Espígol

L'espígol (Lavandula latifolia )té moltes propietats i s'utilitza molt en perfumeria i cosmètica. En infusió és sedant, digestiu, antiespasmòdic i ajuda a no retenir gasos. En oli de massatge és antireumàtic, balsàmic i útil per estimular la circulació.

Sàlvia

La sàlvia (Salvia officinalis ) té nombroses propietats que la fan apta per a l'ús a la cuina o com a planta medicinal. En infusions serveix per afavorir les secrecions i tonificar el sistema nerviós. També s'usa per enfortir les genives i per al tractament d'úlceres.

Orenga

L'orenga ( Origanum vulgare ) no només va bé per cuinar, també és un bon remei contra la laringitis (gàrgares) i el torticoli (massatge).

Per què curen les plantes? La força reparadora de les plantes medicinals és fruit de l'àmplia varietat de principis actius que produeixen. Fins ara s'han pogut identificar més de 12.000 substàncies, entre les quals sucres, midó, olis essencials, vitamines, minerals i tanins.

"El cos humà respon a una sèrie de productes quan té una malaltia. Ja els antics van descobrir que les plantes tenien algunes propietats que podien ajudar davant de determinades afeccions -explica el biòleg Ramon Pascual-. El 90% dels productes farmacèutics es basen en productes actius que contenen les plantes, tot i que avui dia se sintetitzen en laboratori".

La fitoteràpia és la branca de la medicina que fa servir les plantes amb propietats terapèutiques per prevenir o guarir una afecció. Hi ha diferents factors que intervenen en el contingut dels principis actius: el tipus i lloc de conreu, el temps de recol·lecció, el sistema d'assecament i el de conservació. "Hi ha diferents tipus d'aplicació, però el més important és el principi actiu de la planta", subratlla Pascual.

En aquest sentit, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona ofereix a la seva web (www.farmaceuticonline.com) infomació sobre les propietats d'algunes plantes i la manera de beneficiar-se'n de manera segura. En alguns casos es poden prendre per via oral, a través d'infusions, decoccions o maceracions, tot i que també se'n poden fer xarops o vins. El bany és recomanable si es busquen propietats antiinflamatòries, els cataplasmes per les cicatritzants o analgèsiques i les compreses o els foments (preparació tòpica que s'aplica en calent) en casos de dolors abdominals i congestió.

El biòleg, que va abocar la seva experiència en el llibre Plantes medicinals (Pòrtic), escrit per la seva dona, Núria Duran, recorda que "l'ideal és conèixer les plantes i saber-les anar a buscar en el moment oportú". Les plantes tenen un cicle vital i la millor època per collir-les en general és abans de la florida.

Camamilla

La camamilla ( Matricaria recutita ) s'utilitza com a antiinflamatori, espasmolític i digestiu. En ús intern, amb infusions, serveix per protegir i reparar la membrana gàstrica, afavoreix la digestió i ajuda a expulsar els gasos. També té un efecte anticolesterol i sedant. Externament, aplicada amb compreses, s'utilitza per tractar les afeccions a la pell.

Romaní

La gran majoria de les propietats terapèutiques del romaní ( Rosmarinus officinalis ) estan relacionades amb l'acció de l'oli essencial. S'ha demostrat de manera activa que és un bactericida potent, antiviral i antioxidant. L'administració per via oral també proporciona efectes diürètics. La seva aplicació tòpica té efectes antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria.

Farigola

La farigola ( Thymus vulgaris ) es pot utilitzar en casos de tos improductiva o bronquitis i tradicionalment es fa servir en el tractament del refredat comú, la gastritis i altres afeccions estomacals. En el seu ús per via tòpica està indicada per al tractament de faringitis, halitosi o lesions cutànies. Aplicada de manera externa és un bon desinfectant i cicatritzant.

Eucaliptus

L'eucaliptus ( Eucalyptus globulus ) ajuda a tractar les afeccions de les vies respiratòries i urinàries. També s'utilitza com a antisèptic i analgèsic i s'utilitza per fer bafos de vapor perquè té bones propietats com a expectorant, mucolític i antiespasmòdic. En ús extern és balsàmic i cicatritzant.

Cua de cavall

L'acció principal de la cua de cavall (Equisetum telmateia ) és la diürètica. A més, gràcies al seu contingut en silici (que contribueix al manteniment del col·lagen) aquesta planta té la propietat de regenerar els teixits; això la fa indicada en processos degeneratius de la pell. També augmenta les defenses inespecífiques de l'organisme, és astringent, antidiarreica i cicatritzant. S'usa en el tractament d'edemes (retenció de líquids als teixits), insuficiència cardíaca i renal.