Ciutadella___ Estàs jubilat oficialment.

___ Professionalment, sí. Agafar maletes i fer un mes d'assajos i un de funcions està descartat. Però estic col·laborant en concerts benèfics, com el que es va fer al maig a l'òpera de Maó. El maig del 2014 em faran un homenatge al Liceu; jo m'he d'ocupar d'organitzar els convidats i hauré de cantar alguna cosa, potser un duet. I el que estic fent més són classes de cant. També sóc jurat en concursos internacionals, com l'Elena Obraztsova de Sant Petersburg i el Francesc Viñas de l'any vinent.

___ Per què vas decidir posar fi a la teva carrera?

___ Era a Barcelona fent Aïda . Un matí em vaig llevar i vaig pensar que el primer que havia fet com a corista, l'any 1970, era Aïda ; que m'havia acomiadat de la Scala, i també del Metropolitan, fent Aïda ... Vaig escriure al Facebook que plegava i em van agafar la paraula.

___ No te'n penedeixes?

___ Gens, estic gaudint de ser a casa, dels fills, del nét i dels amics. Estic més relaxat. La meva vida ha canviat. L'últim any també havia tingut problemes de salut. El 2011 vaig patir un desmai a l'aeroport de Nova York. La meva dona em va veure entrar al bany i, després, com me'n treien en llitera. Va ser una arítmia. Sort que dins dels lavabos hi havia un metge, em van posar el desfibril·lador automàtic i això em va salvar. Em van posar un marcapassos i ara estic encantat de la vida.

___ Necessites cantar?

___ Sí. Canto amb un grup que es diu Arrels de Sant Joan, un grup folklòric on la meva dona balla i toca les castanyoles. Actuem en una casa particular, dins del casc antic de Ciutadella: taules plegables, bancs, balls i cançons populars. I cada setmana fem un dinar amb un grup d'amics i també canto.

___ A la dutxa?

___ Això no ho he fet mai. Jo ja vaig molt cantat.

___ També necessites escoltar molta música?

___ Abans viatjava molt, m'emportava gravacions arreu, les posava i tenia tot un món. Ara m'entretinc ordenant les cintes. Abans no m'escoltava mai, i ara sí que m'agrada. He trobat en casset una frase del primer que vaig fer l'any 71, amb La Gioconda .

___ Imagino que el fet que a la teva dona li agradi tant la música us ha ajudat.

___ Sempre ha cantat en un cor, li agrada molt el cant i també l'òpera. I ella té oïda, cosa que jo no tinc. Ella sempre sap com vaig: "Compte aquí, compte allà, aquesta nota és lletja..." Sempre ha estat molt crítica. S'ha preocupat molt de la meva carrera.

___ De petit ajudaves el pare a fer sabates. Com apareix la música?

___ El meu pare cantava a la Capella Davídica, i recordo acompanyar-lo de petit als assajos. Vaig entrar a formar part de l'Escolania dels Salesians. Als 16 anys vaig fer la mili i en el cos de guàrdia vam començar a cantar sarsuela. I llavors vaig entrar a formar part de la Capella Davínica i vam guanyar un concurs a Madrid. Fent unes actuacions a Barcelona un senyor de Menorca que era al Liceu, Diego Monjo, em va fer fer una audició. Em va fer cantar La tabernera del puerto "per als senyors", que eren Pàmies i el mestre Bottino, qui després va ser el meu mestre. Em van animar que deixés la feina i que estudiés i passés a formar part del cor del Liceu i vaig entrar també a treballar en una sabateria al passeig de Gràcia, Calzados Duran. I ho anava compaginant amb el Conservatori.

___ En quin moment la teva carrera es torna més seriosa?

___ Quan vaig fer la famosa Aïda amb Montserrat Caballé i Plácido Domingo. Va ser la Montserrat qui em va dir que era baríton. Em va saber bastant de greu, perquè em semblava que havia perdut quatre anys a Barcelona.

___ I comença el salt internacional.

___ Sí, amb Falstaff, a la Scala de Milà l'any 80. Va ser un any de sort en què també vaig fer Pallassos , editada en pel·lícula i nominada als Grammy. El setembre del 81 vaig debutar a Viena, i el 4 de gener del 83 al Metropolitan, amb Il trovatore . I després vaig cantar 25 anys seguits a Nova York.

