Bad Bunny i el missatge polític d'un vestit de Zara

BarcelonaEn la darrera actuació de la Super Bowl, no hi ha marge per al dubte: Bad Bunny ha fet història. Més que actuar, va prendre partit. No només per la música i pel format de l’espectacle, sinó perquè va convertir un dels escenaris més normatius i sistemàticament despolititzats de la cultura nord-americana en un espai carregat de simbologia i de posicionament polític inequívoc. Un gest especialment significatiu en un context marcat per les deportacions indiscriminades, la violència institucional i la brutalitat exercida per l’ICE, amb una comunitat llatina sistemàticament criminalitzada i profundament damnificada.

El mateix format de l’actuació ja funcionava com una declaració d’intencions a través d’un fals lipdub. Sense ser un veritable pla seqüència, proposava un recorregut de continuïtat espaciotemporal per elements idiosincràtics de la cultura porto-riquenya. En aquest desplaçament constant, Bad Bunny trencava l’estructura habitual del halftime show: una càmera circular pensada per glorificar l’estrella, situada al centre i envoltada per un cos de ball que n’accentua l’hegemonia. Aquí, en canvi, l’artista qüestionava la seva pròpia centralitat en rebaixar la distància entre ell i la resta. Així, el cos de ball i tots els qui ocupaven l’escena deixaven de ser decorat per esdevenir comunitat. Una manera de mostrar cultura que no passa per l’exhibició folklòrica ni per l’ordre coreogràfic clàssic, sinó per l’afirmació orgullosa de ser subjecte cultural.

En Bad Bunny, la indumentària tampoc no és mai un accessori. Ho va deixar clar recreant, amb el seu vestit fet a mida per Zara i amb la vestimenta de la resta de participants, la figura del jívaro. El jívaro és la figura històrica i cultural del camperol porto-riqueny, associada al món rural. Malgrat el menyspreu colonial que el va considerar durant segles endarrerit i incult, amb el temps s’ha convertit en un símbol identitari de resistència, dignitat i arrelament cultural davant la colonització, la pobresa i la subordinació política. Colors terrosos, vinculats tant a l’escassetat de recursos com a la relació amb la terra, i la pava com a peça emblemàtica: un barret de palla trenada pensat per protegir del sol durant el treball agrícola que Bad Bunny ha lluït amb orgull fins i tot a la gala del Met, elevant-lo a categoria de símbol nacional, memòria col·lectiva i dignificació de classe.

Identitat caribenya

L’estètica de Bad Bunny està sempre travessada per elements identitaris caribenys. És el cas de la guaiabera, camisa de lli o cotó amb quatre butxaques i plecs verticals, que encarrega a dissenyadors porto-riquenys. També el vestit sastre clar, tan recurrent en el seu imaginari, és fruit del mestissatge amb els patrons europeus. En mans dels sastres caribenys, però, aquest vestit trenca la rigidesa i la disciplina del model occidental mitjançant teixits més porosos, estructures més relaxades i decoracions verticals derivades de la guaiabera que, a més d’ornamentar, faciliten la ventilació i l’adaptació al clima tropical. Bad Bunny, de manera conscient, en reivindicar la identitat boricua –la manera porto-riquenya d’afirmar-se culturalment més enllà del marc colonial– reverteix segles de colonialisme estètic que han pretès imposar la cultura hegemònica a còpia d’esborrar la de Puerto Rico.

NUEVAYoL, una de les cançons que van sonar a la Super Bowl, no és la més famosa del seu repertori, però sí una de les més eloqüents per entendre com Bad Bunny reflexiona sobre la migració, la diàspora porto-riquenya, l’accent i la ciutat viscuda des de la perifèria social. A NUEVAYoL, allò que podria ser motiu de burla –el canvi de la “L” per la “R”– esdevé títol de cançó. Perquè en Bad Bunny, l’accent –com la roba– no es corregeix ni s’amaga; s’exhibeix amb orgull.