A la Catalunya Nord també existeixen algunes escoles que aposten per la immersió en català, lluitant contra un entorn hostil. Les dificultats no són només legislatives o socioculturals, sinó també econòmiques. Una de les xarxes d'escoles catalanes més importants al Llenguadoc-Rosselló, la Bressola, va tancar un dels seus centres fa un any per problemes de finançament, amb l'esperó de poder salvar el projecte educatiu que duu a terme a les altres sis escoles de la regió. Alguns pares, amb el suport de la societat civil i de diverses entitats, no es van rendir i van apostar per obrir un altre centre a Sallagosa, a l'Alta Cerdanya: l'escola Jordi Pere Cerdà.

"Vam començar a trucar portes, a l'alcalde de Sallagosa, Georges Armengol, que va ser molt receptiu; al Consell General dels Pirineus Orientals; a la Regió Llenguadoc-Rosselló, i a la Casa de la Generalitat a Perpinyà", detalla Joan Muntané, president de l'associació Jordi Pere Cerdà, entitat que gestiona l'escola del mateix nom. L'objectiu era aconseguir el màxim nombre de subvencions per poder obrir l'escola i cobrir les despeses del primer any.

L'Ajuntament del municipi, a més, els va cedir un edifici per ubicar-hi el col·legi, pel qual els cobra un lloguer, tot i que a la vegada els subvenciona. El 12% del pressupost prové de les quotes de les famílies, que van des dels 50 euros mensuals fins als 90 euros, en funció del nivell de renda de cadascú. Pels directius, el més important és evitar que sigui una escola elitista. "Ja sabem que és barat, però volem arribar a tots els nens, encara que no tinguin diners, perquè també puguin aprofitar aquesta educació", argumenta Eric Planes, vicepresident de l'associació.

Fer del català una llengua habitual

La filosofia de l'escola és ensenyar català en una zona en què només el parla una minoria, perquè es converteixi en la llengua de conversa entre dos catalans del nord. "Volem que la gent es faci seu el català, que no el vegin només com una assignatura o un projecte cultural molt interessant", explica Joan Muntané. Per això, el centre, que es defineix com a "escola laica i tan oberta com sigui possible", aplica la immersió lingüística en català i en francès, i difon el coneixement i l'estima cap a la cultura catalana.

La llengua vehicular de les classes és el català. Però el 99% d'alumnes del nord -la meitat dels alumnes són de la part francesa de la Cerdanya, i l'altra meitat, de la catalana- provenen de famílies francòfones, que no coneixen el català tot i que el veuen com un avantatge per als seus fills. "En una edat jove el cervell és molt receptiu a la comprensió d'altres llengües, s'hi habitua ràpidament, de seguida fa els seus paral·lelismes amb la llengua pròpia i això facilita l'aprenentatge", comenta l'Eric.

L'objectiu final de l'escola és que els 20 alumnes del primer curs de la Jordi Pere Cerdà, repartits en una classe d'infantil i una de primària, acabin amb un bon nivell de les dues llengües, perquè puguin continuar els estudis tant a França com a Catalunya. De fet, volen fer un test als alumnes per avaluar el nivell de l'escola i demostrar que, malgrat que les classes són en català, el seu nivell de francès és igual al de la resta de França. "Passa el mateix que al sud [a Catalunya] amb el nivell d'espanyol respecte a Espanya", compara el Joan.

Tot i així, molts dels pares de l'escola no saben ni dir "bon dia" en català i a les reunions de l'escola han de fer traduccions simultànies. Els mateixos nens són els que formen els seus pares, i el centre també ofereix classes per a adults. A finals del curs passat, van començar un curs d'iniciació al català, de 45 hores, al qual es van apuntar nou persones. "En quinze dies han après les nocions mínimes per poder-se presentar, i per mantenir una conversa simple", resumeix Eric Planes. I assegura que al poble, de 1.100 habitants, el seu projecte ha estat molt ben rebut: "Els avis parlen català i ara els fa molta il·lusió que els nens el tornin a parlar".

Però la seva principal preocupació és aconseguir prou finançament per mantenir l'escola oberta cinc anys, ja que a partir del sisè el ministeri d'Educació francès paga la plaça d'un professor per cada 28 infants. Des de l'equip directiu afirmen que les subvencions vénen tard i cada vegada més reduïdes i s'han plantejat el micromecenatge com una opció més per recollir diners i poder tenir el pressupost tancat aquest setembre. "No volem començar un curs si ens falten 10.000 euros i al final no hem de poder pagar els mestres, el lloguer de l'escola, l'electricitat", expressa rotundament el vicepresident de l'associació.

Si els surt bé, els agradaria ampliar les places disponibles -aquest curs que ara comença la matrícula està tancada amb 27 nens-, construir un altre pis a l'escola per fer-hi més classes i separar en dos nivells els grups de maternal i primària. I potser obrir una altra escola a Font-romeu, perquè els alumnes no hagin de fer 20 quilòmetres cada dia per anar a l'escola, o un institut. "Si el dia de demà poguéssim obrir més escoles ens faria molta il·lusió, però hem de ser realistes i no obrir noves escoles des del principi", reconeix el Joan.

Quan va acabar el primer curs de l'escola, l'equip va brindar amb xampany. Celebraven haver pogut quadrar el pressupost, la bona feina dels mestres i la implicació dels alumnes. Amb el nou curs a la vista, el repte continua.