Ala rebotiga, la Sandra Stefani i jo bevem una infusió digestiva de fulla d'olivera mentre m'explica per què fa uns anys va engegar aquesta aventura d'aromes, gust i sensibilitat: obrir una botiga, al barri de Gràcia de Barcelona, per vendre-hi exclusivament dos dels productes més preuats de la Mediterrània.

Pot semblar impossible omplir tota una botiga amb només oli i sal, però us asseguro que no hi queda un centímetre lliure. Les prestatgeries il·luminades exposen l'or líquid i el mineral preciós talment com si es tractés de joies. I així és com la Sandra les presenta i les ven, com les joies de la cuina, que hem d'admirar, respectar i fins i tot venerar. Ella se n'ha fet mestra. Sap distingir els atributs del fruit de l'olivera, valorant-ne l'astringència, el punt amarg, picant o dolç, com si fossin la duresa dels quirats que donen preu a l'or. I, com si fossin les arestes dels diamants, destaca la puresa d'una sal respecte a l'altra.

També pots comprar la seva selecció per internet http://www.olisal.com/, però si vols un oli a mida de la teva amanida, una sal precisa per a aquell tall de carn o sortir de dubtes entre la piqual o l'arbequina, la visita a la botiga és obligada. A més, pel mateix preu, la Sandra t'explicarà la història, sempre romàntica, que acompanya la decisió d'un elaborador de destinar la seva vida a fer suc d'oliva o a recol·lectar la sal.

En un moment d'embriagament (poètic), la Sandra em confessa quines són les ninetes dels seus ulls. Pel que fa a l'oli, la varietat Argudell de l'Empordà; entre les sals, tria la d'Añana; i el vinagre que més li agrada és el Fondillon, d'Alacant. I és en aquest punt que em diu amb vehemència: "Aquí mai no hi trobaràs vinagre de Mòdena". I jo t'ho agraeixo.