FOTO ASSAIG
Diumenge 19/07/2020

Bangladesh, la vida i el ritme d’un dels països menys coneguts de l’Àsia

Text I Fotos: Francesc Melcion
2 min
Dos joves guanyant-se la vida passejant un elefant per l’artèria comercial de Sylhet.

Què en sabem, de Bangladesh? Sabem que fabriquen roba i que alguna fàbrica s’enfonsa. Que els nens treballen, que tenen grans inundacions, que hi ha pobresa, refugiats, mort, etc. La majoria d’informació que ens arriba d’aquest país sol ser sempre negativa, la imatge que en tenim sempre va associada a la pobresa i al tercer món. Bangladesh té això, però, i tota la resta?

El país que vaig visitar els anys 2014 i 2016, al qual no em cansaria de tornar, com em passa amb molts països del sud-est asiàtic, em va obrir un ventall molt més ampli i ric. Vaig trobar un país en ple creixement, amb una activitat econòmica impressionant i una cultura i una llengua ancestrals.

Un país molt ric humanament i amb una gent extraordinàriament amable, educada i hospitalària. Bangladesh és un país d’aigua, de rius, de barques i de camps conreats. Alguns pobles semblen aturats en el temps i el ritme de vida hi passa amb el tempo propi de l’ambient rural. En contrast, també hi ha les grans urbs, com Dhaka o Chattogram, i totes les grans ciutats repartides pel país que bullen amb un ritme imparable que sembla no tenir fi.

A Bangladesh hi ha tigres de Bengala, elefants pel carrer, temples amagats, la platja més llarga del món, parcs naturals, camps de te, mercats a tot arreu i, sobretot, vida. Molta vida.

Unes estudiants fent-se selfies mentre travessen el riu Buriganga a Dhaka.
Una nena cuidant el seu germà a Kushtia. Al capvespre moltes famílies van a passejar al riu Madhumati.
Dos homes parlant a primera hora del matí a la riba del riu Someshwari, a Birisiri, al nord del país.
Un grup de persones travessant el riu Someshwari per anar a treballar als camps dels afores de Birisiri.
Una estudiant posant abans d’anar a classe d’anglès als voltants de Kushtia.
stats