Més que reformar-la, a aquesta petita casa del centre d’Arenys de Mar se l’havia de rescatar de la ruïna en què estava. Conten els arquitectes de Twobo -un estudi de Barcelona dirigit per Pablo Twose, María Pancorbo i Alberto Twose- que aquest habitatge entre mitgeres havia passat per abandonaments successius: quan la seva última inquilina la va deixar va ser ocupada durant més d’un any, i s’hi va començar a filtrar l’aigua per la coberta fins que va ensorrar-ne una part, a més de l’estructura de fusta del primer pis. I per si tot això fos poc, el planejament municipal la va oblidar en l’última actualització i la va deixar com a únic testimoni d’un planejament anterior.

No era només el seu estat ruinós el que era un condicionant per a l’elaboració d’un projecte que tornés a donar-li vida. La casa només té 65 m habitables, i els té repartits en tres nivells -planta baixa i dos pisos-, cadascun de 5x5 m. És més, tres de les parets de cada pis són mitgeres amb els veïns, la qual cosa impossibilita fer-hi obertures, i la façana del carrer, l’única per la qual entra la llum, només té 3 m d’amplada. I el carrer és estretíssim, gairebé sense voravia, amb les cases del davant com qui diu a tocar. La rehabilitació no era fàcil, i el pressupost era molt ajustat.

Necessitaven donar entrada a la llum natural, per una qüestió vital però també perquè la llum amplifica la sensació d’espai. Els responsables de Twobo Arquitectura confessen que van dirigir la seva mirada cap a la part de la vella edificació que la pluja havia ensorrat: “L’aigua ens va obrir el camí. Pel forat que havia deixat l’ensorrament de l’estructura hi entrava la llum del sol. ¿Podia ser que la solució per a aquesta casa tan petita fos, precisament, perdre més metres?”. Doncs sí, perquè ara, amb el lluernari de la coberta, el buit entre el segon pis i el primer, a més de l’obertura en el forjat que dona a la planta baixa, cadascuna de les estances d’aquesta caseta té una lluminositat que multiplica la qualitat de vida. Les bigues antigues i la pintura dels vells revoltons queden com a testimoni -ara sí, lluminós-, de la ruïna que va ser aquest habitatge fins fa poc.

Hi ha altres solucions arquitectòniques que contribueixen a millorar l’habitabilitat de la casa. Ens fixem en el cancell construït a la planta baixa. Aquest element de fusta i vidre com a entrada a la casa és un espai d’acollida en un carrer mancat de voravia. També és una obertura que suma llum natural a l’espai que condensa, distribuït mitjançant una petita barra, la cuina, el menjador i la zona d’estar. La voluntat de Twobo Arquitectura de rescatar els materials que hi havia els va portar a unificar totes les parets amb blanc, però deixant les diferents textures originals -en un costat, de maons compactes; al fons, de sorra.

Per guanyar espai, i també amb un evident sentit estètic, l’escala està dissenyada com una estructura d’imatge molt lleugera, però que sosté tant els mobles de la cuina com els armaris del dormitori del primer pis. La planta de dalt és avui un estudi inundat de llum zenital. I la casa, rescatada de la ruïna i mantenint el mateix volum que tenia, és ara un lloc de calidesa per a una vida senzilla.