El sexe dels peluixos
La Margarete Steiff va néixer el 1847 a Giengen. Quan era un nadó va patir una poliomielitis que la va deixar per sempre més en una cadira de rodes. Es va fer modista i donava classes per ensenyar a tocar la cítara. Amb els diners va poder comprar-se una màquina de cosir i establir el seu propi negoci. Va funcionar tan bé que va començar a cosir faldilles de feltre per a la firma Christian Siegle, de Stuttgart. Steiff era una dona amb empenta. Enviava mercaderies arreu del país i ella viatjava en autobús, observant l’evolució de la moda i els teixits. Comprava revistes de costura i n’observava els patrons. I així va ser com en una revista americana d’uns amics va descobrir el patró per cosir un elefant de tela. Va pensar que el feltre seria un material idoni per a aquella idea i que el farciria amb pèl de xai perquè fos ben tovet. Inicialment ho va fer pensant en regalar l’objecte als seus nebots. L’emoció de les criatures i l’èxit d’aquells primers elefantets la van animar a continuar. Va trobar més patrons en revistes alemanyes que reproduïen els models nord-americans. A part d’elefants, Margarete Steiff va fer aleshores ratolins i conills, i més tard un bestiari més complet. El 1880 ja venia les bestioles farcides en petites quantitats, aportant-hi innovacions personals. Utilitzava altres teixits com a complement, els hi feia robeta, i introduïa accessoris perquè el joc fos més complet. L’èxit era creixent i el 1882 Margarete Steiff va sol·licitar la patent per muntar un negoci de joguines. Gràcies a l’ajuda del seu germà, que va portar mostres de la seva producció al mercat de Heidenhem, va augmentar les comandes i la facturació. El 1889 van ampliar la fàbrica i van comprar una botiga per exposar-hi les joguines. El 1897 el seu nebot Richard Steiff es va afegir a l’empresa. Havia estudiat a l’Acadèmia d’Arts i Oficis de Stuttgart i va contribuir al disseny de noves joguines. Margarete Steiff sempre produïa ella mateixa el model original per alertar dels problemes que podien sorgir en la seva producció. Aleshores Richard Steiff va dissenyar El ball de l’ós. Eren diverses figures d’ossos dempeus, força rígids, amb pals i anelles, ballant tal com se solia veure aleshores en algunes fires. Però el 1902 en va polir l’aspecte dissenyant el peluix sense complements amb una forma i un tacte més similar a la que coneixem ara. La marca de peluixos Steiff continua sent una de les més selectes del món en fabricació de joguines, fins i tot amb una selecció especial per a col·leccionistes.
Hi ha una característica dels ossets de peluix, els d’aleshores i els d’ara, molt curiosa. Des de sempre, als peluixos se’ls atribuïa inconscientment el gènere masculí tot i ser figures totalment neutres, sense sexe. L’any 2003 fins i tot es van dur a terme estudis sobre aquest fet. Jennifer R. Lambdin va investigar com nens i adults percebien el gènere de tot tipus d’animals de peluix tot i no estar subratllat el seu sexe. Feu la prova si teniu criatures al vostre voltant. Feu una filera amb els ninots de peluix que tinguin i demaneu-los que us expliquin alguna cosa de cadascun d’ells. Observeu el gènere que fan servir per parlar d’ells i el nom que potser li han posat. Si no és que el peluix té uns atributs o accessoris específicament associats tradicionalment a la feminitat, la gran majoria dels peluixos seran mascles.