TuzlaAl centre de la ciutat de Tuzla, en ple barri austrohongarès, una humil inscripció recorda les 72 víctimes mortals d’una de les pitjors massacres de la guerra de Bòsnia i Hercegovina, que entre el 1992 i el 1995 va segar la vida de més de 100.000 persones. Un matí de primavera, desenes de nens i joves celebraven en una plaça el Dia de la Joventut amb una sèrie d’activitats destinades a fer-los oblidar la duresa d’una guerra que no es volia acabar. Un projectil llançat per les forces paramilitars sèrbies va caure al bell mig de la plaça. Quasi la totalitat de les víctimes van ser menors, el més petit de tres anys.

Però ni tan sols una tragèdia d’aquestes dimensions va aconseguir canviar l’esperit tolerant d’aquesta ciutat d'uns 120.000 habitants situada a l’est de Bòsnia. A diferència de la resta del país balcànic, que es va partir agrament a l’inici de la guerra a partir de les fronteres ètniques, Tuzla va continuar sent fins i tot durant el conflicte una ciutat on convivien les tres grans ètnies del país. Amb l’arribada de refugiats durant la guerra, sobretot de Srebrenica a causa del genocidi de l’estiu del 1995, avui hi ha a Tuzla una clara majoria de bosnians –de religió musulmana.

“Tuzla és actualment la ciutat més multiètnica no només de Bòsnia, sinó de tots els Balcans”, explica orgullós Omer Berbic, el candidat favorit a les eleccions municipals de l’any vinent. En bona part, la seva popularitat prové del fet que és el net de l’alcalde que hi havia durant la guerra, Selim Beslagic, que va ser nominat al premi Nobel de la pau el mateix any que el va guanyar la difunta Lady Di. Seva va ser la decisió d’enterrar juntes totes les víctimes de la massacre del 1995 en un memorial construït en un parc en lloc de fer-ho a cadascun dels cementiris de les diverses religions. La idea va desfermar una forta oposició de les autoritats islàmiques de Sarajevo, però Beslagic no va cedir a les pressions. La participació en el funeral de l’imam de la ciutat li acabaria costant el càrrec.

La seva condició d’illa multiètnica en un mar de sectarisme es reflecteix a cada cita electoral. A les últimes eleccions generals, celebrades aquest 2 d’octubre, els partits multiètnics van rebre a Tuzla més d’un 80% dels vots. En canvi, a la resta del país, són els partits nacionalistes els que solen recollir més del 70% dels sufragis. Els Acords de Pau de Dayton, signats a finals de 1995, van instituir un sistema polític que distribueix els càrrecs públics d'acord amb quotes sectàries. Així, per exemple, el país balcànic compta amb una presidència tripartida, amb un representant bosnià, un de serbi i un de musulmà. Aquest fet ha ajudat al manteniment d’una classe política nacionalista que utilitza una retòrica sectària, i retroalimenta els recels entre les tres grans comunitats del país.

El seu caràcter multiètnic forma part de la identitat de Tuzla i impregna fins i tot els aspectes més bàsics de la vida diària. “Aquí la gent se saluda de forma neutra, amb un bon dia; en canvi, en altres llocs fan servir expressions de tipus religiós, que ja marquen la identitat, com l'as salaam alaikum dels musulmans”, comenta Dzemila Agic, directora d’una ONG ambientalista. “Dues de les meves companyes de feina han vingut aquí a treballar des d’altres regions i han acabat casant-se amb homes d’altres grups ètnics. Aquí això és normal; a fora, no”, afegeix.

Tibor Kovacevic, que treballa per a una companyia logística, es va adonar de com són de diferents les dinàmiques fora de Tuzla quan va abandonar la ciutat per cursar estudis universitaris. “L’entorn em va obligar a haver d’aprendre a desxifrar a quina comunitat pertanyia cada persona a partir del seu nom i em va costar força. A Tuzla això no és important i no hi havia parat mai atenció. A la meva colla som tres serbis, dos croats i dos musulmans”, explica Tibor, que es declara un fanàtic de l'Sloboda, l’històric club de futbol de Tuzla, històricament vinculat a la ideologia d’esquerra. “Per a nosaltres, aquest equip és la nostra religió”, diu tot orgullós aquest jove alt i corpulent però amb cara de nen.

