El carrer de Wellington és darrere el Parc de la Ciutadella, tanmateix queda lluny del circuit turístic. Arraconat entre els passejos de Pujades i de la Circumval·lació, les vies del tramvia li donen un aspecte antic, i els xiscles animals procedents del zoològic hi posen una exòtica banda sonora. Habitatges en una vorera i els murs del parc a l’altre, flanquejats per una llustrosa filera de plàtans. Una via pacífica que va ser el carrer 38 en el projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà, més tard batejat com a Sicília. Tot i que aquest tram era conegut popularment com el passeig del Parc.

Aquest carrer és fruit de la reconversió de la Ciutadella en un parc urbà. Just per abastir la seva cascada monumental, es va construir el dipòsit de les Aigües entre 1874 i 1880, amb la seva espectacular sala hipòstila, obra de Josep Fontserè, que va tenir d’ajudant un jove Antoni Gaudí. Durant l’Exposició Universal de 1888 va ser el Pavelló de la Mineria, i després magatzem dels bombers i dipòsit documental del Palau de Justícia. Entre 1896 i 1977 l’Asil del Parc, on s’allotjaven els captaires que recollia l’anomenat Rondí de la Mendicitat. I encara seria plató de cinema o llar provisional per a aus migratòries, abans de convertir-se en la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.

Com que els militars havien cedit la Ciutadella a la ciutat, a canvi s’hi van edificar les casernes de Jaume I i Roger de Flor, segons projecte de l’enginyer Joaquim Barraquer. L’any 1899 hi van residir els famosos herois de Baler, els últims de Filipines, que van aparèixer retratats al pati de la caserna amb els seus uniformes colonials. Durant la Guerra Civil aquesta va ser la caserna Carl Marx, on es van entrenar els homes del POUM, entre els quals l’escriptor anglès George Orwell. I en la postguerra s’hi van instal·lar els Jutjats Militars i va funcionar com a Caixa de Reclutes, per la qual vam passar diverses generacions de barcelonins obligats a fer el servei militar.

En aquest carrer hi vivien militars i guàrdies civils, en els habitatges que els van construir per les mateixes dates que les casernes. També hi havia el Laboratori Municipal, dedicat a la vacunació antiràbica, i la Gossera Municipal. Un altre de les construccions fetes per a l’Exposició de 1888 va ser l’anomenada Galeria de Màquines, de l’arquitecte Adrià Casademont, que va quedar partida en dos quan el carrer fou reurbanitzat entre les dècades de 1920 i 1930, moment que va agafar el seu aspecte actual i va ser rebatejat amb el nom de Wellington. L’any 1931, la Galeria de Màquines es va transformar en el mercat majorista del peix i la volateria, utilitat que va conservar a partir de 1953, quan l’edifici va ser substituït per un de nou. I no va tancar les portes fins a finals de 1983, quan es va traslladar a Mercabarna.

Llavors, aquest era un carrer sorollós, amb compradors i venedors que anaven i venien del mercat. De nit, les voreres eren ocupades per prostitutes, i més tard per travestis. I en un barracó municipal s’hi amagaven les estàtues retirades per les autoritats franquistes, com els monuments a Francesc Layret, Rafael Casanova o el doctor Robert, rescatats d’allí durant la Transició. En els anys vuitanta, el ministeri de Defensa va cedir les casernes a l’Ajuntament, que les va adjudicar a la Universitat Pompeu Fabra. Si voleu visitar algun d’aquells antics paisatges només cal acostar-se al Campus Ciutadella de la UPF, que inclou la majoria dels edificis esmentats, recórrer la seva fantàstica biblioteca o seure en un dels seus patis, allà on van retratar als extenuats supervivents de la guerra de les Filipines, ara ocupats per pacífics estudiants.