Feia anys que vivien a la casa. Els feia falta guanyar espai perquè les dues filles, ja adolescents, poguessin tenir una certa independència. També per guardar coses, aquest emmagatzematge tan necessari a qualsevol pis. Volien, a més, tenir més llum natural i un confort tèrmic millor. Però no desitjaven canviar de residència, era un impediment massa gran haver de renunciar als avantatges de viure al bell mig del neuràlgic barri de Gràcia, de tenir una esplèndida cantonada amb façana a tres carrers i d’estar a la planta més alta d’un edifici del 1900, amb tota la llum que això dona. Tanmateix, ja coneixien el que significa haver de pujar a peu per no tenir ascensor, així com conviure quatre persones en un espai de tot just 70 metres quadrats. 

Amb tots aquests pros i alguns dels contres, i sobretot amb una diagnosi bastant precisa de les necessitats de la família, es va optar per afrontar una reforma integral que, posada en mans de Parramon + Tahull Arquitectes, un estudi de Barcelona fundat per Lluís Parramon i Emma Tahull, ha fet que l’habitatge guanyi vida, i els que hi habiten, qualitat de vida. Tot això, després d’una obra que, feta per la constructora Fórneas Guida, ha canviat el terra, la distribució dels espais, la relació comunicativa entre ells i la seva concepció; ha introduït un bon cabal de llum natural a totes les estances i ha conservat les bigues del sostre que contribueixen a donar caràcter i calidesa al pis.

Tot encaixa al centímetre

70 metres quadrats per a una família de quatre persones són unes dimensions que, si no es resol molt bé la configuració de l’espai, poden resultar del tot insuficients per compartir-hi la vida quotidiana. Especialment difícil és si, a més, es vol aconseguir que cada una de les filles tingui el seu lloc particular, un dormitori independent que també li serveixi per a les hores d’estudi, per escoltar-hi la seva música, per relaxar-s’hi o convidar-hi algú. Tot això s’ha aconseguit. Els arquitectes de Parramon + Tahull han creat espais dins l’espai, i han dissenyat una caixa de fusta que regala armaris i serveis a la cuina, que esdevé una gran llibreria en el recorregut pel llarg d’aquest pis estret i que serveix per allotjar dos dormitoris individuals, els de les dues adolescents que avui ja tenen el seu espai d’intimitat.

Per aconseguir-ho, com destaca l’arquitecta Emma Tahull, “tot ha d’encaixar al centímetre”. I de fet, ara, a aquest pis familiar de Gràcia, després de l’exercici d’encaix i de treure espai d’on gairebé no n’hi ha i de construir mobiliari en fusta de bedoll, s’ha aconseguit un racó d’estudi també per als pares i molt de lloc d’emmagatzematge, petits armaris a sota els llits, a dalt a les parets per a maletes, roba, objectes o qualsevol altra cosa. És més, amb el replantejament del pis, que ara té tres dormitoris –dos d’individuals que comparteixen un vestidor i un de doble que té el seu propi lloc per a la roba de vestir–, i especialment amb el canvi de lloc del bany, que s’ha posat a façana perquè tingui entrada de llum natural, s’ha guanyat un espai per a l’emmagatzematge que, en cert sentit, resol moltes de les qüestions pràctiques de la quotidianitat. Tot i que a la petita terrassa veïna del dormitori doble, el principal, hi ha lloc per al safareig amb les coses de la neteja, en una casa de 70 metres en la qual viuen quatre persones adultes s’agraeix, i molt, qualsevol espai per guardar-hi el que sigui. 

Durant la reforma també s’han canviat les finestres, que eren metàl·liques i se’ls ha retornat la seva naturalesa originària de fusta. Això, unit al fet d’aconseguir un espai unitari i molt lluminós per a la cuina, menjador i zona d’estar, i al d’haver comunicat amb vidres translúcids diferents racons de la casa, els que hi viuen gaudeixen de llum i confort en un espai molt més ben aprofitat.