___ T'has considerat una estrella?

___ No. He fet la meva carrera.

___ T'han tractat com una estrella?

___ Sí. M'han tractat molt bé.

___ T'han pagat com una estrella?

___ Suposo que també.

___ Llavors ets una estrella.

___ Jo no en vull fer ostentació, sempre estic content del que he fet. M'ha agradat més cantar en una òpera amb el Plácido, la Montserrat Caballé, el Carreras o el Pavarotti, i jo ser el tercer, que ser el número u. He tingut una gran sort d'haver viscut una època amb els millors de la història: Caballé, Cappuccilli, Giuseppe Di Stefano...

___ Com és la relació tenor-baríton? Hi ha gelosia?

___ Un és un defensa i l'altre fa gols. Ells són els que fan els salts mortals al circ. Els seus papers sempre són els més mimats, els galants. Els barítons sempre són els cornuts, els dolents.

___ I tu ho has portat bé?

___ Sí. Hi ha hagut tenors que m'ho han dit: "És que els barítons heu tingut sort perquè els vostres personatges són fantàstics, són més rics, i nosaltres estem allà encasellats".

___ ¿Existeix la caricatura de divo de l'òpera, cregut i capriciós?

___ Sí. Normalment no són els més importants. Són els que no són divos de veritat i es pensen que toquen el cel amb un dit. En canvi els que són divos, divos -Pavarotti, Caballé i Domingo-, aquests s'han comportat sempre com a grans col·legues. Vaig anar a veure Pavarotti un mes abans de morir i encara em va fer fer-li una truita de patates. Era al llit amb el sèrum, es va aixecar i es va asseure amb nosaltres. I quan vam marxar es va acomiadar amb un " Ciao, grande baritono ". Va ser molt emotiu.

___ Has fet molts amics.

___ Molts, afortunadament. I algun enemic també.

___ Enemics públics o privats?

___ No he fet gaire vida dins del teatre. Jo acabava la meva feina i me n'anava. No he sigut mai de portar un ram de flors o una capsa de bombons al secretari del director artístic de Viena o a qui fos. Jo arribo a l'assaig, vaig a la sala i si ve el director i em saluda, "hola, hola", però mai he anat a fer relacions públiques.

___ T'has obligat a tenir molta disciplina?

___ Sí, molta. Abans no podies entrar en un bar, pel fum. Ara afortunadament ha canviat. En canvi begudes fresques n'he pres sempre.

___ On t'has sentit més reconegut?

___ M'he sentit molt estimat al Metropolitan de Nova York. Fa dos anys havia de preparar una òpera que no havia fet mai, Don Pasquale , i hi vaig assistir a una funció. I els porters em recordaven, la gent m'aturava, em xerrava i em demanava autògrafs. Tinc amistat amb els maquilladors, amb la gent de vestuari. A la Scala també. El meu teatre, el de Maó, me l'estimo molt. Però jo m'he format dins del Liceu i el Liceu és casa meva. Vaig participar en concerts a la Rambla per poder-lo reconstruir.

___ Com són els fans de l'òpera?

___ No tenen res a envejar als del futbol, perquè són tremendos . Alguns passen pena i tot perquè busquen la perfecció i no gaudeixen de la música. Controlen si un ha respirat aquí, si l'altre ha fet una frase massa llarga. Això no és viure. Els americans, per exemple, van a divertir-se. Avui van a sopar i després van a l'òpera. I nosaltres, els llatins, en canvi, si aquell avui no ens acaba d'agradar, xiulem.

___ T'han xiulat mai?

___ Alguna vegada. Molt poc. Però he vist xiulades monumentals. Fins al punt de no saber si continuaven o no continuaven. Jo a vegades dins un munt d'aplaudiments he sentit dos "buuuhhh", i en acabar no recordes els que t'han aplaudit, sinó aquells dos.

___ I tens fans incondicionals?

___ Tenia fans que sempre em llançaven un ram de roses vermelles i grogues amb escrits, fins i tot amb lluentons o cors dibuixats. Hi ha una japonesa que ha vingut tres vegades a veure'm aquí a Maó, i també ha vingut a la Scala, a Nova York, a Zuric, a París. I hi ha hagut gent de Menorca que m'ha seguit per tots els teatres.

