En la creació de jardins també hi ha tendències, com passa en el món de la moda. I la cita de referència és el Chelsea Flower Sow, que se celebra cada any a finals de maig i és l'esdeveniment del camp de la jardineria més important del món. Cada any s'hi exposen les noves tendències en espais enjardinats que mostren la feina dels principals paisatgistes del món. Pendents de què es portarà de cara a l'any que ve, en l'última edició es va poder comprovar que són tendència les flors de color pàl·lid, que hi ha un especial interès per les plantes autòctones o que l'olor agafa una importància especial, amb la preeminència de plantes aromàtiques de tot tipus. Tot plegat en un camí que mostra un increment de la consciència mediambiental en el disseny i la gestió de jardins. La jardineria s'envolta de complements naturals d'alta qualitat, amb jardins sensibles al que és més local i pròxim, lluny d'ostentacions.

En aquest sentit, Joan Bordas, mestre jardiner, reivindica els jardins mediterranis i sostenibles i es mostra crític amb la deriva que ha experimentat el disseny de jardins els últims anys, bàsicament per la influència dels arquitectes que han optat per primar les cases i convertir els jardins en mers complements de la seva obra.

"Aquests últims anys la construcció ha forçat d'alguna manera la jardineria. De la mateixa manera que durant molts anys s'ha tendit a fer edificis poc sostenibles en pro de l'estètica, amb els jardins ha passat una mica el mateix. S'ha optat no per buscar la planta més adequada sinó la més espectacular", matisa el responsable de Jardineria Bordas.

En aquesta línia van proliferar en moltes construccions els jardins zen, que combinen aigua, plantes i pedres. Jardins que necessiten molta aigua per mantenir falgueres, magnòlies i molsa i que, en el nostre clima, són clarament ineficients des del punt de vista ecològic. Jardins que busquen ser espai de recolliment però que a l'estat espanyol es van anar construint seguint criteris purament estètics. De la mateixa manera, els arquitectes també han apostat durant anys per jardins minimalistes i on primen graves de diferents textures, pedres i lloses, elements de fusta, una il·luminació determinada i amb poca presència de plantes, que s'acostumaven a triar de creixement lent, de manera que conservessin l'aspecte original força temps. Jardins pensats per donar més rellevància a la casa.

La xerojardineria

Partint d'aquest premissa, l'aposta passaria per la xerojardineria, una tendència que intenta fer-se un espai en aquest món. És la més adequada per a les zones més seques però avui s'utilitza com a jardineria autosuficient, que optimitza al màxim tots els recursos, en especial l'aigua. "És la tècnica per fer un jardí consumint menys aigua, utilitzant més planta mediterrània, que sigui més fàcil de mantenir. En definitiva, per aconseguir un jardí que necessiti també menys adobs, menys pesticides i menys manteniment", explica Joan Bordas.

La clau és deixar-se assessorar, ja que una bona planificació és essencial per a la distribució òptima dels recursos. Per exemple, cal tenir en compte les zones més assolellades, les obagues, les parts exposades al vent, el pendent del sòl... o l'ús que es farà de cadascuna de les zones (jardí, passeig, esbarjo, emmagatzematge d'eines...). També cal valorar el pendent del terreny (als pendents suaus hi plantarem espècies entapissants que donaran suport al terreny i, en canvi, als pendents molt pronunciats es poden construir bancals) i la humitat de la zona (a les humides, entollades o amb bassa es recomana plantar-hi espècies amb alts requeriments hídrics). Finalment, caldrà conèixer les característiques del sòl i fer una bona tria de les espècies que s'hi plantin.

"Els últims vint anys s'ha apostat per la jardineria del ciment i del ferro, i espero que ara tornem a recuperar el jardí com una còpia de la natura. Hem d'apostar per jardins amb ombra, amb arbres, dissenyats per gaudir-ne. Un clima com el nostre exigeix plantes autòctones, tot i que les modes han fet importar arbres de països nòrdics, que són molt macos però que aquí pateixen i costa molt mantenir-los. Es compren arbres, arbustos i plantes sense tenir en compte l'espai on aniran", es lamenta Joan Bordas.

Plantes pròpies del clima mediterrani com els rosers han deixat pas a espècies més exòtiques i pròpies d'altres latituds. Per això Bordas aposta per incloure al jardí espècies autòctones. Plantes aromàtiques com el romaní o la farigola, arbres com el lledoner o el xiprer, o arbustos com el baladre. "Ens falta una lliçó per aprendre a apreciar la nostra vegetació", assegura.

I si parlem de tendències en jardineria, guanya pes la inclusió del concepte hort al jardí. "Aquí quan tenim un hort el fem amagat, mentre que a Europa és l'espai del jardí que més es veu i que la gent vol ensenyar abans. Ens falta fer un canvi de concepte, tot i que ara la gent comença a plantar petits horts, fins i tot en balcons, i això és un bon senyal", assegura Bordas.

És el que s'anomena jardins veggie , on es combinen les plantes decoratives amb les comestibles. Una característica d'aquests espais és que es dissenyen de manera creativa i amb línies divertides, defugint el concepte d'hort tradicional. S'aposta per dissenyar l'hort pensant en colors i textures, de la mateixa manera que es faria amb un jardí convencional. I si es pot complementar amb arbres fruiters, la combinació de color, olor i gust serà completa.