LA BIOLOGIA DEL POP ÉS ÚNICA. Tot múscul i un sistema nerviós complex que el dota d’una intel·ligència inèdita en el món dels invertebrats. Es tracta d’un animal enigmàtic que a partir d’ara no podrà amagar més els seus secrets, ja que aquest estiu un grup internacional de científics ha pogut completar el genoma d’aquest misteriós animal, que té uns gens excepcionals entre els invertebrats que van jugar un paper fonamental en l’evolució única d’un complex sistema nerviós i en la capacitat d’adaptació al medi per camuflar-se. Han trobat gens clau per al desenvolupament del sistema nerviós que fins ara es consideraven únics i propis dels vertebrats. Les dades s’han publicat a la revista Nature.

El pop, juntament amb els calamars i les sèpies, entre d’altres, forma part del grup dels cefalòpodes, i és l’animal invertebrat amb el sistema nerviós més desenvolupat. Té vuit extremitats amb ventoses enganxoses. En el punt on convergeixen hi ha la boca. Al cap hi té el cervell i els ulls, molt desenvolupats, amb mecanismes similars als d’una cambra obscura, com passa amb els dels humans.

El comportament del pop és força complex. Des de fa temps diversos equips de recerca de tot el món han comprovat la seva capacitat per resoldre problemes, superar obstacles, ser previsor davant els enemics i memoritzar patrons. És capaç d’aprendre observant. És un gran imitador. No tan sols canvia de color segons l’entorn a fi de camuflar-se, sinó que fins i tot pot adoptar diferents textures i algunes formes d’animals verinosos per no ser molestat.

La descripció del seu genoma ha permès observar que, tot i tenir un repertori de gens propi dels invertebrats, també compta amb altres gens més propis dels vertebrats.

El consorci també ha descrit l’expressió dels gens, és a dir, la seva activitat, en un total de 12 teixits diferents. Tenen 33.000 gens, més que els humans, que en tenim uns 20.000. “El zoòleg britànic Martin Wells va dir que el pop és un extraterrestre; en aquest sentit, doncs, el nostre article descriu el primer genoma seqüenciat d’un extraterrestre”, afirma Clifton Ragsdale, investigador de la Universitat de Chicago, que lidera el projecte internacional.

EVOLUCIÓ

El llinatge al qual pertany el pop va aparèixer a la Terra fa 500 milions d’anys. La seva gran capacitat d’adaptació ha permès que les diferents espècies d’aquests cefalòpodes s’estenguin pels mars i oceans del planeta sencer i a profunditats extraordinàries.

L’estudi dels seus gens demostra que l’expansió d’una sèrie de gens probablement ha sigut el principal vector que ha contribuït a la seva evolució, perquè l’ha dotat de capacitats úniques. Per exemple, compta amb una sèrie de gens implicats en l’expressió d’una família de proteïnes, les protocadherines, que intervenen en la regulació del desenvolupament del sistema nerviós i en la interacció entre neurones. El pop compta amb deu cops més gens productors d’aquesta proteïna que altres invertebrats, i fins i tot el doble respecte a alguns mamífers.

Així doncs, estudiar la genètica del pop no tan sols contribuirà a entendre millor aquest grup d’animals, sinó que també aportarà una baula important dins de l’arbre evolutiu. El genoma del pop presenta altres curiositats, com ara els gens HOX, que tenen un paper fonamental en el desenvolupament. Com a exemple, si els HOX són alterats en mosques pot passar que tinguin més potes de les habituals o més ales, o transposons, coneguts com els gens saltadors perquè poden canviar de posició.

PELL COM ULLS

A tot el món són molts els científics que s’han sentit atrets pels misteris dels pops. Un altre estudi dut a terme per científics de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (Estats Units) ha conclòs que la pell dels pops funciona com si fossin uns ulls.

Fins ara la ciència havia descobert que els pops utilitzaven els seus sofisticats ulls per remetre un senyal a la pell per indicar-li que calia canviar de color. Així és, però aquí no s’acaben del tot les capacitats. Els pops són capaços de notar la llum sense necessitat d’obtenir aquest senyal pels ulls o mitjançant el sistema nerviós central, perquè la pell d’aquests cefalòpodes conté diverses proteïnes sensibles a la llum, les rodopsines, que a més també són als seus ulls. Així, qualsevol part del seu cos és capaç de notar els canvis de llum i respondre-hi sense que el pop hagi de processar la informació a través del cervell.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics van exposar diversos pops a la llum. Van comprovar que els cromatòfors de la pell s’expandien o canviaven de color aplicant diferents longituds d’ona, i els experts van descobrir que aquest sistema funciona més de pressa amb llum blava. Aquest fet indica que el que en realitat percep l’animal és la brillantor que li arriba.

POP GALLEC

El pop més famós és, per les seves propietats culinàries, el pop gallec. Probablement no és casual que precisament a l’Institut d’Investigacions Marines de Vigo (que pertany al CSIC) s’hagin identificat les 19 espècies de cefalòpodes que viuen a les costes de la península Ibèrica i el Marroc, així com la seva dieta i els seus depredadors. Se sap que són carnívors. Els científics han estudiat quines formes adopten quan mengen, i han vist que el primer que fan és xuclar l’interior de la seva presa, i que s’alimenten sobretot de crancs, alguns tipus de gambes, nècores i peixos com ara el sorell.