“Altres reines nostres, Elisabet I i Victòria, per exemple van conquerir el cor del nostre poble amb el temps. Però Elisabet II el va captivar des del començament”. Ho deia el diari The Guardian amb motiu de la coronació d’Elisabet II l’any 1953. I ho recollia el llibre 'Her Majesty', publicat per Taschen amb motiu del jubileu (60 anys de regnat) de “la reina més famosa del món”. Fa uns mesos, l’editorial va rellançar el llibre en una versió ampliada, que inclou els esdeveniments més recents que ha viscut. El llibre es va reeditar coincidint amb el norantè aniversari de la sobirana, i està disponible en dos formats: una versió de luxe amb coberta dissenyada per Vivianne Westwood (600 €) i l’adreçada a tots els públics (29,90 €).

El dia de l’aniversari, mentre l’himne nacional, 'God save the Queen', retia homenatge a la reina, el Brexit encara no havia partit per la meitat el cor dels britànics. Però en tot cas, aquest poble polaritzat en la seva estima a Europa fa pinya quan es tracta de defensar la monarquia (només el 17% preferirien una república). De tota manera, no hi ha cap constància que la fidelitat i els bons desitjos dels súbdits, recollits a l’himne nacional, hagin ajudat Elisabet II a convertir-se en la monarca més longeva. Però sí que la seva figura segueix imposant respecte i admiració entre els britànics, com recordava el seu nét Guillem en el documental que la BBC va realitzar per commemorar les nou dècades de vida de la reina. “La gent tremola, s’embarbussa i fins i tot es desmaia en la seva presència”.

'Her Majesty' segueix una doble estratègia en la seva vocació de públic ampli: la coartada històrica i la crònica de societat. És un llibre il·lustrat amb les imatges d’alguns dels més grans fotògrafs contemporanis, des de Cecil Beaton fins a Annie Leibovitz, Dorothy Wilding o Lord Snowdon, excunyat de sa majestat. I, a més, incorpora els textos d’una autoritat en història reial moderna, Christopher Warnic.

Les fotografies també cobreixen aquest doble espectre. Les pàgines del llibre recorren les grans fites de la vida pública de la reina, amb una mena de 'the best' de la seva agenda oficial. Però la màgia de 'Her Majesty', com és habitual en persones avesades a mesurar molt les seves aparicions davant els altres, és en les escenes espontànies i improvisades. Com la jovenenta Elisabet que corre per la coberta d’un vaixell enmig d’un joc d’amics, o la que riu mirant a l’horitzó marítim, els ulls amagats per unes glamuroses ulleres, en una altra imatge nàutica. La joia de 'Her Majesty' són les imatges que la humanitzen i ajuden a veure la persona més enllà del posat políticament correcte; la que potser s’emociona en privat sentint cantar el 'God save the Queen'.