Un dels moments més entranyables del documental sobre el latin jazz Calle 54 , dirigit per Fernando Trueba, és quan el pianista cubà Chucho Valdés es retroba amb el seu pare, Ramon Bebo Valdés, després de cinc anys sense veure's. En aquesta curta escena rodada a Nova York en el canvi de mil·lenni, el fill, que llavors ja és una estrella del jazz consagrada internacionalment amb diversos premis Grammy, s'abraça al seu pare, que fins aleshores havia viscut en l'anonimat sent pianista en hotels de Suècia, el país on residia des del 1963. A partir d'aquell moment, i amb l'ajuda de Trueba, Chucho lligaria la seva trajectòria musical a la del seu pare. Fins al punt de traslladar-se a viure prop de Màlaga, on Bebo s'havia instal·lat i on va passar els últims anys de la seva vida, allunyat dels escenaris. Bebo va morir al mes de març, als 94 anys.

L'empremta del pare pianista ha estat molt profunda en la vida de Chucho. De fet, ell és el culpable que dels 72 anys que acaba de fer aquest mes d'octubre, 68 se'ls hagi passat davant d'un piano. Diu la seva biografia que amb 4 anys ja tocava a dues mans i reproduïa melodies d'oïda. I com si volgués rendir homenatge a tota una vida pitjant tecles, el seu últim disc, Border-Free , al costat de la seva banda de capçalera, Afro-Cuban Messegers, és tot un retrat de vida en què recorda el seu pare i la seva mare. I ho fa, altre cop, rebuscant en el terreny de la fusió, aquesta vegada fent un exercici de recerca entre el flamenc, el cançoner espiritual cubà -Chucho es declara santero - i el llegat dels indis americans. I, com sempre, partint del jazz com a gran contenidor de ritmes. Ritmes dels que fan ballar. Molts recorden encara els seus mítics discos en directe amb la banda de fusió Irakere, tot un símbol cultural a Cuba, amb el beneplàcit del règim castrista, esclar. I si a Bebo se'l recorda com un pianista delicat i romàntic, Chucho és un músic enèrgic, de formes grandiloqüents. Potser tant com la seva envergadura corporal, les seves mans colossals i el seu historial domèstic: s'ha casat sis vegades, ha tingut vuit fills i té quatre néts.