El nen li deixa una nota escrita a mà damunt el coixí:

"Pare, ja soc gran i ho sé tot. Deixa-la que se’n vagi. Estarà bé i nosaltres també. Crec que ja et toca".

El nen només té 13 anys per fer aquest raonament; ja en té 13 per parlar al seu pare que tant el preocupa amb aquesta fermesa poc corrent en un nen d’aquesta edat. Fa massa mesos que a casa seva el temps s’ha encallat en un lloc estrany on tots tres graviten en un univers ple de meteorits desbocats. Deixar-li anar aquestes paraules ha estat tot un alliberament per a ell i, també (tot i que ell encara no ho sap) per al pare. Fa massa temps que conviuen amb una pressió que ofega i que no va enlloc.

El nen deixa la nota damunt el coixí del llit on ara només dorm el pare.

El nen, de més petit, els escrivia notes a tots dos i les deixava damunt del coixí del llit de matrimoni. Trossos de paper on potser els demanava perdó, o els donava les gràcies, o els feia dibuixos.

Fa molt de temps que el nen ja no posa notes escrites per ell al coixí dels seus pares. Però avui li ha deixat aquesta damunt el coixí del llit on només dorm el pare.

La mare ja fa molt de temps que s’ha traslladat a l’habitació dels convidats.

Des del dia en què la mare li va dir al pare que s’havia enamorat. Que s’havia enamorat d’una altra persona. Que era una altra dona de qui s’havia enamorat. Ell no s’ho esperava. Ni l’enamorament, ni amb qui, ni menys que a la seva dona li poguessin agradar d’altres dones. Era massa informació de cop per pair; massa pensaments per alinear; massa preguntes pesades sense una resposta lleugera.

En aquell moment, ella li va dir que no es preocupés; que no marxaria de casa. Que el més important per a ella eren el nen i, sí, també ell. I per això volia ser-li sincera del tot. Que l’estimava, però que havia descobert que podia estimar d’una altra manera i que havia conegut algú, una altra dona, que li havia ensenyat que podia ser així de diferent i de bonic. Però que seguirien junts, pel nen i perquè ella, al capdavall, se l’estimava molt a ell, però des d’un altre lloc.

Ella va parlar molt. Ell va callar un mar sencer. El nen ho va escoltar tot des de darrere la porta i va sentir com dins del seu pare explotava alguna cosa que feia molt de soroll. Ho va sentir perquè a ell també li va passar el mateix; també li va detonar alguna cosa una mica més petita, una mica menys estrepitosa que la del seu pare, perquè al cap i a la fi, ell no perdia la mare. Tampoc perdia el pare.

Només perdia la família que li havia tocat, una galàxia massa llunyana per voler-s'hi quedar.

Han passat els mesos i ella entra i surt de puntetes del cosmos en desconstrucció. Ho fa amb respecte, amb por i amb pessics de culpabilitat. No vol fer-los mal; no vol que el nen sospiti res; no vol que el seu marit pateixi. No vol res de tot això, però en el fons sap que ella té escapatòria: se’n va i viu la seva història d’amor apassionada, el seu temps de descoberta; la seva felicitat clandestina. Moments petits que li valen la tristor. Ella ha triat.

Ell es queda amb l’esperança que ja li passarà, que se’n cansarà. Que no pot ser que hagi viscut tan cec durant tant de temps. Que és una crisi. Un projectil mal dissenyat. Que potser algun dia ho podrà explicar a algú. Però que ara només li fa mal i sent una vergonya terrible. A qui li explica que la seva dona se n’ha anat amb una altra? A qui li explica que ha viscut dins d’una enganyifa tota una vida sencera?

Com podrà mirar al seu fill i dir-li la veritat?

Com ho farà per no fallar-li?

Llegeix la nota que el fill li ha deixat damunt el coixí. Sent nostàlgia del gest i el recorda quan era més petit i ell i la dona guardaven els papers al calaix de dalt de tot de la tauleta de nit i comentaven la jugada orgullosos. Pensa en el fill de 13 anys que ha crescut i que ja és adult. Que li diu que ha de mirar endavant, que l’inclou en el seu "nosaltres". Que li diu que ja li toca. No sap ben bé a què es refereix, però per primer cop en molt de temps se sent bé.

"Ho faré, fill. Ho farem", escriu en una nota i la deixa damunt del coixí del seu fill que ja ha començat a pilotar la nau.