BarcelonaTotes les revolucions tenen la seva expressió artística, i el cas de Síria no és una excepció. L’autoritarisme i la censura estimulen la creativitat, que es converteix en una forma de resistència. Enmig de l’horror de la guerra, una barricada es converteix en el suport d’un mural urbà. I el còmic és un bon mitjà per explicar com va començar tot als joves. Sacsejar les consciències d’un món que ha assistit impassible a la massacre és l’objectiu de molts artistes que han emprès el camí de l’exili.

En una revolució que va prendre com a bandera la llibertat, l’art compromès paga un preu tan car com el poble. El cas d’Ibrahïm Qaixoux, el bomber aficionat a la poesia a qui s’atribueix la cançó ‘Baixar, és l’hora de marxar’, l’himne dels manifestants sirians, és paradigmàtic: el juliol del 2011 el seu cos va aparèixer al riu Orontes degollat i amb les cordes vocals arrencades.

MURAL EN UNA BARRICADA

Un camió fa de barricada per protegir els vianants dels franctiradors a la ciutat de Homs. Des del juliol hi ha pintat un dibuix de Mahmoud Salameh. És una obra recollida en una base de dades sobre artistes, projectes culturals, esdeveniments i entitats que treballen encara avui a Síria. La web www.creativememory.org està en anglès, francès i àrab.

NIDAL HASSAN

Aquest cineasta sirià va ser empresonat dues vegades i expulsat de l’Associació Nacional de Cinema de Síria pel seu suport a la revolució. Al documental True stories of love, life, death and sometimes revolution recull testimonis previs i posteriors a l’esclat revolucionari de dones sirianes que parlen de la vida al país.

SULAFA HIJAZI

Artista visual, directora i productora, nascuda a Damasc, ha centrat la seva obra en l’impacte de la guerra sobre els civils i sobretot les criatures. També ha fet nombroses pel·lícules d’animació infantil amb finalitats pedagògiques i documentals per a joves.

WISSAM AL JAZAIRI

Aquest jove artista digital es va graduar el mateix any que va esclatar la revolució. Els seus treballs es caracteritzen per la denúncia de l’opressió i la marginació, però també recull símbols d’esperança, com aquestes ballarines que dansen davant d’un tanc. Els sirians han reproduït en murals moltes de les seves obres.

JABER AL-AZMEH

Aquest fotògraf de Damasc tradueix en imatges el patiment del poble sirià. Va començar la sèrie Wounds [Ferides] amb l’esclat de la revolució, i l’ha continuat a l’exili. Totes són siluetes sobre llum vermella. “És un tema que es pot relacionar amb tothom: no és política, ni religió ni res semblant, és la història d’un poble que lluita amb una gran valentia per aconseguir la llibertat”, explica el premiat autor.

MASSASIT MATI

TOP GOON (Diaris d’un petit dictador) és una popular sèrie de titelles del col·lectiu d’artistes Masasit Mati. Combat la repressió ridiculitzant el botxí.

EL CÒMIC: EL LLENGUATGE DELS JOVES

Abans de l’esclat de les revolucions, el còmic al món s’adreçava només al públic infantil. Des del 2011 és un llenguatge per arribar als joves. Comic4Syria és un col·lectiu anònim d’escriptors i il·lustradors que des del 2012 expliquen el conflicte de Síria a Facebook.

ALI FERZAT

L’agost del 2011 un grup de sicaris van apallissar el cèlebre ninotaire sirià en ple centre de Damasc. Li van trencar les mans que han dibuixat centenars de vinyetes crítiques contra el règim i que han demanant la pau a Síria. Va rebre el premi Sàkharov i nombrosos homenatges. Aquesta vinyeta reflecteix l’arrelament del poble i la brutalitat del règim.