinerari 3
Una ruta pel camí del Mig cap al Llobregat
Com que el camí del Mig travessava tot el pla de Barcelona, en algun moment també va rebre el nom de camí de la Travessera, que ha donat lloc a les actuals Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts.
Distància
5,2 km
Inici del recorregut
Confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia
Joanic L4
39, 55, 116
Final del recorregut
Carretera de Collblanc
Collblanc L5
157, D20, LH1, N2, N2, N14
Itinerari 3
Una ruta pel camí del Mig cap al Llobregat
Com que el camí del Mig travessava tot el pla de Barcelona, en algun moment també va rebre el nom de camí de la Travessera, que ha donat lloc a les actuals Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts.
Distància
5,2 km
Inici del recorregut
Confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia
Joanic L4
39, 55, 116
Final del recorregut
Carretera de Collblanc
Collblanc L5
157, D20, LH1, N2, N2, N14
Itinerari 3
Una ruta pel camí del Mig cap al Llobregat
Com que el camí del Mig travessava tot el pla de Barcelona, en algun moment també va rebre el nom de camí de la Travessera, que ha donat lloc a les actuals Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts.
Distància
5,2 km
Inici del recorregut
Confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia
Joanic L4
39, 55, 116
Final del recorregut
Carretera de Collblanc
Collblanc L5
157, D20, LH1, N2, N2, N14
Centre cívic
de Can Deu
Escultura d’en
Pau Farinetes
La Maternitat
Mercat de
la Llibertat
1888-1893
Pi de les Corts
Torre
Barrina
Plaça de
Francesc Macià
Carrer del
Comte de Güell
Font de la
Capelleta
1860
Travessera de Gràcia
Les cases són un testimoni de les colònies obreres de principis del segle XX.
Astrolabi
Font de la
Travessera
1845
Casa Parés
de Plet
1910-1912
Monument a Clavé
Mercat de
l’Abaceria
1892
Campana
de Gràcia
segle XIX
Passeig de Sant Joan
Escultura d’en
Pau Farinetes
Centre cívic
de Can Deu
La
Maternitat
Mercat de
la Llibertat
1888-1893
Plaça de
Francesc Macià
Font de la
Capelleta
1860
Astrolabi
Torre
Barrina
Carrer del
Comte de Güell
Pi de
les Corts
Casa Parés
de Plet
1910-1912
Font de la
Travessera
1845
Les cases són un testimoni de les colònies obreres de principis del segle XX.
Monument a Clavé
Mercat de
l’Abaceria
1892
Campana
de Gràcia
segle XIX
10
Plaça de
Francesc Macià
12
11
4
7
2
14
13
9
6
8
3
1
5
10
Plaça de
Francesc Macià
12
11
4
7
2
14
13
9
6
8
3
1
5
Campana de Gràcia, segle XIX
Font de la Travessera, 1845
Foto: Wikipedia
Foto: Wikipedia
Pi de les Corts
Centre cívic de Can Deu
Plantat el 1893, és un testimoni viu de quan en aquesta zona de la ciutat hi havia masies i camps.
1
Monument a Clavé
2
Font de la Capelleta
1860
3
Mercat de l’Abaceria
1892
4
Astrolabi
5
Campana de Gràcia
segle XIX
Foto: Wikipedia
6
Font de la Travessera
1845
Foto: Wikipedia
7
Mercat de la Llibertat
1888-1893
8
Casa Parés de Plet
1910-1912
9
Pi de les Corts
Plantat el 1893, és un testimoni viu de quan en aquesta zona de la ciutat hi havia masies i camps.
10
Centre cívic de Can Deu
11
Escultura d’en Pau Farinetes
12
La Maternitat
13
Carrer del Comte de Güell
Les cases són un testimoni de les colònies obreres de principis del segle XX.
14
Torre Barrina
1
Monument a Clavé
2
Font de la Capelleta
1860
3
Mercat de l’Abaceria
1892
4
Astrolabi
5
Campana de Gràcia
segle XIX
Foto: Wikipedia
6
Font de la Travessera
1845
Foto: Wikipedia
7
Mercat de la Llibertat
1888-1893
8
Casa Parés de Plet
1910-1912
9
Pi de les Corts
Plantat el 1893, és un testimoni viu de quan en aquesta zona de la ciutat hi havia masies i camps.
10
Centre cívic de Can Deu
11
Escultura d’en Pau Farinetes
12
La Maternitat
13
Carrer del Comte de Güell
Les cases són un testimoni de les colònies obreres de principis del segle XX.
