Som a l’antiga seu de l’Aliança Agrícola d’Anglès, un edifici històric construït fa més de cent anys. El projecte familiar va començar l’any 1953 amb la incorporació dels Feliu al cafè-bar del sindicat. El menjador és acollidor, amb personalitat i, sense haver de fer servir gaire la imaginació, ens evoca l’ambient que es vivia molts anys enrere. Ara el responsable gastronòmic és l’Àlex Carrera, un barceloní de 35 anys que comparteix vida i projecte professional amb Cristina Feliu, neta dels pioners. L’Àlex es va formar al Mugaritz, el Neichel, el Drolma i El Celler de Can Roca. En aquest últim va ser on va conèixer la Cristina, cap de sala, sommelier i la persona que et transmet l’essència de L’Aliança. Aconsegueix fer-te sentir com a casa tot i mantenir els cànons d’un servei amb estrella.

La proposta de l’Aliança consta de dos menús degustació, el Descoberta (80 €) i l’Emoció (115 €). Nosaltres optem pel llarg i, amb coneixement de causa, us recomanem tenir cura amb el pa del forn La Fogaina i la degustació d’olis. Si sou panarres és una temptació difícil de vèncer, però cal recordar que després teniu un munt de plats i no n’hauríeu de deixar ni un mos.

Aquest trajecte inoblidable comença amb L’hora del vermut : oliva i vermut blanc, pastís de musclos en escabetx, cresta de gall a l’ast, galeta de tomàquet i anxova i una bomba de perol. Seguim amb el xampinyó, la gamba vermella de Blanes, l’espàrrec blanc amb pèsols i la ceba fregida. El plat de ceba ens serveix per reflexionar sobre la infravaloració, a priori, d’un producte barat en un menú de màxim nivell. Proposta sorprenent i meritòria.

No enumerarem tots els plats, però cal destacar les cocotxes de lluç (l’únic producte que ve de l’Atlàntic), la combinació mar i muntanya (tallarines de calamar amb orella de porc) i el sorprenent camí-riu (aleta de pollastre amb anguila fumada i mongeta tendra).

Les postres són refrescants, saboroses i contraposen la contundència del menú. L’àpat l’acompanyem amb un Pas Curtei, recomanació de la Cristina. Un vi del 2018 del Celler Alemany i Corrio de Vilafranca del Penedès.

L’Àlex té una imatge molt allunyada de l’estàndard d’un llicenciat en administració i direcció d’empreses (ADE), però com tots sabem a vegades les aparences enganyen. L’Àlex no tan sols va acabar la carrera, sinó que durant dos anys també la va compaginar amb els estudis de cuina. Darrere una imatge dura hi ha un paio amb gran sensibilitat gastronòmica i humana.

Seiem amb ell perquè ens expliqui com ha trobat el seu lloc al mig del no-res. “He anat canviant a poc a poc fins que he assolit el meu espai, faig el que em ve de gust. No som els més tècnics del món, però fem servir la tècnica, i tampoc som els més tradicionals, tot i que respectem la tradició. Sempre prioritzo el producte”. L’Àlex parla amb passió de la seva feina i de la Cristina, el pilar ideal d’un binomi triomfador.

Plegats han sigut capaços de crear el seu propi projecte i, alhora, retre un homenatge a Lluís Feliu, el pare de la Cristina, que l’any 2008 va aconseguir la primera estrella per a l’Aliança. Ara l’Àlex i la Cristina han recuperat aquella estrella perduda per la mort del pare amb una proposta molt personal i engrescadora. Són a Anglès, un poble que pot semblar molt lluny de tot, però per menjar molt bé només cal un cop de cotxe. Aneu-hi i, quan en sortireu, no pensareu en el preu de la benzina, només desitjareu trobar-vos algú per poder compartir l’experiència viscuda.