El símbol del club continua sent l’estrella roja del període comunista i els seus seguidors solen entonar a l’estadi “Només els de Tuzla hem cantat sempre contra els txètniks, els ústaixes i els [nacionalistes bosnians] de l'SDA!”. Els txètniks i els ústaixes són, respectivament, els nacionalistes serbis i croats que van perpetrar massacres durant la Segona Guerra Mundial. Per als seus aficionats, l'Sloboda –que vol dir llibertat en serbocroat– és també “més que un club”.

Un passat industrial i obrer

“No sé per què Tuzla ha estat sempre tan multiètnica. Potser és per la seva història com a pol industrial del país. Aquesta és també una regió minera. Per això, hi ha una forta consciència obrera, i els treballadors s’han acostumat a treballar braç a braç amb persones d’altres comunitats compartint riscos i penúries”, reflexiona Berbic, que va estudiar a Brussel·les però va decidir tornar a Tuzla quan va acabar els estudis. En canvi, molts joves bosnians fan el viatge invers. A causa de l’elevat atur juvenil –prop de 25%–, milers han emigrat a Europa a la recerca de millors oportunitats. En l’últim lustre, es calcula que han fet les maletes més de 300.000 persones en un país que no arriba als 4 milions d’habitants.

Tot i que bona part estan tancades, les mines de sal continuen marcant el paisatge de Tuzla. Fins i tot el carrer més comercial del centre presenta unes lleugeres ondulacions que no són fruit de les errades d’arquitectes i enginyers. “La ciutat està construïda sobre les antigues mines, i, per tant, sobre un terreny foradat. Això fa que alguns carrers s’hagin anat enfonsant uns centímetres”, comenta Berbic amb un anglès impecable. Davant el gest d’astorament del foraster, temerós que un esvoranc s’obri de sobte sota els seus peus, ell el tranquil·litza: “L’Ajuntament hi ha bombejat substàncies per tancar els forats i evitar ensorraments”, diu. Les mines salades també han deixat com a llegat els llacs Panonikos, els únics llacs salats urbans de tot Europa. A la seva vora, hi ha para-sols i xiringuitos, testimonis de la seva popularitat a l’estiu, quan les temperatures superen els 35 ºC en aquesta regió lluny de la costa. Amb el termòmetre per sota els 10 ºC en un vespre de tardor, només el xipolleig d’un solitari nadador trenca el silenci.

L'encant del nucli antic

A banda dels llacs, l’altre atractiu per als turistes que visiten la ciutat és el nucli antic, amb un punt decadent, on alguns edificis encara mostren les cicatrius de la guerra. Entre els seus edificis més destacats hi ha la vella mesquita de Sarena Dzamija i la catedral ortodoxa. Curiosament, el temple, va ser bombardejar pels paramilitars serbis que justificaven la guerra en defensa de la identitat cristiana, i va ser reconstruït amb els fons de l’ajuntament d'esquerres d’una ciutat de majoria musulmana. Paradoxes balcàniques.

Als turistes també els agrada visitar el museu i el centre cultural dedicats al pintor Ismet Mujezinovic, situats en el que va ser el seu taller. Al carrer principal hi ha una estàtua seva en què sembla conversar amb l’altre fill il·lustre de la ciutat, Mesa Selimovic, un dels autors més reputats de la literatura sèrbia contemporània. Nascut a Tuzla, de jove es va traslladar a Belgrad, raó per la qual bosnians i serbis se’l disputen com a propi. Sota el braç porta un llibre de la seva obra més coneguda, El dervix i la mort. La novel·la està inspirada en un fet tràgic que va marcar la seva vida: l’execució del seu germà, un funcionari comunista que es va endur un llit d’un “magatzem del poble” en els temps durs de la postguerra perquè hi pogués jaure la seva dona embarassada. Es tractava de donar exemple i mostrar que el comunisme no entendria de privilegis. Les obres de Mujezinovic i de Selimovic s’estudien a fons a les escoles de Tuzla, que presenten la particularitat d’estar integrades, a diferència de bona part del país. Aquí, els alumnes de totes les comunitats ètniques comparteixen les mateixes aules i només se separen a l’hora de la classe de religió, on els croats sovint trien l’opció catòlica, els serbis l’ortodoxa i els bosnians la musulmana. A més, també poden triar història de les religions. A la resta de Bòsnia, el més habitual és trobar escoles segregades. En alguns casos, els alumnes comparteixen escola, però són separats en classes diferents en funció de la seva confessió. A Tuzla, l’esperit de convivència que ha caracteritzat la ciutat des de fa dècades es treballa ja des de la més tendra infància.