___Ens portes una criatura literària, L'arquèoleg i el futur, feta de cartes al teu fill. Ets un pare que s'ho ha pensat molt abans de ser-ho.

___Fer el llibre m'ha ajudat a comprendre aquest nou paper que tens quan ets pare-avi, perquè jo he sigut pare de gran. Hem de deixar la nostra opinió escrita perquè pugui ser utilitzada de manera crítica pels que d'aquí 40 o 50 anys ens governaran.

___Et despulles més que normalment.

___Sí. Però no dono consells. No havia pensat mai que faria un llibre d'aquestes característiques. De fet no volia ser pare, i no ho vaig ser fins pràcticament els 60 anys.

___¿La postura de no ser pare l'havies hagut de defensar moltes vegades?

___Bé, jo he tingut dos dogmes. Havia tingut unes postures molt anticlericals, i considerava l'estructura familiar com una estructura de control social i, per tant, fora de la ideologia contestatària. Són dues coses que havia patit de jove. No volia que es repetissin a la meva vida. I la manera que no et passi és dir d'entrada "això no ho faré".

___Jo tinc quatre fills, no puc discutir-te que en tinguis. Però per què ho fas si tenies tan clar que no en tindries?

___Són les contradiccions. A la vida fas coses i emergeixen realitats i situacions en les quals tu no tens tot el control lògic. A mi m'agrada molt l'analítica, la lògica, el control de les coses, les decisions, la direccionalitat. Però en un moment determinat es produeixen situacions que s'escapen de les teves mans i són molt més difícils del que et pensaves abans. Jo em pensava que era molt més difícil fer un institut d'arqueologia o descobrir l'home antecessor, i resulta que és molt més difícil ser pare.

___T'has complicat la vida.

___Aprendre a viure-la dins la complexitat i voler gestionar-la és el millor que podem fer els humans.

___¿I et sents còmode acceptant que alguns dels teus dogmes no eren tan intocables?

___El dogma és a l'ADN de les persones. Tenim una sèrie de qüestions que semblen tabú i que intentes mantenir perquè t'han donat consistència ideològica o perquè t'han donat consistència personal.

___Dius que la família és una institució burgesa. Formes una família convencional?

___Sí, perquè som la parella i el nen. La meva mare està viva però el meu pare no hi és. La família de la meva parella sí que hi és. La revolució cientificotècnica ha transformat les famílies: n'hi ha de monoparentals, biparentals, poliparentals... Amb la Núria, la meva anterior dona, vam viure en parella separats de les relacions de les famílies nuclears.

___¿Continues sent crític amb la part conservadora de la família?

___Sí, hi sóc crític. Les famílies són elements que fan conservadores les societats.

___¿Sobre el rol del mascle i la femella has après alguna cosa en tres anys i tres mesos de ser pare que no sabessis pel que havies estudiat?

___He estudiat molt, però hi ha coses que no sabia. A vegades estudiar tant tampoc serveix de gaire. Serveix molt més el que els marxistes en diem la praxi.

___I què has après?

___La importància de la reproducció sexual i la complementarietat social; ara conec les relacions de parella en una fase diferent de la que he viscut durant molts anys.

___Trobes el teu rol?

___Procuro evolucionar, canviar, adaptar-me. El que no s'adapta s'extingeix, en això sóc darwinià.

___La mare és més important que el pare.

___Òbviament. Ho sabia pels estudis d'antropologia, pels estudis psicosocials i d'altres, però quan ho veus a casa teva... El primer canvi que veus, i que és fonamental, és el de la femella. Quan els nivells de gonadotropina pugen tant no canvien només la cara, sinó també l'actitud. Canvia tot, fins i tot l'efecte niu. Hi ha una transformació.

___L'efecte niu és fascinant.

___Et quedes sorprès. Hi estava preparat científicament, però psicològicament no.

___Com fas de pare?

___Intento ser un bon pare. Però com que tampoc sé exactament el que és...

___I com vius el repartiment de rols?

___Els nuclis familiars actuen de manera que s'autoprotegeixen: les àvies amb les mares, les mares amb les àvies, amb les germanes, amb les tietes. I en aquest cas, com que jo estic sol, tinc un paper diferent dins d'aquesta estructura.

___Per la teva feina veus poc el nen.

___Ara fa un mes que no el veig, per exemple. Ja comença a comprendre les coses i ha d'entendre que el seu pare viu d'aquesta manera. I jo he d'entendre que m'he d'acostumar a estar sense la seva relació durant aquest temps. Però hi ha telèfons i això canvia molt.

___Tu has fet el llibre per explicar-li el món tal com el veus. I hi parles de pobresa, i de cooperació.

___No cal que arribi Nadal per dir "Em sento generós", o "Compraré loteria, em tocarà i ja seré feliç i ja hauré canviat la meva vida". El comportament ha de ser sistèmic i s'ha d'exemplificar.