14
Torre Barrina
Itinerari 4
Una ruta pel camí del Mig cap al Besòs
Es tracta de la continuació de la ruta anterior però en direcció Besòs. La llargada del camí del Mig permet dividir el recorregut en dos itineraris.
Distància
6,8 km
Inici del recorregut
Confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia
Joanic L4
39, 55, 116
Final del recorregut
Pont de Santa sobre el Besòs
Baró del Viver L1
111, 60
Itinerari 4
Una ruta pel camí del Mig cap al Besòs
Es tracta de la continuació de la ruta anterior però en direcció Besòs. La llargada del camí del Mig permet dividir el recorregut en dos itineraris.
Distància
6,8 km
Inici del recorregut
Confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia
Joanic L4
39, 55, 116
Final del recorregut
Pont de Santa sobre el Besòs
Baró del Viver L1
111, 60
Itinerari 4
Una ruta pel camí del Mig cap al Besòs
Es tracta de la continuació de la ruta anterior però en direcció Besòs. La llargada del camí del Mig permet dividir el recorregut en dos itineraris.
Distància
6,8 km
Inici del recorregut
Confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia
Joanic L4
39, 55, 116
Final del recorregut
Pont de Santa sobre el Besòs
Baró del Viver L1
111, 60
Xemeneia de
Can Galta Cremat
1896
Parc Nou
de la Trinitat
Premsa de vi
de Can Xandri
Restes de l’Antic
Molí de Sant Andreu
segle XIII
Casa Bloc
1932-1936
Can Mazantini
1913
Les
Carasses
Mural de la memòria
del baró de Viver
Pilar de l’Aigua
segle XIX
Avinguda Meridiana
Masia de
Can Ros
Antigues casernes del Regiment del Bruc i de Girona
1920
Hospital de
Sant Pau
La Sedeta
1899
Parròquia del
Cor de Maria
1904-1913
Masia de
Can Miralletes
1736
Xemeneia de
Can Galta Cremat
1896
Mural de la memòria
del baró de Viver
Premsa de vi
de Can Xandri
Antigues casernes del Regiment del Bruc i de Girona
1920
Can Mazantini
1913
Casa Bloc
1932-1936
Restes de l’Antic
Molí de Sant Andreu
segle XIII
Avinguda Meridiana
Les
Carasses
Pilar de l’Aigua
segle XIX
Masia de
Can Ros
Parròquia del
Cor de Maria
1904-1913
Hospital de
Sant Pau
La Sedeta
1899
Masia de
Can Miralletes
1736
8
13
11
9
10
12
7
6
5
Hospital de
Sant Pau
3
4
1
2
8
13
11
9
10
12
7
6
5
Hospital de
Sant Pau
3
4
1
2
La Sedeta, 1899
Masia de Can Miralletes, 1736
Construïda de pedra i fang, és el darrer testimoni de la vida rural al Camp de l’Arpa. Se sap que a Can Miralletes se servien menjars als traginers que hi transitaven.
Can Mazantini, 1913
1
Parròquia del Cor de Maria
1904-1913
2
La Sedeta
1899
3
Antigues casernes del Regiment del Bruc i de Girona, 1920
4
Masia de Can Miralletes
1736
Construïda de pedra i fang, és el darrer testimoni de la vida rural al Camp de l’Arpa. Se sap que a Can Miralletes se servien menjars als traginers que hi transitaven.
5
Masia de Can Ros
6
Pilar de l’Aigua
segle XIX
7
Can Mazantini
1913
8
Premsa de vi de Can Xandri
9
Xemeneia de Can Galta Cremat
1896
10
Casa Bloc
1932-1936
11
Les Carasses
12
Restes de l’Antic Molí de Sant Andreu
segle XIII
13
Mural de la memòria del baró de Viver
1
Parròquia del Cor de Maria
1904-1913
2
La Sedeta
1899
3
Antigues casernes del Regiment del Bruc i de Girona, 1920
4
Masia de Can Miralletes
1736
Construïda de pedra i fang, és el darrer testimoni de la vida rural al Camp de l’Arpa. Se sap que a Can Miralletes se servien menjars als traginers que hi transitaven.
5
Masia de Can Ros
6
Pilar de l’Aigua
segle XIX
7
Can Mazantini
1913
8
Premsa de vi de Can Xandri
9
Xemeneia de Can Galta Cremat
1896
10
Casa Bloc
1932-1936
11
Les Carasses
12
Restes de l’Antic Molí de Sant Andreu
segle XIII
13
Mural de la memòria del baró de Viver
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 "%3E%3C/svg%3E)
