'Tots els motors'

Mil grups pagarien per tenir una cançó com Tots els motors. El riff inicial marca la tensió dramàtica d'una de les cançons d'amor més intenses del pop en català. Pau Debon interpreta des del cel i des de l'infern d'una relació esquinçada. Cada vegada que la tocaven en directe era fàcil trobar entre el públic mirades que feien esforços per contenir un torrent de llàgrimes. L'amor, tan brutal.

'Wa yeah!'

L'inici, amb el so dels dits passejant pels trasts de la guitarra acústica, no fa preveure el que passa després, quan entra el ritme electrònic i la melòdica que enfila la cançó cap a l'eufòria. Wa yeah! acaba sent una carrera escales amunt, la vegada que els Antònia Font van ser més a prop d'allò que en una discoteca és el moment de la gran pujada. De fet, podria continuar eternament.

'Alegria'

L'originalitat és això: Alegria. Pau Debon comença cantant "Cau es sol de s'horabaixa" i ja té guanyat el cel. El poder d'aquesta cançó és comparable al de Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa. És una d'aquelles meravelles que passen molt de tant en tant. Sí, la gent "se dutxa i omple es carrers" perquè "tothom m'estima i jo estim tothom". Això sí, els municipals fan aparcar bé la gent...

'Calgary 88'

Joan Miquel Oliver explica que a Calgary 88 va fer una cosa que no havia provat mai: plantejar-se una història "abans d'escriure-la". Ara bé, ni es va inspirar en els patinadors soviètics Serguei Grinkov i Ekaterina Gordéieva, or a Calgary, ni podia sospitar que uns mesos després de la publicació de Lamparetes el xinès Tong Jian demanaria matrimoni a Pang Qing en una pista de gel.

'Dins aquest iglú'

Una de les virtuts d'Antònia Font és saber amarar el pop de melancolia sense precipitar-se per l'abisme del lloc comú. En aquest sentit, una de les seves obres mestres és Dins aquest iglú, una peça d'ànima acústica amb una poderosa capacitat per emocionar. El mèrit de la cançó és encara més gran si pensem que en el disc sona entre Alegria i Alpinistes-samurais. Sembla fàcil i no ho és.

'Darrera una revista'

Darrera una revista té una retirada a Tots els motors. També té un riff inicial -aquest cop de Hammond- que determina la tensió. També burxa en el desencís sentimental, aquesta vegada amb impecables versos alexandrins i amb una mirada més serena, més trista, menys visceral però igualment sensible. Quan el pensament es perd entre els objectes, és que s'ha acabat l'amor.

'Per jo i tots els ciclistes'

Entre l'inabastable assortiment de Vostè és aquí hi destaca Per jo i tots els ciclistes, una de les cançons del grup que amb més intenció sintetitza la manera de fer Burt Bacharach: quatre notes, una melodia, un cor i tota la llum del món. Com a contrast, bateria, baix i guitarra van fent feina en segon pla. I quan sembla que ha de venir una nova estrofa, el grup decideix que ja n'hi ha prou amb 1'55".

'Robot'

Joan Miquel Oliver es mira el robot amb el dubte existencial de Philip K. Dick: "Digue'm què penses es vespres / quan es mecànic t'apaga". És ben bé allò d' Els androides somien xais elèctrics? Ho embolcalla amb un piano omnipresent fins i tot al final, quan la guitarra hi fica cullerada elèctrica. Metafísica robòtica, tendresa i un sentit de l'humor ben esmolat.

'Clint Eastwood'

Clint Eastwood va ser l'origen de Lamparetes. Oliver va explicar la cançó als seus companys i tot d'una va permetre engegar un nou disc. La lletra "parla del pioner solitari que sacrifica la seva felicitat per un objectiu". I la música és un sofisticat exercici de pop clàssic que acaba amb el piano nerviós que enllaça amb la següent cançó del disc, la també memorable Icebergs i guèisers.

'Vitamina sol'

El ritme del vals gronxa un dels cims instrumentals de Taxi. Són dos minuts i quinze segons, però hi ha temps per a una allau de sonoritats. Manen els teclats de Jaume Manresa i hi posa màgia el violí que acompanya les paraules d'un Pau Debon que a estones entona com el Billy Joel de Piano man. Atenció a la tendresa del vers "t'estim, jo volia fer un reggae, [...] crec que això és més un vals".