___Tu li dius al teu fill que esperes que no visqui el capitalisme, que consideres que és el responsable dels nostres mals.

___El capitalisme és una forma de darwinisme social, i és una irresponsabilitat humana, com deia Kant, acceptar un sistema tan fastigós com aquest.

___Et costa dir que ets comunista?

___No, no em costa gens. Tinc molts amics que, no sé per què, han tingut una amnèsia. Jo no l'he tingut. Em vaig fer comunista convençut que mentre hi hagi desigualtats, mentre no hi hagi igualtat d'oportunitats, hi ha d'haver una ideologia social que permeti que ens respectem i ens ajudem entre nosaltres. I no de manera cristiana, no amb creences ni històries d'aquestes, sinó a través d'una estructura que tingui una ideologia rigorosa i científica. És la sopa d'all.

___Hi ha gent que pensa que potser no ha de ser una ideologia tan forta.

___La consciència de classe és molt important. Perquè el que fa l'evolució industrial és portar la gent del camp i, a partir del seu treball, estructurar la riquesa que farà possible la revolució cientificotècnica. Bé, ara la classe mitjana agafa consciència i es torna revolucionària perquè es queda sense un duro. Però sense la consciència d'espècie ens podem carregar el planeta. I per tant la consciència de classe tampoc servirà per a res.

___Reclames una democràcia directa.

___Òbviament. Les que tenim no són democràcies socials, i en tot cas d'alguna manera continuen sent hereves de les democràcies de l'esclavatge grec. Perquè hi hagi una democràcia social i directa la gent ha de tenir igualtat d'oportunitats, tots. No hi pot haver esclaus, no hi pot haver gent que no sàpiga llegir ni escriure, no hi pot haver gent que passi gana.

___Dius: "Tots som de la mateixa espècie, hi ha d'haver menjar per a tothom, hi ha d'haver escoles per a tothom".

___El missatge, com més simplificat millor. La conclusió que he anat traient de tot el que he pogut viatjar a la meva vida és que tots som iguals. He vist gent resant, he vist gent fent foc, he vist gent pintant, he vist gent ballant, he vist gent cantant, he vist gent treballant, gent caçant. I la consciència és una consciència global.

___S'extingirà aquesta espècie?

___Com totes, sí, esclar. Tenim una possibilitat: podem transgredir la selecció natural amb la selecció cultural i tècnica. És a dir, que ens podem autotransformar. La revolució cientificotècnica posa a les nostres mans uns mitjans que ens poden permetre la transhumanització, és a dir, la modificació directa per la pròpia selecció cultural.

___Dius que sense la ciència no seríem humans.

___I sense tecnologia no ens humanitzaríem tan ràpid. Cada vegada estem més socialitzats. Estem tan socialitzats que volem ser individuals. Depenc tant de l'estructura social per menjar, per pensar, per escriure, per llegir, que necessito tenir un racó individual. Però no és veritat que siguem individualistes.

___Ara la cooperació és més fàcil.

___Al meu nano què li agrada? Li agrada jugar. Si li dónes un pal ja està content, i el mateix amb una caixa de cartró, o joguines, o el que vulguis. Però ara als nens els compren una tauleta digital, perquè els nens han de néixer amb això, han de saber que amb això augmentaran la sociabilitat. Perquè no és que això sigui el futur, sinó que és el seu present. I el que no pots fer és allunyar-los del present. Han de tenir telèfons mòbils, han de mirar la televisió, han de tenir tot aquest món polivalent. La tecnologia és essencialment un vector social.

___Arribem tard amb el canvi climàtic?

___Nosaltres no hem provocat cap canvi, el que hem fet ha sigut intervenir en la tendència al canvi. Això és el que podem dir des del punt de vista de les ciències. Nosaltres no hem canviat el clima. Però sí que accelerem la tendència a aquests canvis. Hi haurà desastres molt grans; ja n'hi ha, i n'hi haurà.

___Tu dius que ets ateu en termes religiosos i agnòstic en termes científics.

___Jo no tinc cap dogma, sóc ateu per convicció. Ara bé, científicament no puc dir que sóc ateu. Sóc agnòstic perquè és la postura normal que penso que ha de tenir una persona que treballa en el camp de l'evolució humana.

___I un científic agnòstic pot ser optimista?

___Sí. Jo sóc optimista. Però estic en contra d'acontentar la gent, perquè els agrada que els diguis: "No passarà res, tot anirà bé". Aquest infantilisme social i polític el vam viure aquí amb Zapatero. Se'ns estava enfonsant tot. I això et fa dir: "¿Però què collons està passant en aquest país?"

