Terra de vins
El conreu de la vinya per produir vi es va iniciar a Grècia a l’edat de bronze i van ser els grecs els que el van introduir primer a l’Empordà, on actualment hi ha la denominació d’origen més nòrdica de casa nostra, i després la van anar estenent cap al sud, Alella i el Camp de Tarragona. Amb el temps, l’augment de l’exportació de vins a l’estranger va anar conformant altres denominacions d’origen més centrals, com la DO Pla de Bages o la DO Conca de Barberà. Històricament, quan un producte assolia un cert renom, al mercat se l’anomenava pel seu lloc d’origen. I d’aquesta manera, de forma espontània, van néixer les denominacions d’origen.
Actualment però, la denominació d’origen no només es refereix a la regió d’on procedeix el vi sinó que hi ha una sèrie de factors que la defineixen, com ara el clima, la configuració del terreny, el cultiu, l’elaboració, la criança... A Catalunya tenim onze denominacions d’origen relatives al vi i una de cava, cadascuna amb peculiaritats concretes que les caracteritzen. Tot i que la majoria del raïm que es conrea a Catalunya es destina a vins amb DO i a la DO Cava, un 6,3% es destina a vins sense indicació geogràfica. Corresponen a aquells cellers (com els més petits o els de vins naturals) que arrenquen sense apuntar-se a cap denominació d’origen o en surten a causa del caràcter restrictiu de la DO, que limita les varietats de raïm o les maneres de vinificar.
DO Catalunya
Recull una forma d'elaborar tradicional, amb cupatge de vins procedents de diverses comarques vitivinícoles de Catalunya. No es reflecteix al mapa perquè la seva superfície vitivinícola queda repartida en 300 termes municipals arreu del territori.
DO Alella
És la DO més petita de Catalunya i la més propera a Barcelona. Té un sòl típic, el sauló, que dona característiques especials als seus vins.
DO Conca de Barberà
Té una varietat de raïm autòctona i gairebé exclusiva: el trepat. És un raïm negre aromàtic i amb poc color.
DO Costers del Segre
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l’àrea es mantingués al marge de les vies de comercialització, i això ha donat com a resultat uns vins amb uns trets característics.
DO Empordà
Una singularitat de la zona és la garnatxa de l’Empordà, vi dolç natural elaborat amb la varietat de raïm que li dona nom.
DO Montsant
Més del 90% de la producció de raïm correspon a varietats negres, entre les quals destaquen la garnatxa i la carinyena.
DO Penedès
És la zona de més producció de Catalunya. Destaca la producció de vins blancs elaborats amb les varietats tradicionals de xarel·lo, macabeu i parellada.
DO Pla de Bages
La picapoll és la varietat autòctona més emblemàtica, i se'n fan vins blancs lleugers i exquisits. També s'hi troben blancs de macabeu, parellada i chardonnay.
DOQ Priorat
És l'única denominació d'origen catalana reconeguda amb la màxima qualitat (DOQ). Hi predominen els vins negres, que representen el 90% de la producció.
DO Tarragona
El raïm blanc a la DO Tarragona predomina sobre el raïm negre. La superfície plantada de varietats blanques suposa un 83% de la superfície total.
DO Terra Alta
Des del 2020, el Consell Regulador de la DO Terra Alta inclou el morenillo a la llista de varietats autoritzades, una varietat conreada exclusivament en aquesta zona.
Com s'ha repartit el raïm de la verema del 2020?
L’any 2020 es van collir un total de 311 milions de quilos de raïm, xifra que suposa una davallada del 27,6% respecte a la campanya anterior perquè les vinyes van quedar molt afectades pels fongs a causa de les pluges. El míldiu va afectar principalment el conreu ecològic, i la reducció d'aquest tipus de cultiu ha sigut del 40%.
Els vins amb DO més consumits
Els vins de les denominacions d'origen catalanes van representar el 41,5% del total de vi venut a Catalunya l'any passat en un exercici marcat per la caiguda de vendes en hostaleria a causa de la pandèmia i la plaga de míldiu.
Dades de l’Informe Nielsen. No inclou dades de venda de vi directa des dels cellers, entre d’altres canals.
Les DO de les Balears
L’últim mig segle els vins mallorquins han tingut un fort creixement. A Mallorca hi ha més de 70 cellers, més de 500 marques de vi i dues denominacions d’origen pròpies: Binissalem i Pla i Llevant
De DO cava a Comtats de Barcelona a Catalunya
Amb més d’un 60% de vendes internacionals, el cava és la DO espanyola que més exporta. El juliol passat el Consell Regulador del Cava va aprovar la normativa per distingir les zones d’elaboració i les categories del cava que seran visibles a les etiquetes a partir del 2022. Així doncs, el cava català passa a anomenar-se Comtats de Barcelona per diferenciar-se de la resta d’Espanya. La resta del cava que es produeix a la DO és el del Valle del Ebro (Aragó), Viñedos de Almendralejo (Extremadura) i Altos de Levante (València). El pla del Consell Regulador preveu identificar en quina part de Catalunya s’ha produït l’escumós i comprèn cinc subzones.
El vi amb DO guanya popularitat
El vi català amb DO segueix una tendència a l’alça pel que fa la a quota de mercat, guanyant gairebé 14 punts en una dècada.