Tiraspol¿Conflicte a Transnístria?¿Tiraspol contra qui? Ho pregunta una llibretera del carrer principal de Tiraspol. Als aparadors de la llibreria, a més dels llibres en rus hi ha un desplegament d’insígnies de tota mena: la falç i el martell, un Micky Mouse, un Putin i una Torre Eiffel. Tot per 15 rubles, la divisa de Transnístria, diferent de la moneda moldava. A Tiraspol hi viu una generació que ja té vint anys i que ha crescut en un país anomenat Transnístria: “Moldàvia segueix sent l’enemic en l’imaginari col·lectiu. És una història transmesa a través de la premsa. Però, de fet, moltes marques moldaves són presents a Transnístria i molts joves estudien a Chisinau”, explica la coordinadora de Club19, un grup social que organitza debats i exposicions.

Als carrers de Tiraspol veiem des de famoses cadenes de restaurants moldaves a marques de rellotges suïssos. Tant és així que, durant el gener del 2016, Tiraspol s’ha associat al Tractat de Lliure Comerç que Moldàvia havia signat amb la Unió Europea l’any anterior: “Hi va haver molta pressió per part de les empreses, atès que moltes exporten a la UE, sobretot productes tèxtils”, explica Alexandra, una jove que treballa al Club19. La seva mare és moldava, però ella va néixer quan Transnístria ja era un territori amb frontera, moneda i passaport propis. La seva generació ha viscut en un país no reconegut internacionalment, ni tan sols per Rússia, que de facto dóna suport econòmic a tota la regió. Malgrat això, per a ells aquest país sense papers dins de la comunitat internacional és el seu dia a dia.

L’Alexandra fa servir un passaport moldau només per viatjar a l’estranger: “És quan el vincle amb Moldàvia és present a nivell oficial”, explica. Hi ha altres ciutadans que fan servir un passaport rus. Rússia ofereix el subministrament de gas gratuït, i aquest estalvi es veu reflectit posteriorment als pressupostos oficials: “Són els anomenats diners del gas, que es destinen després a serveis mèdics i ensenyament”, explica Elena Pahomova, periodista de la cadena estatal de Tiraspol.

Però en aquesta diminuta república no només coexisteixen les marques, sinó també el passat: encara es comercialitza kvas, la popular beguda soviètica, i pel carrer hi circulen camions que recorden l’antiga URSS. A pocs mesos de les eleccions presidencials i després de perdre les eleccions locals del 2015, l’actual president de la República de Transnístria, Ievgueni Xevtxuk, ha intensificat les obres a la capital: les carreteres estan millor que a la veïna Moldàvia, s’edifiquen immensos centres comercials i els blocs de l’època comunista tenen façanes noves. Tota la ciutat està aixecada i sembla que es vesteix amb roba nova. Una venedora de la botiga Bucuria, una marca de bombons de Moldàvia, explica que, a diferència de fa uns anys, el turisme ha arribat a Tiraspol: “Es veuen grups de turistes italians o japonesos organitzats per empreses de Chisinau que vénen a veure un país que encara recorda la Unió Soviètica”.

Del passat en queda el monument de Lenin davant la seu del govern, que conviu amb una església i amb immensos plafons de publicitat de marques estrangeres. Fins i tot els tancs de les tropes pacificadores que s’aturen a Bender semblen tenir una funció decorativa. Des de fa més de vint anys no s’ha sentit cap tret als carrers de Bender o Tiraspol.

A Tiraspol hi ha lloc per a tot, tant per al passat soviètic com per al present de les multinacionals, malgrat que a la frontera els policies sotmeten a un interrogatori qualsevol estranger que hi vulgui entrar, revisen acuradament les seves motxilles i fins i tot apunten els títols dels llibres que hi troben. “Darrere de la façana hi ha un conflicte del qual no es vol parlar, i ara la nova generació intenta construir un diàleg”, explica l’Alexandra.