Atsuki Takata va arribar a Barcelona fa vint-i-tres anys. Va venir per passar-hi una temporada, però s’hi ha quedat. El pòsit de tot aquest temps i les seves inquietuds han convertit el seu projecte actual en una aposta molt personal. La militància extrema en la defensa del producte local i la seva temporalitat, s’han convertit en la clau de la seva cuina.

En Taka lidera l’Uribou des de la propietat, el coneixement i el suport professional de la Kana, la seva dona. Ella afegeix valor a la feina del Taka amb les explicacions sobre el contingut i la manera de cuinar cada plat. A vegades hi ha plats difícils d’entendre, però ella ho fa molt fàcil. Va passar de ser clienta i gaudir com nosaltres, a convertir-se en parella i administradora del restaurant.

Hi ha dos menús (curt 50 € i llarg 65 €) i plats per afegir, si en tenim capritx. Nosaltres agafem el llarg. Per començar ens preparen un carpaccio de sorell amb salsa fresca de cogombre i gingebre; uns espàrrecs blancs rostits amb miso-maionesa i shichimi, i verat marinat, adobat i fumat de nap. És evident que la combinació de productes de l’hort amb qualsevol dels ingredients principals és una de virtuts de la cuina d’en Taka. Seguim amb un temaki de tonyina espectacular; una amanida tèbia d’albergínia llarga amb salsa de crisantem i la carrillada de vedella amb múrgoles. Per acabar aquest recorregut fantàstic, que ens mostra una part de la diversitat gastronòmica japonesa i catalana amb productes de temporada i proximitat, la Kana ens presenta un remenat caldós d’anguila del Delta de l’Ebre amb arròs de Pals. Ens acompanya tota l’estona una ampolla de Furvus 2019 de Vinyes Domènech (per desgràcia res a veure amb el Carles).

I, com que mai en tenim prou, fem un parell de tastets dels plats de fora del menú, no per gana sinó per poder-vos explicar amb més detall la proposta del restaurant. Els escollits són el nigiri d’ostra i el meravellós nigiri de wagyu de Kagoshima. Ara sí que diem prou. Ha estat un petit, però molt agradable, sacrifici pels nostres lectors.

Amb el restaurant buit parlem amb el Taka i la Kana. Ens detallen la seva obsessió pel producte i la temporalitat: “hi ha una parella de pagesos japonesos que conreen verdures pròpies del Japó al seu hort ecològic de Pals. A més, també li comprem a un productor català el millor arròs de la varietat japònica també a Pals”. La cuina japonesa no és pura, té influència de molts llocs. Tot és una barreja d’influències naturals. La tècnica és japonesa, el producte català.

L’Uribou no és un restaurant japonès convencional, el Taka i la Kana tampoc ho són com a parella. Això sí, l’Uribou és una proposta excel·lent i recomanable, tots dos es complementen per oferir-nos el millor producte en el seu moment òptim. El Taka fa plats que li agraden i són bons. Ens diu que tot el sacrifici que demana el restaurant ho fa per satisfer al client i que la resposta de la gent el fa sentir bé: “fotut però content”. Un resum de la sacrificada vida dels restauradors i de la felicitat que sentim majoritàriament els clients.