___ A Menorca com t'han tractat?

___ Molt bé. També és un dels llocs on he tingut més disgustos. A vegades per malentesos, perquè s'han confós les meves ganes que les coses surtin bé amb una actitud d'estrella.

___ Com sou els menorquins?

___ Diuen que som tranquils. Però si ens busquen molt les pessigolles, ens troben. M'agrada la pau d'aquí, m'agrada el poble, m'encanta viure aquí.

___ Ets de Ciutadella?

___ Sóc molt ciutadellenc. Però a Maó sempre m'han tractat molt bé.

___ Com veus la polèmica de la llengua?

___ És un tema que m'estimo més no tocar, perquè jo no sóc catalanista, però m'agrada molt que es respecti tot: el català i el castellà, i com més sàpigues millor. Si saps escriure català, castellà, anglès, italià, francès, rus i japonès, millor. Que t'imposin una llengua per nassos, no.

___ Si Catalunya és independent, com ho veuràs?

___ Ho veig malament. No m'agrada. M'agrada més la unió que la independència.

___ De quin equip ets?

___ Una vegada la Mari Pau Huguet m'ho va preguntar a TV3 i vaig dir que de l'Atlètic de Ciutadella.

___ A mi m'has de dir la veritat.

___ He sigut tota la meva vida del Reial Madrid.

___ I en Mourinho no t'ha fet avorrir el Madrid?

___ Tot el que fan malament també ho veig. És important que cadascú vegi les coses bones i les dolentes. El que va passar amb la Copa del Rei va ser patètic. Això no té perdó. Les coses al seu lloc.

___ Quines aficions tens?

___ M'agrada anar a pescar. Tinc una mica de barca. Pesco peix roquer o sarronets.

___ I cuidar el nét.

___ Això m'encanta. I també passejar amb la meva dona. I als matins anar a fer la tertúlia a les 7 o les 7 i mitja del matí. A les 9 torno aquí i porto el pa.

___ Amb qui fas tertúlia, a aquestes hores del matí?

___ Amb els amics.

___ Cuines?

___ M'encanta. Em diuen que sóc el rei de la pasta perquè faig pasta de qualsevol manera. Tinc un finca aquí a prop i faig paella per a 50. Així estem.

___ T'interessa l'actualitat política?

___ Cada dia a les 7 del matí ja llegeixo els diaris.

___ Els teus néts es trobaran un panorama nefast, no?

___ Hem de tenir confiança. Jo també n'he viscut, de crisis. N'he vist unes quantes. Tot puja i baixa, tot cau i torna a pujar. És com la vida familiar: hi ha moments eufòrics i d'alegria i d'altres de males cares.

___ Et consideres ric?

___ Crec que he viscut bé. M'estimo més anar a un restaurant casolà que no a un restaurant d'alt nivell on els cambrers t'estan a sobre contínuament.

___ Després de l'ensurt de Nova York, penses en la mort?

___ No. Francament, no. També vaig tenir càncer de pròstata l'any 2000; em van acabar de posar radioteràpia el dia 10 de setembre, vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a Zuric a fer Rigoletto . I ningú, ni tan sols el meu agent, sabia que m'havien fet radioteràpia. I l'any 2009 em van operar cinc vegades, i amb les grapes posades me n'anava a cantar d'un lloc a un altre.

___ Ets un home fort.

___ Ara semblarà que sóc Superman... Sóc més maniàtic si tinc una raspera i demà tinc funció que si m'han d'operar d'apendicitis.

___ Ets creient?

___ Sí. Això m'ajuda, tinc molta fe. Sempre tinc una relíquia de Joan Bosco que em va regalar el director dels Salesians d'aquí, on vaig anar a l'escola. És un missioner que ara té 80 anys i escaig i és a la Patagònia. Un altre mestre de cant, el primer que vaig tenir a l'Escolania, em va donar una estampa de Maria Auxiliadora nostra. Als camerinos he tingut una foto dels fills, de la dona, dels meus pares, i aquestes dues estampes.