___No cal ser ingenus.

___Fer les coses malament no porta a les oportunitats, porta al desastre. I jo penso que les coses s'han fet molt malament. Tant de bo amb la crisi arribem al col·lapse i el sistema que vingui sigui més humà, més comunista en el sentit de la capacitat dels humans de repartir la riquesa i generar-la de manera conjunta, i que sigui d'un nivell educatiu més gran. I que no es basi només en el materialisme vulgar.

___Defineix-me col·lapse. És un terme que no sona gaire bé.

___El col·lapse el tenim a sobre. De fet, ja estem col·lapsats. Sempre poso l'analogia amb un forat negre. De cop i volta això ens xuclarà i sortirem per un altre cantó, com si fos un forat de cuc. Ningú controla tanta energia, no en tenim la capacitat ni volem canviar el procés per entrar i sortir pel forat de cuc. Sortirem impel·lits. I això, òbviament, portarà les conseqüències d'una restricció, una caiguda demogràfica, unes guerres terribles. No hi ha cap més manera de fer-ho. Probablement, com que el món està interconnectat, això ens tocarà a tots. I després en sortirem. Molt probablement, com que hi ha molta gent pensant, com que hi ha moltes actituds, com que hi ha molts canvis energètics, en sortirem amb molta informació abans d'acabar d'entrar. Però termodinàmicament jo penso que serà molt ràpid. I que de fet, si parlem en termes biològics, que perdem un 20% de l'espècie no és cap problema.

___Quan dius guerres vols dir guerres?

___Guerres, guerres. Confrontació per les matèries primeres. Un sistema de competència biològica com el capitalisme en què el més fort es menja el petit no té sentit en un món humà.

___¿Això vol dir que serà el col·lapse més anunciat de la història, del qual tindrem més informació, i tot i això no el podrem impedir?

___Ho veurem per televisió. Per entendre-ho, és com un cos quan el metabolisme basal va fallant. Primer tens una diabetis, després tens una complicació al fetge i als ronyons, després la tens a l'aparell respiratori... Fins que finalment hi ha un xoc, el sistema per ell mateix no té capacitat de tornar-se a resituar i canvia de fase. L'únic intent que hi ha hagut de canviar un sistema social, polític, filosòfic i tal va ser la Revolució d'Octubre. I no va funcionar per moltes raons, perquè encara som monessense cervell. El nostre cervell encara ha d'aprendre molt, però segurament després d'aquest col·lapse les fases de transició pròximes les farem nosaltres. Les dirigirem nosaltres. L'atzar deixarà d'actuar com a força fonamental a l'evolució, això és el que penso. Però això no és científic, això és una convicció.

___Què fas ara?

___Ara estic fent africanisme, volia acabar la fase de la prehistòria africana. Amb el Bienvenido Martínez, un paleontòleg, tenim un projecte en què estem buscant les primeres indústries amb presència humana a l'Àfrica. Això tanca un cercle en termes de recerca i també en termes de les meves perspectives com a investigador.

___¿Creus que d'aquí 10 anys Catalunya serà independent?

___Catalunya serà independent. Del que no estic segur és de com s'hi arribarà. Però el que és obvi és que quan hi ha una societat en què la classe mitjana s'arruïna i està alineada amb un procés que és identitari i històric, no hi ha cap força que ho pugui aturar. Per tant, jo estic convençut que si la gent majoritàriament ho vol, ha de dir-ho i Catalunya tindrà estat. Hi ha una cosa que jo sempre he explicat de la mateixa manera: la interdependència, que és la manera de viure, pot arribar per un procés natural. Quan un poble ho vol, pot arribar per l'autodeterminació.

___Escrius el següent: "El destí de la humanitat és aprendre a utilitzar el coneixement a fi de transformar la societat". ¿Creus que això és realment possible? ¿Tu et pots imaginar un món sense fam, on tothom tingui accés a tot amb igualtat i equitat?

___Si no ens ho imaginem no podrem construir-ho. Jo voldria que la nostra consciència ens portés a fer veure que això és una necessitat. ¿Oi que quan has passat un temps sense beure busques aigua desesperadament i fas tot el possible per trobar-ne? Per això explico que trista que és la pobresa. He vist una família jove amb la seva cria morta perquè la mare no tenia llet. Una noia de 18 anys, eh? Això ho he vist jo. La cara d'aquesta noia no l'oblidaré mai més a la meva vida. La cara d'una mare a qui se li mor la cria perquè no té llet. Hauria de ser una necessitat objectiva que ningú -és que és molt gros- passés gana. Ja no es tracta de commiseració, no, no, es tracta de consciència d'espècie.

___I això és possible sense un govern global?

___Hi ha d'haver un govern global. Està clar que no tenim cap més forma de comportament que posar les nostres relacions en una dimensió planetària. I això és irreversible. Ho vulguem o no, la revolució cientificotècnica se socialitzarà, és un procés evolutiu. Pots anar contra tot el que vulguis, però no contra l'evolució. T'asseguro que si vas contra l'evolució ho passaràs molt malament.